Comparació Ètica i Política: Plató vs. Mill

Comparació Mill/Plató

Ètica

L’ètica de Plató es basa principalment en la idea de les Formes o Idees, on hi ha una distinció entre el món sensible i el món intel·ligible.

La virtut és la conformitat amb la Idea del Bé, que es coneix a través de la raó i la contemplació.

Argumenta que la moralitat depèn de l’educació i la formació de la virtut, amb l’objectiu final d’assolir la felicitat i la justícia a través del coneixement i la veritat.

En canvi, Mill, la seva perspectiva ètica es basa en el principi de la utilitat, on les accions són correctes si produeixen el major benestar per al major nombre de persones.

La felicitat individual és central en la seva moralitat, i es valora la llibertat individual i la capacitat de buscar el propi benestar, tot i que també considera molt important la felicitat col·lectiva.

La moralitat segons Mill, es fonamenta en l’experiència, i busca promoure la felicitat i el progrés humà mitjançant la llibertat i la tolerància.

Afirma que, mentre que la societat o l’Estat on visqui un individu sigui lliure i justa, aquest podrà exercir la seva llibertat i serà feliç, ara bé, a la felicitat completa només s’hi arriba si tothom és feliç.

Política

Per a Plató, el govern ideal és en el que manen els filòsofs, parla d’un Estat que controla tots els aspectes de la vida dels que s’integren. La democràcia és una de les formes injustes de govern. L’estat platònic no pretén avançar, ha d’estar sempre igual.

Plató defensa una forma d’organització política basada en la República ideal, governada per filòsofs/reis.

La seva teoria política es basa en la divisió de la societat en 3 classes: governants, guàrdies i productors, tenint la idea de la justícia com a harmonia entre elles.

La virtut, la justícia i la veritat són valors fonamentals en la política platònica i s’espera que el governant busqui el bé comú per damunt dels seus propis interessos.

Hi ha una correlació entre l’ànima i l’Estat, depenent del tipus d’ànima que ens domini tindrem un tipus de funció dins de la República.

En canvi, Mill és un gran defensor de la democràcia representativa i del liberalisme (mínima interferència de l’Estat en l’economia i en la vida privada de les persones), està influenciat pels ideals de la Il·lustració i per això és partidari que l’Estat busqui constantment una forma de progrés. La política de Mill es basa en els principis del liberalisme, que destaca la llibertat individual, la igualtat de drets i la participació democràtica.

Mill defensa la idea del govern representatiu, on els ciutadans tenen drets polítics i una veu en la presa de decisions. La seva teoria política també posa èmfasi en la diversitat, la tolerància i el pluralisme com a fonaments d’una societat lliure i justa. I per últim, Mill no fa partició de l’ànima i deixa en mans de cadascú el decantar-se per una professió o una altra.

Paraules

• circumstancials: Que no són avantatges que es basin en allò fonamental o essencial.
• consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.
• felicitat: plaer i absència de dolor.
• fi: allò que ha de guiar l’acció.
• drets: allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.
• consideracions d’utilitat: apell·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim plaer i absència de dolor.
• desitjable com a fi: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una altra cosa.
• principi d’utilitat: el principi que diu que el plaer i sols el plaer és allò que té valor intrínsec positiu.
• avantatges circumstancials: avantatges que depenen de factors que no són essencials.
• criteri de la moral: és la recerca de la felicitat general, on una acció és correcta si produeix la felicitat més gran per a la majoria de les persones.
• moral utilitarista: és aquella que considera que una acció és correcta si produeix la major felicitat per al nombre més gran de persones.
• estat social: societat que cerca maximitzar la felicitat i el benestar dels seus ciutadans mitjançant institucions i lleis que promouen la llibertat individual i la igualtat.