Comerç Internacional i la Unió Europea: Guia Completa

Comerç Internacional i la Unió Europea

Índex

Teories del Comerç Internacional

1. Adam Smith

2. David Ricardo

Formes de Relacions Econòmiques entre Països

• Mercantilisme
• Proteccionisme
• Lliurecanvi
• Bilateralisme
• Cooperació Econòmica: Organismes de Cooperació Econòmica
• Integració Econòmica

La Unió Europea

• Dates importants
• Països membres
• Institucions
• Polítiques de la UE

1. Teories del Comerç Internacional

Teoria del valor i el principi d'especialització. Teoria dels Avantatges Absoluts (Adam Smith):

Quan un país ens ofereix una mercaderia més barata del que ens costa a nosaltres produir-la, és millor comprar-la que produir-la. (Aquesta teoria és parcial, ja que no es pot comparar un producte aïllat dels altres, sinó que s'ha d'avaluar el conjunt).

Teoria de l'avantatge comparatiu (David Ricardo):

Aquesta teoria afirma que el valor d'una mercaderia és el valor d'hores de treball necessàries per produir-la. El comerç internacional serà sempre beneficiós, fins i tot per a un país que produeix tots els béns a un cost més petit que els altres, ja que li convindrà més especialitzar-se en els que tenen uns costos relatius menors.

Ambdues teories recolzen la postura de llibertat econòmica, amb poca participació de l'Estat, sense intervencionisme ni monopolis estatals, per afavorir els interessos individuals i la producció.

2. Formes de Relacions Econòmiques entre Països

Mercantilisme:

Corrent del pensament econòmic que es va desenvolupar durant els segles XVI, XVII i principis del XVIII. Aquest sistema substitueix el sistema econòmic agrícola i proposa fomentar l'agricultura i els productes manufacturats. L'objectiu és augmentar les exportacions i disminuir les importacions.

Resum de la teoria mercantilista:

• Teoria del Superàvit Comercial: El valor total de les exportacions ha de ser superior al valor total de les importacions.
• Teoria política proteccionista: Implantació d'instruments de protecció exterior.
• L'objectiu era acumular la major quantitat possible de reserves d'or (símbol de riquesa).

Proteccionisme:

Postura extremada de protecció dels productes nacionals:

• Protegir la indústria estratègica.
• Fomentar la industrialització i el nivell d'ocupació mitjançant la substitució d'importacions per productes fabricats al país.
• Afavorir indústries naixents que no podrien competir sense protecció.

Principals mesures proteccionistes:

• Aranzels: Tarifes duaneres que encareixen els productes exteriors.
• Contingents i quotes a la importació: Limitació de la quantitat de productes que es poden comprar de l'exterior.
• Subsidis a l'exportació: Ajudes a fabricants nacionals per abaratir el preu final dels productes i fer-los més competitius.
• Tràmits administratius dificultosos, inspeccions rigoroses i reglamentacions excessives.

Lliurecanvi:

Sistema econòmic sense impediments proteccionistes, impulsat per les millores tecnològiques, de transports i comunicacions, excedents de recursos productius i augment de la població. Es basa en el principi del laissez faire (deixar fer) i imposa una mínima intervenció estatal.

Bilateralisme:

Model hiperproteccionista caracteritzat per acords comercials entre dos països, acords de contingents i quotes, acords clearing (compensació de deutes i crèdits sense moviments de divises) i acords aranzelaris (rebaixes duaneres mútues).

Cooperació Econòmica Internacional:

Després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen organismes econòmics internacionals per reconvertir l'economia de guerra i elevar l'ocupació i la producció.

• Fons Monetari Internacional (FMI): Promou l'estabilitat dels canvis internacionals, regula els canvis de paritat, evita devaluacions d'origen competitiu i agilita el sistema internacional de pagaments.
• Banc Mundial (BIRF): Atorga préstecs a economies perjudicades i ajuda els països subdesenvolupats.
• Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE): Coopera per a la reconstrucció de l'Europa de postguerra, gestiona els fons del Pla Marshall i desenvolupa un alt nivell d'activitat econòmica.
• Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE): Organisme internacional format pels països més rics del món.
• GATT-OMC (Organització Mundial del Comerç): Afavoreix el comerç internacional mitjançant la clàusula de la nació més afavorida i disposa de mecanismes per castigar les infraccions.

Integració Econòmica:

Objectius: suprimir barreres en les transaccions internacionals i crear un únic mercat supranacional.

• Àrees de Lliure Comerç: Eliminen les barreres comercials entre els països membres.
• Unió Duanera: Eliminen les barreres aranzelàries entre els països membres i fixen un aranzel comú per a tercers països.
• Unió Econòmica: Funciona com un únic mercat amb lliure circulació de béns, serveis, capital i mà d'obra.
• Unió Política: Grau màxim d'integració econòmica amb polítiques comunes en defensa, educació, medi ambient, etc.