Comentario texto 3

AIXI COM CELL QUI DESIJA VIANDA- Ausias March 1397-1459 Aquest text titulat ‘‘axi com cell qui desija vianda’’està escrit per Ausiàs March durant l’època de decadència de la poesia trobadoresca, base de la nostra poesia culta fins el Segle XV. Les característiques principals de la poesia trobadoresca són que és una poesia estructurada i rígida, formal, destinada a ser cantada, està escrita en occità, domina les lleis mètriques i retòriques, i utilitza tractats de poètica i lírica. Poc a poc s’esdevé un procés de desprovençalització que passa progressivament de l’ús de la llengua occitana a l’ús del català lliure d’occitanismes. Així, s’observa una evolució entres les obres de Pere March, Jordi de Sant Jordi i en aquest cas Ausiàs March, on cada vegada hi ha menys occitanismes. Ausiàs March fou cavaller i poeta, fill del també cavaller i poeta Pere March, va nàixer a Gandia cap al 1397. De molt jove prengué part en les expedicions que Alfons el Magnànim realitzà pel Mediterrani. Aquestes actuacions, brillants i arriscades, li foren recompensades pel rei, el qual li atorgà més terres de les que ja posseïa a Beniarjó per herència del seu pare. A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Gandia, on administrava les seues propietats i més tard a València, on tingué una vida molt moguda i desordenada. Als quaranta anys es casà amb Isabel Martorell germana de Joanot Martorell i va enviduar dos anys després. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, que també va morir molt jove. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459 a València. Cinc fills bastards i cap de legítim li han estat reconeguts. La seua obra consta de quasi deu mil versos, cosa per la qual ha estat reconegut el més gran poeta de la literatura catalana. Tota la poesia escrita al Segle XVI a sigut un intent d’imitació d’aquest gran poeta. L’obra d’Ausiàs March està dividida en cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual, encara que en el seus poemes sempre parla dels seus amors. Aquest text en concret pertany al cicle ‘‘Lir entre Cards’’.

Tema: és morir per amor. Morir per no poder gaudir de la companyia de la seua amada. Tema que Ausiàs repeteix fins la sacietat.

Resum: a Ausiàs se li presenten dos dones que desitja, però ha de decidir-se per un de les dos. Dos amors totalment contrariats i diferents. El cos li diu que desitja a una d’elles, però l’enteniment desfà aquest raonament mostrant-li que no sent amor sinó atracció. A la fi sempre et guies per l’enteniment, per què si estimes algú pel seu cos has de tenir en compte que no durarà sempre, en canvi si l’estimes per com es, et pot durar tota la vida.

Estructura: es argumentatiu per què tracta de convèncer al receptor, en aquest cas a la seua amada. L’estructura que segueix aquest text està composada per plantejament (1-8), nus (9-56) i desenllaç (57-60).

Funcions llenguatge: la funció estètica per què els accents estan sempre al mateix lloc, la funció expressiva per què tracta de donar consell, la funció apel·lativa per que tracta de canviar l’opinió del receptor, la seua amada (amar dretament vos), i la funció metal·língüística (dient qu’en ell se pren aquest’amor).

Nivells: fonico-fonologic: pocs occitanismes (ab, cell, elegesch,...), que apareixen sobretot en frases fetes. A poc a poc es va veient com s’utilitzen menys occitanismes i es passa a un català més pròxim a dels nostres dies. A més, el ritme del text és la estrofa catalana clàssica o octava reial, composada de vuit versos decasíl·labs en art major, sessurats en la quarta i desena síl·laba, i de ritme consonant (ABBA CDDC), creucreuada i capcauada.

Nivell morfo-sintactic: l’estructurem en dixis, nexes i tipus d’oracions. En quant als dixis trobem dixis temporals (tart, avant,...), dixis personals (yo, vos, ell,...) i dixis espacials (aquest,...). En referència als nexes trobem nexes adversatius (mas), nexes causals (que), nexes condicionals (si be) i nexes consecutius (tan que). Pel que fa a el tipus d’oracions que es troba al text hi ha un ús de causals, adversatius i comparatives, recursos que utilitza molt Ausiàs March per aconseguir el seu propòsit, convèncer la seua amada.

Nivell lexico-semantic: assenyalem que el camp léxic que més s’utilitza al text és el referent l’amor, amb paraules com amant, voler, amor,... En quant a les figures retòriques que apareixen al text trobem hipèrboles (si com la mar se plany greument e crida), gradació (es foll o pech e terrible grosser), personificacions (l’atorch senyor, e si ab ell disputa), contraargumentacions (Ell es qui venç la sensualitat; si be no es en ell prim moviment / hu de levant e altre de ponent) i comparacions (entre el cos i l’enteniment), a més trobem lítote (no cast), ironía (ha tal amor com hun lop o renart).

VAl/COncl: es pot dir en conclusió què el text titulat ‘‘axi com cell qui desija vianda’’ tracta de l’amor i l’admiració que té a la seua estimada.