Comentari dorífor

DORÍFOR DE POLICLET
1. Documentació general: 

 Policlet // 
440 a.C. (S. V a.C.) // Marbre. // Talla // Exempta. Dempeus. // 1,87 // Còpia. Museu del Nàpols.

2. Anàlisi formal:

BREU DESCRIPCIÓ DE L'OBRA:

Policlet va realitzar l'estàtua d'un home que portava una llança i la sostenia amb la mà es-querra, tensant l'espatlla esquerra i aixecant-lo lleugerament.

COMPOSICIÓ:

La figura s'estructura al voltant d'un eix en forma de "S invertida"; la inclinació cap a la dreta del cap dóna el toc final a l'estàtua descrivint una suau corba. Els dos costats presenten qualitats diferents, per la qual cosa no és una obra simètrica, però el conjunt és harmoniós i bell. L'escultura està plantejada des d'un punt de vista frontal, però es presenta la posició amb molta naturalitat.
L'estàtua està perfectament proporcionada mostrant el Realisme anatòmic característic. S'incorpora el cànon que Policlet considerava l'ideal de bellesa masculí. Aquest consisteix bàsicament en què l'alçada total correspon a set caps.
L'obra apareix en contrapposto, que consisteix en combinar l'alternança de membres tensos i relaxats amb un tors emmotllable. En el contrapposto, la cama dreta suporta el pes i el maluc està aixecat i el tors entre el maluc i l'espatlla es troba contreta. La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, mentre que el tors s'expandeix. Aquest recurs que posteriorment ha estat utilitzat moltes vegades, enfondeix un sentit de vitalitat

RITME:

Es representa el Dorífor en actitud d'avançar una pausa momentània unint l'estabilitat al sentit del moviment en potència. És una acció amb menys força que la del Discòbol, però el tors respon plenament a ella.

TEMPS I EXPRESSIVITAT:

La figura es representa amb una voluntat d'eternitat i no ens mostra un retrat real sinó un ideal, malgrat la seva naturalitat.

ESTIL:

Grec clàssic. Es ja una estàtua plenament clàssica on malgrat el gran esforç que incorpora, sembla molt senzilla i lleugera. El contrapposto és el recurs fonamental per donar un sentit dinàmic i un equilibri molt diferent a la simetria estàtica dels kúRoí.

3. Interpretació:

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ:

El Dorífor significa "el portador de la llança". Segons fonts secundàries es tractaria d'un atleta que va participar en uns Jocs i el coneixem per còpies romanes posteriors.
Reflecteix l'aspecte antropocèntric i racional propi de l'imaginari grec. En primer lloc, el tema es centra en l'home i en segon lloc és bell segons la mentalitat hel·lènica ja que repre-senta un ideal i està dotat d'una mesura exacta: el cànon, aspecte clarament racional. Policlet va ser molt admirat per haver incorporat les regles de l'art en una obra artística a través del seu cànon, que en definitiva consisteix en un sistema matemàtic de proporcions ideals. És una estàtua harmoniosa i serena que per als grecs era expressió de bellesa.

FUNCIÓ:

La funció era commemorativa ja que recordava els guanyadors dels Jocs.

CONTEXT HISTÒRIC:

S'emmarca dins de l'època clàssica. L'arrgància d'Atenesa envers la resta de polis entre si va ser l'inici de les anomenades Guerres del Peloponès (431-404a.C), lluites internes que van propiciar a la decadència economica de les polis gregues. Aksta situació va ser aprofitada durant el S. IVa.C. Pels macedonis, que sota el lideratge de Filip II i psteriomrnt del seu fill Alexandre el Gran, van unidficar totes les polis i van aconsguir el somni helenistic de conkerir els dominis de l'Imperi persa.
La mort sobtada d'Alexandre va fragmentar l'Imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura de l'antiga Grècia es va traslladar cap a Orient. No obstant això, la solida cultura grega va servir de refrncia als rics regnes orientals que en les sves creacions artistikes van reflectir aksta hel·lenitazió.
Grècia va viure una gran transformació cultural provocada per estar en contactes amb altres cultures produïdes a l'època arcaica. A Atenes especialment hi va haver un moment de gran llibertat en aquesta època democràtica i es va convertir en el focus més important de cultura. 

Aquestes dues escultures van ser recobrats de la mar Jónia prop de les costes de Riace, Reggio Calàbria. Segurament el vaixell que els transportava cap a alguna ciutat de la Magna Grècia va naufragar i les dues estàtues van quedar al fons del mar fins a l'any 1972 quan es van recuperar. 

4. Conclusions:

Aquesta obra representa el paradigma de l'escultura clàssica, en ell es plasmaven els ideals artístics que els grecs havien anant seguint durant segles per aconseguir una sensació d'ab-soluta naturalitat i senzillesa. El cànon de Policlet es va convertir en un gran referent no només en la seva època sinó també en les obres del Renaixement.