Columna de Trajà: Anàlisi i Significat

Columna de Trajà

1. Documentació General

Mestre d'obres: Apol·lodor de Damasc.

Emperador: Trajà (98-117 d.C.).

Cronologia: Erigida entre els anys 107 i 113 d.C. (Segle II).

Ubicació: Fòrums Imperials de Roma, al centre del quadrat format per la Basílica Úlpia, les dues biblioteques (grega i llatina) i el Temple del Diví Trajà, al Fòrum de Trajà.

Dimensions:

• Alçària del fust: 29,78 m (100 peus romans).
• Alçària total amb la base: 39,83 m.
• Diàmetre: 4 m.
• Longitud de l'espiral: 200 m.

Estil: Art Romà. Alt Imperi.

2. Anàlisi Formal

Breu descripció de l'obra:

La columna serveix de suport per al relleu històric que narra els triomfs de l'emperador Trajà a Dàcia. La superfície del fust està treballada amb baixos relleus que representen les guerres dàcies i els funerals de l'emperador.

Composició:

La columna està formada per una base en forma de dau, damunt la qual es troba un fust compost per tambors cilíndrics de marbre de Carrara (Luni). El fust està coronat per un capitell dòric, on originalment hi havia una estàtua de bronze de l'emperador Trajà, actualment substituïda per una figura de Sant Pere. La columna també servia de sepulcre per a l'emperador. A la base, dins d'una urna d'or, hi havia dipositades les cendres de Trajà. A les quatre cares de la base, hi figuren relleus que mostren les armes conquerides als enemics en les guerres. A la cara principal de la base (la que mira cap a la Basílica Úlpia), s'obre l'accés a l'interior de la columna, des d'on es pot pujar al cim del monument.

S'ignoren els sistemes i tècniques emprades en la tasca d'hissament i col·locació dels dotze tambors de marbre que formen la columna. Se suposa que van utilitzar una politja. La seva estructura en espiral, o columna coclear, on l'escala de cargol és l'element cohesionador, li garanteix, encara avui dia, una perfecta flexibilitat i estabilitat.

La història representada està enrotllada, amb les escenes superposades sense separació visible. Les escenes són perfectament intel·ligibles, encara que tota l'escena no té una lògica visual estricta. Les proporcions no es corresponen entre si (mur-personatges), així l'artista pot centrar l'atenció en els combatents. Si s'hagués intentat mantenir tots els elements de l'escena en la proporció correcta, s'hauria hagut de dedicar la major part de l'espai a reproduir immenses superfícies de murs monòtons i reduir la mida dels homes. Es tracta, doncs, d'un enfocament conceptual, on el que importa és mostrar la claredat dels fets. Hi ha també un interès a mostrar l'acció dels personatges, el dinamisme, amb un caràcter narratiu que pretén mostrar la supremacia de Roma.

Estil:

Clàssic romà. Estil narratiu, realisme documental, diagramàtic (diagrama: dibuix que serveix per a resoldre un problema, o per a mostrar la disposició interior d'una cosa o les variacions d'un fenomen). L'espiral mostra una "narració contínua", la guerra es relata sense separar un episodi de l'altre. Es prefereix la veritat conceptual a la veritat captada per la vista (visual). L'enfocament conceptual (oposat al visual) dels relleus de la Columna de Trajà permet a l'artista mostrar de forma clara accions complexes a través d'un cert grau d'esquematització.

3. Interpretació

Contingut i significació:

A la llinda de la porta de la base hi ha una inscripció flanquejada per dues Victòries, segons la qual el poble de Roma dedica el monument a l'emperador Cèsar Nerva Trajà. L'ús de la columna com a monument funerari era habitual, tot i que acostumaven a ser de dimensions més reduïdes. El fet inusual és que la columna estigués a l'interior de la ciutat, ja que les lleis romanes prohibien qualsevol enterrament dins del recinte de la ciutat. El fet que el monument s'hagi conservat tan bé és perquè, segons un edicte del segle XII, es protegia el monument. Al relleu es narren les diverses seqüències de les lluites entre romans i dacis (guerra, assalt, incendi de ciutats, matances de presoners...). Evidentment, el missatge és representar la victòria de l'emperador Trajà sobre els dacis. A través de la narració s'expressen sentiments, energia moral, i també se subratlla l'èxode de les poblacions derrotades, els plors dels tracis davant del cadàver del seu cap, el dolor d'un bàrbar ferit... Hi ha una profunda humanitat i una evident simpatia i misericòrdia cap a les figures dels vençuts, reflex d'una concepció de la història dotada d'una certa equanimitat i on importa més l'esperit que anima el fet històric que la simple successió monòtona d'aquests. Aquesta visió de la història està basada en Tàcit, historiador romà.

Funció:

Commemorativa. Va ser erigida per l'emperador Trajà per commemorar els triomfs de les armes romanes en les dues guerres contra els dacis.

Context Històric

Època de l'Imperi Romà. August va ser el primer emperador de Roma. Pas de la República a l'Imperi:

• Segle VIII a.C.: Fundació de Roma pels etruscs.
• Segle VI a.C.: Independència de Roma (509 a.C.). República.
• Segles VI-V a.C.: Domini de Roma per la Itàlia peninsular.
• Segle III a.C.: Domini de les terres de la Mediterrània Occidental (Guerres Púniques).
• Segles II-I a.C.: Domini de la Mediterrània oriental. Lluita amb els regnes hel·lenístics. L’any 148 a.C. Roma s’annexionà Grècia.
• Segle I d.C.: Creació de l’Imperi de Roma per August, que implanta un nou sistema polític.

4. Conclusions

L'arquitectura es converteix en el suport del relleu històric, d'una crònica de guerra. La Columna es trobava al pati del fòrum que va aixecar Trajà i estava flanquejada per dues biblioteques, una grega i una altra llatina. En l'actualitat s'ha perdut part del pedestal sobre el qual s'erigia la columna, i a la part superior hi havia una estàtua de l'"Optimus Princeps". L'estàtua va ser substituïda per la de Sant Pere. Les cendres de l'emperador, segons la documentació renaixentista, van ser regalades pel Papa a una família de la noblesa sevillana, retornant així les restes de l'emperador a la seva pàtria. Es tracta, en definitiva, d'una obra típicament romana que serveix per a difondre i il·lustrar les accions principals dels emperadors i proclamar la grandesa de Roma.