Colosseu: Anàlisi i Interpretació de l'Amfiteatre Flavi

COLOSSEU/AMFITEATRE FLAVI
1. Documentació general: arquitecte desconegut // comitent: Emperador Flavi Vespasià // 72-80 // Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre, tova i pedra // Sistema arquitravat i voltat // Localització: vall del Colosseu, Roma // Dimensions: 187 m llarg x 155 m d'ample, 525 m de perímetre.
2. Anàlisi formal:
BREU DESCRIPCIÓ DE L'OBRA: tenia una planta el·lipsoidal i un aforament de 50.000 persones, dels quals 45.000 podien estar asseguts. La forma de l'amfiteatre deriva del teatre, perquè és la unió de dos.
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS: els arcs de mig punt i els pilars. Entre les obertures dels arcs del segon i tercer pis hi havia contínuament estàtues.
ESPAI EXTERIOR: l'exterior de l'edifici mostra fileres d'arcs superposats. En total té 4 pisos i els 3 pisos interiors estan marcats amb arcades i amb un arc de mig punt. Hi ha una superposició d'ordres arquitectònics, les columnes adosades són d'ordre toscà, amb el capitell format amb equí i l'àbac. Al 2n pis s'utilitza l'ordre jònic, amb el característic capitell amb volutes, i al tercer pis s'utilitza l'ordre corinti, amb el capitell amb fulles d'Acant. Aquestes columnes tenen una funció decorativa, no de suport, i el fet que hi hagi arcs donava una sensació més lleugera. El 4t pis es va afegir posteriorment, hi ha pilastres corinties adosades que enmarquen finestres quadrades. L'àtic tenia la funció d'aixecar els murs per proporcionar més ombra a l'interior de l'edifici, on hi havia una galeria fortificada. A dalt de tot hi havia astes que estaven aguantades per mènsules (petits suports adosats al mur) sobre les quals es fixava un immens tendal que es deia "velaria" per protegir els espectadors quan plovia.
ESPAI INTERIOR: consta d'una graderia o càvea amb forma el·líptica al voltant de l'arena. La càvea estava dividida en 3 sectors i aquests estaven disposats en forma de passadissos amb voltes de canó. Aquest corredor permetia que en pocs minuts tots els espectadors poguessin sortir (aquests accessos es deien "vomitoris" i eren a la càvea) i un pòdium separava l'arena de la càvea. A sota de l'arena, que el paviment del qual era de fusta, hi havia un soterrani fet amb obra de maons i mecanismes de muntacàrregues.
Les línies que predominen són corbes, hi havia una gran coherència en l'articulació dels espais i, a més, s'articula amb les línies corbes dels arcs i les voltes de canó.
- EN RELACIÓ AMB L'ENTORN: l'edifici oferia, gràcies a les seves dimensions, una gran monumentalitat i el romà se sentia immens dins d'aquesta grandiositat. Està situat a un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i es va construir sobre les ruïnes d'un gran parc construït per Neró.
ESTIL: romà. La importància d'aquest edifici és, sobretot, perquè introdueix noves fórmules constructives, com són els arcs i les voltes amb la utilització de nous materials, més que per les seves grans dimensions.

3. Interpretació
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ: en l'amfiteatre es desenvolupa un espectacle típicament romà, que eren les lluites dels gladiadors (munera), simulacions de cacera (venationes) i, fins i tot, batalles navals a escala reduïda (naumàquies). L'entrada era gratuïta i la distribució de les localitats es distribuïa jeràrquicament (a baix autoritat, a dalt el poble). En quant a les dones, hi podien assistir però a l'últim pis de peu.
FUNCIÓ: lúdica. Es va fer fins al 938, quan l'emperador Valentinià III va prohibir les lluites.
CONTEXT HISTÒRIC: el Papat va utilitzar el Colosseu com a pedrera, d'on es treia el material.
4. Conclusions:
Aquest edifici representa una síntesi entre la tècnica de construcció humana i la decoració de tradició hel·lenística.
L'aplicació de 3 ordres a l'exterior complia 2 funcions estètiques: 1a, al·ludia clarament a l'arquitectura (que era senyal d'elegància) i en segon lloc, l'aplicació d'ordres la reduïa en escala i la feia visualment més visible.