Colonització i influència mediterrània a la Península Ibèrica

Colonització mediterrània

Al I mil·lenni AC s’inicia un procés amb una sèrie de moviments de pobles procedents de la Mediterrània oriental cap a Occident i, concretament, cap a la península Ibèrica. Aquests pobles colonitzadors són els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

Els fenicis

El fenicis procedien de l’actual Líban i van ocupar les costes mediterrànies del sud de la Península, fundant colònies com Gadir i Malaka, les actuals Cadis i Màlaga. Entre les principals característiques: la seva economia es basava en el comerç de metalls, vidre i perfums i van introduir el seu alfabet.

Els grecs

Per altra banda, els grecs ocuparen les costes del nord del Mediterrani i les seves principals colònies foren Emporion i Rhode (actuals Empúries i Roses). La base de la seva economia també era el comerç, en aquest cas de metalls, oli, espart i sal. En el seu avanç cap al sud van ser frenats pels fenicis. Finalment, procedents de l’antiga colònia fenícia de Carthago, van arribar a la Península els Cartaginesos i fundaren colònies com Carthago Nova. Aquest poble s’enfrontà als romans a les guerres Púniques pel control del Mediterrani.

Influència en els pobles autòctons

Tots aquests pobles van influir en l’art, l’ús de la moneda i l’urbanisme dels pobles autòctons: celtes, celtibers, ibers i, especialment, del regne de Tartessos, situat entre Huelva i Cartagena. Aquest era un regne molt avançat pel que fa a les lleis i economia, dedicat a l’agricultura, la ramaderia i comerç dels metalls. Destaca la figura del rei Argantoni i els seus tresors, com el del Carambolo.

Pobles autòctons i romanització

En arribar els colonitzadors fenicis, grecs i cartaginesos a la Península en el I mil·lenni AC es van trobar pobles autòctons com els ibers, els celtes, els celtibers, els bascons i el regne de Tartessos. Aquests pobles no formaven entitats homogènies, però compartien característiques comunes culturals i lingüístiques. Tots, excepte Tartessos, els van trobar els romans.

Els ibers

Trobam els ibers entre els segles VI i II AC i van ocupar les costes mediterrànies des de França a Andalusia, formant ciutats-estat similars a les polis gregues, destacant Ilerda i Saguntum (actuals Lleida i Sagunt). Vivien en societats tribals jerarquitzades. Entre les principals característiques, destacam la seva moneda i l’art funerari, així com la seva escultura (per exemple, la dama d’Elx). La seva escriptura és intraduïble avui en dia. La seva economia era agrícola i ramadera, però també es dedicaven a l’artesania i la mineria. Alguns exemples de pobles ibers són els turdetans, els bastetans, els edetans i els ilergets.

Els romans i la romanització

L’ocupació romana es va perllongar des de finals del segle III AC fins a finals del segle IV AC. Durant aquest llarg període es va produir una romanització, és a dir, un procés de transformació gradual dels habitants dels pobles peninsulars en ciutadans de l’Imperi Romà, que van anar assumint els costums, l’organització política, jurídica, religiosa i social dels romans.

Organització administrativa

En l'àmbit administratiu, Hispània va ser inicialment dividida en dues províncies: Citerior i Ulterior. Després de finalitzar la
conquesta d’Hispània, August la va dividir en tres províncies: la Baetica amb capital a Corduba (Còrdova), la Tarraconensis
amb capital a Tarraco (Tarragona), i la Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Mèrida); després, en l'Antiguitat Tardana es
van crear tres més, fins a les sis províncies: la Carthaginensis, la Gallaecia i, finalment, la Baleàrica. Al capdavant de les
mateixes es trobaven els governadors amb competències administratives, jurídiques, militars i fiscals. 

Transformació econòmica i social

L'arribada de Roma va suposar una profunda transformació de l'economia, animada per la generalització de l'ús de la moneda, amb un desenvolupament molt important de l'activitat minera (plata i or), agroalimentària (vi, oli, salaons), artesanal (ceràmica) i comercial. Igualment, va suposar la implantació de les formes d'organització social romanes (reduïda aristocràcia -senadors i cavallers, negociants i propietaris de viles agrícoles, treballadors lliures -pagesos i artesans- i esclaus). La presència romana va deixar com a llegat importants elements culturals com el llatí, de què deriven totes les llengües parlades en l'actualitat a la Península a excepció de l'euskera, el dret romà, la revitalització de les ciutats, per exemple Tarraco (Tarragona), Caesar Augusta (Saragossa), Hispalis (Sevilla), Emèrita Augusta (Mèrida) entre d’altres; una important xarxa de comunicació mitjançant calçades (Via Augusta, Via de la Plata...); la religió politeista romana que després passà al Cristianisme i importants personatges històrics nascuts a Hispània com Sèneca o els emperadors Trajà, Adrià i Teodosi.

Conquesta de les Balears

L’any 123 aC, el cònsol Quint Cecili Metel conquistà Mallorca i Menorca per garantir la seguretat de les rutes mediterrànies, acabant amb la cultura talaiòtica. Els romans s’establiren en diferents nuclis urbans a les Balears. A Mallorca, a les colònies llatines de Palma i Pollentia, que gaudiren d’un major estatus. Aquesta supremacia significà la desaparició de Bocchoris,Guium i Tuccis. A Menorca es van desenvolupar Mago i Iammo (actuals Maó i Ciutadella). La conquesta no afectà Eivissa, ja que els fenicis van signar un pacte d’autonomia amb els romans.