La Coexistència Pacífica i la Guerra Freda (1962-1980)

La Coexistència Pacífica (1962-1980)

Arran de la crisi dels míssils el 1962, les dues superpotències van canviar d'actitud. El primer pas va ser la coordinació mútua. Els dos dirigents van començar a parlar de rebaixar la tensió públicament. DISTENSIÓ. El segon pas va ser el desglaç. Comencen a haver-hi diàlegs per establir controls i límits. Es crea el telèfon vermell: línia de comunicació entre els màxims dirigents per evitar situacions com la crisi dels míssils. Ja no busquen la destrucció mútua, volen seguir la guerra perquè afavoreix a certa gent.

L'Equilibri del Terror

Significa que tot anirà bé mentre les dues superpotències estiguin empatades. Malgrat la crisi dels míssils, a finals dels 60 el món va quedar saturat d'armes nuclears. Cada superpotència podia destruir la vida al planeta diverses vegades. Tot això té sentit si es pensa que els propietaris de les grans empreses pressionaven al govern nord-americà perquè es continués la cursa nuclear, i que a la Unió Soviètica també hi havia interessos polítics i socials.

El 1972, Richard Nixon i Leónid Brejnev signen un acord, el SALT: Tractat de Limitació d'Armament Estratègic. Fixava la quota d'armament nuclear.

La Guerra del Vietnam

El 1954, després de la guerra d'Indoxina, Vietnam queda dividit en dos pel paral·lel 17 per decisió dels EUA. Al nord hi haurà comunistes i al sud capitalistes. Vietnam del Nord, liderada per Ho Chi Minh, s'integra al bloc de l'est. Hi ha la Xina pel mig. Capital: Hanoi. També anomenada República Democràtica de Vietnam. Vietnam del Sud, liderada per Ngo Dinh Diem, tindrà la capital a Saigon. També anomenada República de Vietnam.

El 1960 sorgeix el Vietcong a Vietnam del Sud, amb ideals comunistes, fruit de la disconformitat popular. Les armes provenen de Vietnam del Nord (aversió del Bloc de l'Est).

Entre 1961 i 1969, l'estratègia de guerrilles del Vietcong (atacar ràpid i desaparèixer) va funcionar contra els tancs nord-americans. Els soldats nord-americans pateixen un desgast psicològic brutal, ja que no saben ni contra qui s'enfronten.

El 1965 es produeix una escalada militar amb joves i tot, que no dóna fruits. La situació és d'impotència i desesperació.

El 1966, Lyndon B. Johnson comprèn que s'ha d'aprendre a lluitar amb guerrilles: introducció en massa d'helicòpters per arribar abans. Dóna fruits. Tortura els camperols amb tècniques de les SS.

El Vietcong ho resisteix gràcies al suport de la totalitat del poble, que tenia l'esperança d'una victòria. Vietnam del Nord va enviar armes al Vietcong. EUA intensifica encara més l'ofensiva i fa servir napalm, una mena de gelatina molt inflamable, enganxosa i impossible d'apagar, contra humans. La guerra té un caràcter molt brut. Aquest caràcter tan criminal de la guerra afecta els soldats nord-americans, que consumiran drogues i mataran sense cap motiu, i que seran ocultades a la població nord-americana.

El 1969, una d'aquestes matances a l'aldea de My Lai arriba a la TV d'EUA. L'opinió pública nord-americana canvia radicalment. Resposta del govern: escalada militar.

El 31 de desembre de 1969 es produeix l'Ofensiva del Tet. El Vietcong intenta conquerir la capital. No ho aconsegueix, però fa veure als dirigents d'EUA que ja no hi ha res a fer i que han de preparar la sortida. Es modifiquen les estratègies i els objectius: sortir de Vietnam sense que sembli una fugida i que serveixi d'exemple per evitar casos similars.

Entre 1969 i 1973, a Vietnam del Nord comença un bombardeig aeri. Els bombarders B-52 destrueixen la xarxa de canals del país i maten moltes persones. Cauen més bombes que a tota la Segona Guerra Mundial. A Vietnam del Sud es fa servir l'agent taronja, un producte que ho enverina tot i que dura molts anys.

Resultat

• El 1973, EUA es retira de Vietnam del Sud.
• El 1975, Vietnam del Nord envaeix el sud i estableix el comunisme.

Valoració

Generalment es deia que és l'única guerra perduda per EUA. Malgrat tot, EUA va aconseguir els objectius de 1970.

Doctrina de la Seguretat Nacional (1964)

Després d'anys de colonització informal d'EUA a Amèrica Llatina, gràcies a la Revolució Cubana es comencen a veure canvis. Apareix el guevarisme: antiimperialisme, justícia social, alliberament d'Amèrica Llatina.

EUA s'alarma molt. El Che es fixa en l'experiència per a fer esclatar la revolució, l'únic que feia falta eren focus guerrillers que s'impliquessin en sectors populars.

El 1964, el president Lyndon B. Johnson presenta la Doctrina de la Seguretat Nacional: a Amèrica Llatina s'està expandint el comunisme o, el que és el mateix, agents soviètics infiltrats. Això suposa una amenaça per a la seguretat nacional d'EUA, ja que podia portar la fi del capitalisme i la pèrdua d'Amèrica Llatina. Així que calia intervenir contra les esquerres. Es funda la Escuela de las Américas a Panamà. Els professors són militars nord-americans que ensenyen a joves oficials llatinoamericans a odiar el comunisme i a ser molt patriotes, a fer tortures contra el seu propi poble.

El 1964 es produeixen cops d'estat militars per quasi tota Amèrica Llatina.

El 1968, el Che és mort per culpa de la CIA a Bolívia i es mitifica.

El 1969, a Xile triomfen les esquerres d'Unidad Popular, amb Salvador Allende, socialdemòcrates. Nacionalitzen les mines de coure, que servien per matar vietnamites. L'empresariat més afectat, la ITT, va recórrer al govern d'EUA, que va delegar la feina a Henry Kissinger, que prepara un cop d'estat a Xile a través de l'exèrcit xilè.

L'11 de setembre de 1973, cop d'estat. Allende mor, el dictador Augusto Pinochet arriba al poder. El 1976 passa el mateix a Argentina. Totes dues destaquen pel terrorisme d'estat:"els desaparegut", incertesa. Es vulneren crims contra la humanitat.

El 1983, a Argentina s'instaura un règim liberal, ja que EUA deixa de protegir el govern.

El 1988 cau la dictadura militar xilena.

Guerra dels Sis Dies (1967)

El juny de 1967, per evitar que els estats àrabs del voltant d'Israel, que cada cop s'estaven fent més forts gràcies a la Unió Soviètica, els jueus van passar a l'atac: 1r pas, van bombardejar les bases aèries àrabs. 2n pas, els tancs i els avions jueus van dirigir-se a la rereguarda. 3r pas, van tallar les línies de comunicació. Els exèrcits àrabs es van col·lapsar. L'operació va triomfar en 6 dies.

Resultats Territorials

Territoris ocupats: Israel conquereix els Alts del Golan. També Jerusalem, Cisjordània i el Sinaí, la Franja de Gaza.

Resultats Polítics

Fracassa el panarabisme. Nasser mor després i el succeirà Anwar Al-Sadat. La URSS reconstruirà els països àrabs.

Guerra del Yom Kippur (1973)

Els àrabs ataquen el dia de Yom Kippur, la festivitat més important jueva. Penetren a Israel, però falla la coordinació i els israelians estaven molt preparats o motivats. Fracassa l'operació àrab, que retrocedeix. Els àrabs demanen ajuda a l'ONU, que la rebutja fins que Israel no torni a les fronteres del 67.

Resultats Militars

Israel en surt com una gran potència i els estats àrabs són impotents davant Israel.

Resultats Polítics

Àrabs indignats davant Occident. Mitjançant l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) fan entrar en crisi Occident. Apareixen colònies israelianes a Palestina, que es queda sense suport internacional. Es funda l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP/PLO), liderada per Iàssir Arafat.

El 1976-77 tenen lloc els Acords de Camp David, formats per Jimmy Carter, Menahem Begin i Al-Sadat. Acorden que Egipte surt del bloc de l'est a canvi de la pau.

Guerres de Desestabilització a l'Àfrica Austral (1975)

A principis dels 70 sorgeixen guerrilles comunistes a Angola (MPLA), Moçambic (FRELIMO) i Namíbia (SWAPO). Sorgeix una guerrilla liberal a Angola (UNITA). A Rhodèsia hi havia l'apartheid.

Entre 1975 i 1980, el comunisme arriba al poder gràcies a les guerrilles. A Rhodèsia hi arriben els negres -> Zimbàbue. La presència d'EUA en aquella zona (Sud-àfrica) perilla.

El 1975, EUA, mitjançant Sud-àfrica, entra en guerra amb aquests països, que acabaran en la misèria absoluta.

La Segona Guerra Freda (1980-1991)

La tensió entre les dues superpotències torna a augmentar i les limitacions deixen de ser respectades. S'instaura la por a una guerra nuclear.

Origen: el 1978-79, la CIA va redactar uns informes que deien que la població soviètica...