Clima i vegetació de Catalunya

Catalunya seca

Escassetat de pluges, estius secs i calorosos, hiverns secs i temperats, aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior, vegetació mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal, l'alzinar és el bosc més adaptat.

Regió de Tramuntana

Presència de dues grans planes litorals (el Roselló i l'Empordà) separades per la serra de les Alberes. El tret climàtic característic és la tramuntana, vent del nord, fred i sec. Domini de boscos: Pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina.

Regió litoral

Comprèn les Serralades i les depressions del sistema mediterrani. Domina la regió de les muntanyes mitjanes i els rius d'escàs recorregut i règim torrencial. El clima és més calorós i sec cap al sud. Domini de boscos (els mateixos que a Tramuntana).

Altiplà Central

Secor de la Depressió central situat entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. Altituds mitjanes, el clima presenta una major oscil·lació tèrmica que la regió litoral i una pluviositat més migrada. Vegetació característica, pinedes de pi blanc i matollar.

Prepirineu

Comprèn el conjunt de serres al sud del Pirineu axial, estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. Temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu. Als vessants assolellats hi ha boscos de pi blanc, roures i alzines, i als vessants humits hi ha boscos de roure, faig i pi negre.

Regió continental

Comprèn les terres més interiors i plenes de Catalunya. El clima és extremat, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb fortes gelades i dies de boira, pluges escasses i presenta una vegetació estepària.

Catalunya humida

Pluges més freqüents, concentra les principals reserves d'aigua del país, conseqüència del règim climàtic pluvial i nival, vegetació caducifòlia (roureda i fagedes) i boscos de coníferes de muntanya (avetostes i boscos de pi negre).

Regió oriental

Comprèn terres de la serralada transversal, fisonomia muntanyosa i altituds notables, importants precipitacions anuals. La regió forestal més important del país, amb boscos densos i extensos.

Alt Pirineu

Comprèn les terres de l'Alt Pirineu, amb grans altituds, paisatge de tipus alpí o subalpí amb clima mediterrani d'alta muntanya, fred i humit, amb precipitacions importants, la vegetació alterna boscos caducifolis amb vegetació perennifòlia.

Meseta

Gran altiplà central envoltat per un seguit de serralades i dues grans depressions formades pels rius Ebre i Guadalquivir, envoltada per la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica, el Massís Galaicolleonès i la Sierra Morena.

Xarxa atlàntica

La més extensa i la que té els rius més llargs. Duero i Tajo, Guadiana, Guadalquivir. Desguassen a l'Atlàntic per la inclinació de la Meseta cap a l'oest. Règim nivopluvial i pluvial, amb cabals importants però irregulars.

Xarxa mediterrània

Conca de l'Ebre, Llobregat, Ter i Fluvià, reben aigües dels Pirineus i dels relleus litorals o prelitorals, el riu Ebre és el més cabalós de la Península i el segon més llarg, és de règim nivopluvial. La resta de rius són de règim pluvial i torrencial o bé són rieres i sovint pateixen inundacions estacionals.

Xarxa Cantàbrica

Conques de petita extensió de rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o al Massís Galaicolleonès. Rius força curts i règim nivopluvial o pluvial i cabals regulars.

Clima mediterrani

Litoral oriental i sud, arxipèlag balear i interior peninsular, estiu càlid i sec, hivern suau i poques pluges, a la primavera i a la tardor hi ha pluges torrencials irregulars.

Clima atlàntic

Façana cantàbrica i part dels Pirineus. Temperatures moderades i precipitacions abundants, estius frescos i hiverns suaus.

Clima subtropical

Temperatures càlides tot l'any i precipitacions escasses. (Illes Canàries)