Clima mediterrani litoral
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,1 KB
*
Creixement vegetatiu=resultat de restar la mortalitat a la natalitat. *
Saldo migratori=diferència entre la població immigrant i la emigrant. *
Ciutat=+ de 10.000 habitants. *
Hàbitat rural=concentrat (Pirineus), dispers (Gironès i Vallès) i aïllat (Camprodon). *
Hàbitat urbà= zona industrial i nova (Bcn). *
Precipitacions (es miren en les totals): -300=molt sec (desert), -600=sec, +800=humit (les precipitacions han de ser com a mínim el 2 de la temperatura), 600-800=moderat. *
Cata és una zona temperada per aquest clima-estius secs i calorosos, hiverns suas, primavera i tardor plujosos, clima sec (inferior a 800) afectat per:*
Latitud=distància respecte l’equador. *
Altitud=distància respecte el nivell del mar. *
Continentalitat=distància k hi ha respecte el mar.
2.1.Alpí (+ de 2300 m)
Cata té una orografia molt variada, poques planes i moltes muntanyes=imatge laberíntica. Hi ha una varietat gran del paisatge xk hi han planes, altiplans, muntanyes, tossals, massissos, depressions... (1r-geògraf francès Pierre Deffontaines 2n-geògraf Pau Vila). *
Pirineu axial (cims de + de 3000 m, fets de roques antigues. Paisatge alpí-muntanyes granítiques i anguloses, valls isolades, boscos d’alta muntanya, llacs i prats d’antigues geleres.)
Prepirineu (serralades exteriors al PA de + de 2000 m i fets de roques calcàries. Paisatge mediterrani-aspre, congostos i plegaments pels rius) 2.
Depressió Prelitoral (feta de materials joves d’origen al·luvial amb una forma ondulada per l’erosió dels rius. També està formada per serrats, valls i torrenteres. És molt important i molt poblada). Entre SL i mar hi ha:
Plana Litoral (formada per deltes-llobregat, Besòs, Tordera... És on van assentar-se les primeres poblacions de Cata arribades pel mar i és on ara hi ha una major concentració d’activitat eco i població). Entre el Sistema Mediterrani i els Pirineus hi ha:
Depressió Central (territori enfonsat format per una plataforma vers l’Ebre amb conques d’erosió-plana de Vic, conca de Barberà, pla de Bages... D’altiplans-Moianès i planes-Urgell i Segríà. És on hi ha la major part agrícola de conreus tradicionals de secà, xo també especialitzada). *
Diàleg roca-aigua (excepte l’Ebre els rius de Cata són curts, amb poc cabal i irregulars. Els rius són molt importants xk gràcies a la seva erosió s’ha obert pas entre les terres litorals i les de l’interior, de tal manera k la població ha augmentat i el sòl és més fèrtil pels conreus. També han donat aigua potable i energia a les màquines per la producció o l’electricitat. Això ha provocat paisatges molt diversos).
Xarxa pirinenca/pirineu-Ebre (rius llargs i cabalossos. Pirineus-Segre-Ebre. Règim nivopluvial, utilitzats en l’energia hidràulica, molts embassaments i turístics per als esports d’aventura).
Xarxa pirinenca-mediterrània (rius llargs (Muga, Ter, Llobregat, Fluvià) Pirineus-mar. Règim pluvial, molt importants per la industrialització cata).
Xarxa mediterrània (rius curts i poc cabalosos (Tordera, Besòs, Gaià). Serralada Prelitoral o litoral-mar. Règim torrencial (aiguats). Causen inundacions a les poblaciosn litorals).
Ebre (Serralada Cantàbrica-mar (delta-Serralada Prelitoral). L’Ebre es veu amenaçat pels embassaments del tramp final xk l’aigua es queda estancada i, per tant, hi ha menys caudal).
Cata té pocs recursos minerals, xo rica en biodiversitat vegetal i animal. Els boscos són importants pel seu valor ecològic i paisatgístic. *
Roques industrials (s’exploten per utilitzarles per a la construcció). *
Roques energètiques (Carbó-
Pirineus (Berguedà, Pallars Jusà) i a la Depressió Central (Anoia, Segríà) havien estat molt explotades, xo ara estan tancades o a punt de fer-ho=arqueologia industrial, xo mai han sigut importants i Cata ha tingut k importar el carbó.
Roques no energètiques (sals potàssiques-
Hi ha molts a la Despressió Central, a les conques del Cardener i a les conques del Llobregat.
Sòls (És un recurs fonamental xk és el substrat on es desenvolupa la vegetació. La composició varia depenent del clima, la roca mare i dels éssers vius. A Cata hi ha una gran varietat de sòls, xo pocs són aptes per a l’agricultura xk són poc fèrtils. És un recurs escàs i valuós). *
Domini vegetació (territori on la vegetació és = per l’ecosistema). *
Bosc secundari (bosc k apareix quan l’original ha desaparegut). *
Escleròfiles (plantes de fulla petita i dura resistents a les sequeres). *
Vegetació (l’extensa diversitat vegetal multiplica els recursos per a la societat-fusta, aliments... La vegetació depèn del sòl i del clima. Territori cata=diversos sòls i climes variats pel tipus de relleu=complex.
Boscos boreoalpins=explotats per obtenir fusta i afavorir el desenvolupament dels prats per pasturar. A Cata aquests boscos són secundaris xk hi ha poca superfície.
Boscos eurosiberians=extensió reduïda per l’explotació forestal. Les terres són dedicades al conrreu.
Domini mediterrani=zones menys altes (-800 m) amb un clima mediterrani on predomina l’alzinar). *
Aigua (Aigües de rius i llacs=consum humà, xo predomini de regadiu de camps a través de canals o preses d’aigua.
Aigües subterrànies=pel consum humà a través de fonts i pous. El consum d’aigua augmenta i, per això, é sun recurs molt escàs, però alhora necessàri. Això crea restriccions d’aigua en alguns llocs com a Vilanova i la Geltrú, sobretot a l’estiu). *
Espais naturals protegits (A mida k les ciutats es fan + grans la gent intenta conservar + la naturalesa xk cada vegada escasseja +. A partir del s.XX molt països van fer lleis per protegir els espais naturals, els quals han obtingut un gran valor paisatgístic. Finalitat=mantenir la biodiversitat per les generacions futures. Aquests espais contribueixen en l’equilibri territorial. A Cata hi ha + de 140 espais protegits k el PEIN-Pla d’Espais d’Interès Natural, els regulen. Els espais protegits també són un recurs econòmic important xk creen molt turisme).
Creixement vegetatiu=resultat de restar la mortalitat a la natalitat. *
Saldo migratori=diferència entre la població immigrant i la emigrant. *
Ciutat=+ de 10.000 habitants. *
Hàbitat rural=concentrat (Pirineus), dispers (Gironès i Vallès) i aïllat (Camprodon). *
Hàbitat urbà= zona industrial i nova (Bcn). *
Precipitacions (es miren en les totals): -300=molt sec (desert), -600=sec, +800=humit (les precipitacions han de ser com a mínim el 2 de la temperatura), 600-800=moderat. *
Temperatura:
6ºC=fred, +6ºC=normal, +18ºC=calor, +25ºC=molta calor.CLIMA MEDITERRANI
Cata és una zona temperada per aquest clima-estius secs i calorosos, hiverns suas, primavera i tardor plujosos, clima sec (inferior a 800) afectat per:*
Latitud=distància respecte l’equador. *
Altitud=distància respecte el nivell del mar. *
Continentalitat=distància k hi ha respecte el mar.
1.Clima oceànic o atlàntic:
hiverns i estius frescos i plujes abundants (Vall d’Aran).2.Clima de muntanya:
2.1.Alpí (+ de 2300 m)
2.2. Clima Subalpí
Estius i hiverns frescos, plujes abundants (h-neu, e-tempestes) (Pirineu Axial i Valls).3.Clima mediterrani de muntanya alta:
degradació del 2, estius i hiverns frescos, plujes abundants (h-neu, e-tempestes), temperatures fresques (Prepirineus, Serralada Prelitoral i Serralada Transversal).4.Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa:
estius secs, hiverns suaus, plujes abundants (+ de 800), temperatures baixes (Despressió central, Serralada Prelitoral i Serralada Litoral). Inversió tèrmica: Planes i conques (Vic, Urgell) -calor=temperatura-alta / +fred=temperatura + baixa.5.Clima mediterrani litoral:
estius secs i calorosos, hiverns suaus, pplujes a la primavera i a la tardor (Despressió Litoral, Serralada Litoral, planes i deltes).6.Clima mediterrani de tendència continental;
estius secs i calorosos, hiverns freds, plujes abundants (Lleida, Urgell).PAÍS MEDITERRANI
Cata està a la mediterrània occidental. Té un litoral marítim molt desenvolupat (550 Km) i una extensió limitada (31.904 Km2), xo té un gran contrast entre mar-muntanya on la muntanya arriba fins al mar, de tal manera k es formen costes abruptes (40%) i sorrenques planes estretes (60%). Com Cata té mar-muntanya hi ha molt turisme i molt comerç marítim. La situació geogràfica de Cata és molt important xk Cata és un pont cultural i un focus de progrès important per les possibilitats k el mar li ha donat. Per això anomenen a aquesta zona:mediterrània cata.ESTRUCTURA RELLEU
Cata té una orografia molt variada, poques planes i moltes muntanyes=imatge laberíntica. Hi ha una varietat gran del paisatge xk hi han planes, altiplans, muntanyes, tossals, massissos, depressions... (1r-geògraf francès Pierre Deffontaines 2n-geògraf Pau Vila). *
Grans unitats relleu
Hi han 2: 1.PIRINEUS
Zones poc poblades, xo amb interés turístic per la neu.Pirineu axial (cims de + de 3000 m, fets de roques antigues. Paisatge alpí-muntanyes granítiques i anguloses, valls isolades, boscos d’alta muntanya, llacs i prats d’antigues geleres.)
Prepirineu (serralades exteriors al PA de + de 2000 m i fets de roques calcàries. Paisatge mediterrani-aspre, congostos i plegaments pels rius) 2.
SISTEMA MEDITERRANI
Paral·lel a la costa (cap Creus-delts Ebre). Té 2 sistemes muntanyossos: la Serralada Prelitoral (massissos-Montseny, Montserrat, Montsant... Entre 1000 i 1500 m fetes de diferents roques) i la Serralada Litoral (a prop de la costa. Serres i massissos antics-Montnegre, Garraf, Collserola... Entre 500 i 1000 m fetes de diferents roques). Entre les 2 hi ha:Depressió Prelitoral (feta de materials joves d’origen al·luvial amb una forma ondulada per l’erosió dels rius. També està formada per serrats, valls i torrenteres. És molt important i molt poblada). Entre SL i mar hi ha:
Plana Litoral (formada per deltes-llobregat, Besòs, Tordera... És on van assentar-se les primeres poblacions de Cata arribades pel mar i és on ara hi ha una major concentració d’activitat eco i població). Entre el Sistema Mediterrani i els Pirineus hi ha:
Depressió Central (territori enfonsat format per una plataforma vers l’Ebre amb conques d’erosió-plana de Vic, conca de Barberà, pla de Bages... D’altiplans-Moianès i planes-Urgell i Segríà. És on hi ha la major part agrícola de conreus tradicionals de secà, xo també especialitzada). *
Diàleg roca-aigua (excepte l’Ebre els rius de Cata són curts, amb poc cabal i irregulars. Els rius són molt importants xk gràcies a la seva erosió s’ha obert pas entre les terres litorals i les de l’interior, de tal manera k la població ha augmentat i el sòl és més fèrtil pels conreus. També han donat aigua potable i energia a les màquines per la producció o l’electricitat. Això ha provocat paisatges molt diversos).
Xarxa hidrogràfica cata
Xarxa pirinenca/pirineu-Ebre (rius llargs i cabalossos. Pirineus-Segre-Ebre. Règim nivopluvial, utilitzats en l’energia hidràulica, molts embassaments i turístics per als esports d’aventura).
Xarxa pirinenca-mediterrània (rius llargs (Muga, Ter, Llobregat, Fluvià) Pirineus-mar. Règim pluvial, molt importants per la industrialització cata).
Xarxa mediterrània (rius curts i poc cabalosos (Tordera, Besòs, Gaià). Serralada Prelitoral o litoral-mar. Règim torrencial (aiguats). Causen inundacions a les poblaciosn litorals).
Ebre (Serralada Cantàbrica-mar (delta-Serralada Prelitoral). L’Ebre es veu amenaçat pels embassaments del tramp final xk l’aigua es queda estancada i, per tant, hi ha menys caudal).
RECURSOS TERRITORI
Cata té pocs recursos minerals, xo rica en biodiversitat vegetal i animal. Els boscos són importants pel seu valor ecològic i paisatgístic. *
Roques industrials (s’exploten per utilitzarles per a la construcció). *
Roques energètiques (Carbó-
Pirineus (Berguedà, Pallars Jusà) i a la Depressió Central (Anoia, Segríà) havien estat molt explotades, xo ara estan tancades o a punt de fer-ho=arqueologia industrial, xo mai han sigut importants i Cata ha tingut k importar el carbó.
Petroli
A prop de les costes de Tarragona. Xo tampoc té una producció elevada, per aixó s’importa). *Roques no energètiques (sals potàssiques-
Hi ha molts a la Despressió Central, a les conques del Cardener i a les conques del Llobregat.
Ferro, plom bauxita..
Poc importants xk hi han pocs. Per tant, les + importants són les roques indusrials). *Sòls (És un recurs fonamental xk és el substrat on es desenvolupa la vegetació. La composició varia depenent del clima, la roca mare i dels éssers vius. A Cata hi ha una gran varietat de sòls, xo pocs són aptes per a l’agricultura xk són poc fèrtils. És un recurs escàs i valuós). *
Domini vegetació (territori on la vegetació és = per l’ecosistema). *
Bosc secundari (bosc k apareix quan l’original ha desaparegut). *
Escleròfiles (plantes de fulla petita i dura resistents a les sequeres). *
Vegetació (l’extensa diversitat vegetal multiplica els recursos per a la societat-fusta, aliments... La vegetació depèn del sòl i del clima. Territori cata=diversos sòls i climes variats pel tipus de relleu=complex.
Boscos boreoalpins=explotats per obtenir fusta i afavorir el desenvolupament dels prats per pasturar. A Cata aquests boscos són secundaris xk hi ha poca superfície.
Boscos eurosiberians=extensió reduïda per l’explotació forestal. Les terres són dedicades al conrreu.
Domini mediterrani=zones menys altes (-800 m) amb un clima mediterrani on predomina l’alzinar). *
Aigua (Aigües de rius i llacs=consum humà, xo predomini de regadiu de camps a través de canals o preses d’aigua.
Aigües subterrànies=pel consum humà a través de fonts i pous. El consum d’aigua augmenta i, per això, é sun recurs molt escàs, però alhora necessàri. Això crea restriccions d’aigua en alguns llocs com a Vilanova i la Geltrú, sobretot a l’estiu). *
Espais naturals protegits (A mida k les ciutats es fan + grans la gent intenta conservar + la naturalesa xk cada vegada escasseja +. A partir del s.XX molt països van fer lleis per protegir els espais naturals, els quals han obtingut un gran valor paisatgístic. Finalitat=mantenir la biodiversitat per les generacions futures. Aquests espais contribueixen en l’equilibri territorial. A Cata hi ha + de 140 espais protegits k el PEIN-Pla d’Espais d’Interès Natural, els regulen. Els espais protegits també són un recurs econòmic important xk creen molt turisme).