El Sòl: Classificació, Riscos i Gestió Sostenible

Com és el sòl?

Estructura dels sòls:

• Els sòls es formen per la interacció entre roca mare, clima, organismes vius i geomorfologia.
• Presenten capes horitzontals (horitzons) que junts formen el perfil del sòl:
• Horitzó 0: Capa superior amb matèria orgànica en descomposició (fulles, vegetals).
• Horitzó A: Capa rica en humus i éssers vius, de color fosc. Conté nutrients per a les plantes.
• Horitzó E: Capa aclarida per la pèrdua de nutrients arrossegats per l'aigua.
• Horitzó B: Capa on s'acumulen materials com argiles i minerals.
• Horitzó C: Fragments de roca mare, amb poca presència d'organismes i gasos.
• Horitzó R: Roca mare inalterada.

Processos al sòl:

• Eluviació: Arrossegament de nutrients i argiles des de les capes superiors cap a les inferiors.
• Il·luviació: Acumulació de materials a les capes inferiors, especialment l'horitzó B.

Components del sòl:

• Fase sòlida: Inclou fragments minerals i matèria orgànica (restes de plantes, animals i microorganismes).
• Fase líquida: Dissolucions d'aigua amb sals minerals (com Na⁺, Ca²⁺, NO₃⁻).
• Fase gasosa: Gasos com l'oxigen (O₂) i el diòxid de carboni (CO₂).

Propietats del sòl

• Textura: Relació entre partícules de diferents mides:

  • Sorrencs: Baixa retenció d'aigua, però alta permeabilitat.
  • Llimosos: Capacitat intermèdia de retenció d'aigua i permeabilitat moderada.
  • Argilosos: Alta retenció d'aigua, però baixa permeabilitat.
  • Francs: Equilibri perfecte, ideals per a l'agricultura.
• Estructura: Manera com les partícules del sòl s'agrupen en agregats. Afecta el moviment de l'aigua, l'aire i les arrels.
• Porositat: Proporció d'espais buits que pot contenir aigua o aire.
• Quantitat d'aigua: Depèn de la porositat, el clima i el pendent.

• Color:

  • Fosc: Molta matèria orgànica.
  • Clar: Poca matèria orgànica.
  • Vermell: Presència d'òxids de ferro.
  • Blanc: Carbonats o sulfats.
• Profunditat: Important per a l'ús agrícola.
• Salinitat: La concentració de sals pot afectar el creixement dels cultius.

Classificació i tipus de sòls

Classificació dels sòls segons la seva composició química

1. De domini silici: Sòls formats a partir de roques riques en silici (ex: granit).
2. De domini carbonatat: Sòls amb molts carbonats (ex: roques calcàries) i ions com Ca²⁺ i Mg²⁺.

Sòls a Catalunya

• Sòls carbonatats: Molt comuns a Catalunya, rics en calci i magnesi.
• Sòl de Sauló: Formació típica en zones amb roques granítiques (domini silícic).

Factors d'evolució i destrucció del sòl

1. Factors constructors:

   • Clima: El més important (temperatura, pluja...).
   • Temps: El sòl pot trigar desenes o milers d'anys a madurar.
   • Organismes vius: Les plantes i animals contribueixen a la fertilitat.

2. Factors destructors:

   • Erosió: Eliminació del sòl per l'aigua o el vent.
   • Activitat humana: Contaminació, desforestació, etc.

Factors clau en l'evolució del sòl

1. Clima: Condiciona la velocitat de descomposició de la matèria orgànica i la meteorització de minerals.
2. Roca mare: Material inicial del qual es forma el sòl. Influeix en la textura i la composició química.
3. Geomorfologia: Els pendents forts dificulten la formació del sòl (els cims solen tenir sòls prims).

4. Temps:

   • Sòls joves: Amb horitzons poc definits.
   • Sòls madurs: Amb horitzons ben formats (A, B i C).
   • Sòls vells: Erosionats i amb l'horitzó B a prop de la superfície.
5. Organismes vius: Aporten matèria orgànica i afavoreixen la fertilitat. Els cucs de terra i microorganismes transformen la matèria en nutrients assimilables per les plantes.

Seqüència de formació d'un sòl

1. Meteorització: Alteració de les roques per processos físics (trencament) o químics (reaccions).
2. Transformacions orgàniques: Descomposició de restes vegetals i formació d'humus.
3. Transformacions inorgàniques: Els microorganismes converteixen matèria orgànica en minerals simples per a les plantes (mineralització).
4. Engruiximent dels horitzons: Els diferents horitzons es desenvolupen al llarg del temps.

L'activitat humana i els sòls

Riscos associats als sòls

1. Erosió: Pèrdua de la capa superficial del sòl per l'acció d'agents naturals o humans.
2. Desertificació: Degradació del sòl fèrtil per accions humanes fins a perdre el seu potencial productiu.

Tipus d'erosió

1. Erosió hídrica:

   • L'aigua de la pluja trenca la capa edàfica, infiltra el sòl i forma barrancs en pendents.
   • És el tipus d'erosió més comú a Catalunya.

2. Erosió eòlica:

   • El vent arrossega partícules de sòl, especialment en zones àrides i costaneres.
   • A Catalunya, afecta el delta de l'Ebre i l'Empordà.

Desertificació vs. Desertització

• Desertificació: Degradació del sòl causada per l'activitat humana.
• Desertització: Procés natural de formació d'un desert.

Causes de la desertificació

1. Degradació física: Compactació per maquinària agrícola o pasturatge intensiu.
2. Degradació química: Abocaments contaminants, salinització i acidificació del sòl.
3. Degradació biològica: Disminució de la matèria orgànica i de la biodiversitat microbiana.

Activitats humanes que degraden el sòl

Ramaderia intensiva

• Degradació física: Compactació del sòl pel trepig dels animals.
• Degradació química: Salinització per l'evaporació de l'aigua.
• Degradació biològica: Pèrdua de microorganismes beneficiosos.

Agricultura intensiva

• Degradació física: Compactació per maquinària pesada.
• Degradació química: Salinització per mala gestió del reg.
• Degradació biològica: Pèrdua de biodiversitat microbiana per l'ús excessiu de fertilitzants i pesticides.

Espanya: Alt risc de desertificació

Factors naturals

• Clima sec: Poca pluja i estius calorosos.
• Erosió per vent i aigua: Les pluges torrencials arrosseguen el sòl.
• Sòls fràgils: Baixa capacitat de retenir aigua.

Factors humans

• Deforestació: Pèrdua de boscos, que desprotegeixen el sòl.
• Agricultura intensiva: Sobreexplotació del sòl.
• Urbanització descontrolada: Alteració dels ecosistemes.
• Canvi climàtic: Temperatures més altes i sequeres prolongades.

Conseqüències de la desertificació

• Pèrdua de terres agrícoles i menor producció d'aliments.
• Augment del risc d'incendis per la sequedat del terreny.
• Pèrdua de biodiversitat.
• Despoblament rural per la inviabilitat de l'agricultura.

Relació desertificació i desforestació

• La pèrdua de vegetació per tala de boscos o incendis contribueix directament a la desertificació.
• Conseqüències:
  • Pèrdua de biodiversitat.
  • Augment del CO₂ i disminució de l'O₂ atmosfèric.
  • Disminució de l'evapotranspiració vegetal.
  • Pèrdua de sòls fèrtils.

Cap a una gestió sostenible dels sòls

Els sòls són ecosistemes sensibles, essencials per a la vida i la producció d'aliments. Una gestió sostenible ajuda a prevenir la seva degradació i garantir-ne la fertilitat a llarg termini.

Principis per a un ús sostenible del sòl

1. Prevenir l'erosió:

   • Protegir el sòl de l'arrossegament per aigua i vent.

2. Mantenir la coberta vegetal:

   • Les plantes redueixen l'erosió i milloren la qualitat del sòl.

3. Reduir l'ús de productes contaminants:

   • Evitar l'excés de pesticides i fertilitzants químics.

Mesures per a una agricultura sostenible

• Rotació de cultius:
  • Evitar l'esgotament de nutrients del sòl alternant diferents tipus de plantes.
• Cultius de cobertura:
  • Plantes com la userda o el trèvol protegeixen el sòl de l'erosió.
• Agricultura ecològica:
  • Reduir l'ús de pesticides i fertilitzants químics per protegir el sòl.
• Tècniques de conreu mínim:
  • Evitar el llaurat excessiu per mantenir l'estructura del sòl.

Control de l'erosió

• Reforestació i manteniment de vegetació:
  • Els arbres i arbustos redueixen l'erosió hídrica i eòlica.
• Terrasses en zones de pendent:
  • Redueixen l'arrossegament del sòl en camps inclinats.
• Franges de vegetació:
  • Absorbeixen l'excés d'aigua i sediments.

Ús responsable de l'aigua

• Reg eficient:
  • Utilitzar sistemes com el degoteig per evitar el malbaratament d'aigua i la salinització del sòl.
• Evitar la sobreexplotació dels aqüífers:
  • Manté l'equilibri hídric del sòl.

Reducció de la contaminació

• Gestió adequada de residus i fertilitzants:
  • Evitar l'ús excessiu de productes químics per no contaminar el sòl i les aigües subterrànies.
• Evitar l'abocament de residus tòxics:
  • Controls més estrictes per prevenir contaminacions industrials o urbanes.

Protecció d'espais naturals

• Evitar la urbanització descontrolada:
  • Protegir les zones agrícoles i forestals.
• Crear àrees protegides:
  • Conservar ecosistemes i biodiversitat que contribueixen a la salut del sòl.

Bioremediació de sòls contaminats

Quan un sòl està contaminat, una opció sostenible és la bioremediació, que consisteix en l'ús de microorganismes (bacteris) o fongs per degradar contaminants tòxics.

A Catalunya, existeix una guia de bioremediació de sòls contaminats per hidrocarburs, amb informació detallada sobre microorganismes útils per a aquest procés.