Classificació i Funcions de Plantes, Fongs i Ecosistemes

Classificació de les Plantes

Es classifiquen en 3 grans grups:

• Briòfits: (molses/hepàtiques): viuen en ambients humits i depenen de l'aigua per reproduir-se. No fan flors ni llavors.
• Pteridòfits: (falgueres i cues de cavall): més independents de l'aigua, tenen vasos conductors. Tenen arrel, fulles anomenades frondes, les quals contenen les espores que intervenen en la reproducció asexual. No fan fruits ni llavors.
• Espermatòfits: plantes que fan llavors. Comprenen totes les plantes amb flors i llavors: arbres, arbustos i herbes. Els espermatòfits més antics, les gimnospermes, tenen la llavor al descobert (fulla perenne/pol·linització anemòfila). En canvi, les angiospermes, les seves predecessores, tenen la llavor coberta pel fruit. (Angiospermes monocotiledònies: un sol cotiledó; dicotiledònies: dos cotiledons).

Fongs

Els fongs són organismes quimioheteròtrofs. Tenen cèl·lules eucariotes, són aeròbics, fan digestió externa i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Si són pluricel·lulars, s'anomenen micelis, que estan constituïts per hifes (filaments ramificats). Bona part estan constituïts per bolets que presenten saprofitisme, parasitisme i simbiosi. No s'inclouen en el regne de les plantes perquè són quimioheteròtrofs, mentre que les plantes són fotoautòtrofes.

Cicles Vitals de les Plantes

Totes les plantes tenen cicles vitals diplohaplonts, amb alternança de generacions. En els briòfits, els gametòfits són la part més vistosa (molsa) i els esporòfits es produeixen si es donen les condicions adequades. La meiosi té lloc a dins de l'esporòfit, que produeix unes meiospores (n). Aquestes germinen i produeixen gametòfits (n). Aquests gametòfits formen gàmetes (n) que es fusionen i formen esporòfits (2n).

En els pteridòfits, el gametòfit és la part menys vistosa, mentre que l'esporòfit és la part més vistosa. Es formen en l'esporòfit (2n), que produeix meiospores (n). Aquestes germinen i produeixen gametòfits (n). Aquests produeixen òrgans reproductors que contenen les gàmetes (n) i finalment es fusionen i formen esporòfits (2n).

En els espermatòfits, l'individu més rellevant és la planta que veiem, que és l'esporòfit. El gametòfit és la part menys vistosa. L'esporòfit (2n) produeix les estructures reproductores anomenades flors. Les flors produeixen 2 tipus de meiospores, masculines (n) i femenines (n), que donaran lloc a gametòfit masculí (n) i femení (n). Produiran gàmetes (n), es fusionaran i formaran un esporòfit (2n).

Comunitats Vegetals

Una comunitat és un conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc. La comunitat vegetal és un conjunt de plantes de diferents espècies. Els tipus de comunitats vegetals són:

• Boscos: predomini d'estrat arbori.
• Màquies: predomini d'estrat arbustiu alt (1,5-3 m), molt atapeïdes.
• Brolles: predomini d'estrat arbustiu baix (0,5-1 m) amb clarianes.
• Prats: predomini de plantes herbàcies.

Estrats de Vegetació

Un estrat de vegetació són els diferents nivells en els quals s'estructura la vegetació d'una comunitat vegetal. Es poden observar:

• Estrat arbori: predomini de capçades d'arbres amb sotabosc (roures).
• Estrat arbustiu: predomini d'arbustos, arbres joves i plantes enfiladisses (lligabosc, marfull, aladern, galzeran, rogeta).
• Estrat herbaci: format per plantes herbàcies (falgueres, rogeta).
• Estrat muscinal: format per molses, líquens i herbes.

Solell i Obaga

Solell: són els vessants orientats cap al sud, que reben més radiació solar i han de resistir més a la sequera. No tenen pràcticament humitat i tenen poca producció a causa d'això.

Obaga: és el vessant orientat cap al nord. No toca gaire la radiació solar i és una zona molt humida, a causa d'això té molta producció.

La matriu ecològica són el conjunt de valors que reben les variables ambientals (humitat, lluminositat...).

Processos Biològics

La fotosíntesi és el procés de nutrició de les plantes.

L'osmosi és el procés pel qual s'igualen dues dissolucions que tenen diferents concentracions. Quan estan entre una membrana semipermeable, l'aigua de la menys concentrada (hipotònica) passa a la més concentrada (hipertònica).

La difusió és el procés pel qual es produeix moviment de molècules i ions des del lloc de més concentració cap al lloc de menys concentració, a favor del gradient geotèrmic.

La fotosíntesi és un procés anabòlic que té com a finalitat produir matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. L'energia lumínica queda guardada en enllaços químics. Consta de dues fases:

• Fase lluminosa: es produeix la fotòlisi de l'aigua i produeix energia.
• Fase obscura: es produeix la transformació de CO2 en matèria orgànica.

La funció principal és obtenir matèria orgànica.

Cèl·lules Vegetals

Les cèl·lules vegetals són cèl·lules eucariotes formades per:

• Paret cel·lular: capa gruixuda i rígida exclusiva.
• Membrana cel·lular.
• Citoplasma: citoesquelet, complex de Golgi, reticle endoplasmàtic.
• Intervenen en la fotosíntesi: cloroplasts (parts verdes de la planta), parènquima clorofíl·lic (conjunt de cloroplasts), mitocondris, ribosomes i vacúol.

Tipus d'Organismes

• Autòtrof: organisme o cèl·lula que transforma energia inorgànica en carboni.
• Sapròfag: organisme que s'alimenta de matèria en descomposició. Un exemple són els descomponedors.
• Copròfag: s'alimenta d'excrements.
• Descomponedor: s'alimenta de matèria orgànica morta que transforma en inorgànica (fongs/bacteris).
• Detritívor: organisme que s'alimenta de matèria orgànica, ja sigui vegetal o animal.

Tropismes

Els tropismes són les respostes en forma de canvi de direcció de creixement de les plantes a un estímul. Tipus de tropisme: fototropisme, tigmotropisme.

Altres Conceptes

• Macròfits: són, juntament amb el fitoplàncton, la porta d'entrada de matèria i energia a l'ecosistema aquàtic.
• Higròfil: planta que arrela al sòl de la superfície, necessita molta aigua i humitat.
• Higròfit: planta que pot arrelar al fons i tenir les fulles a la superfície.
• Grups d'algues: cloròfits, rodòfits, feòfits.
• Variable independent: la que es modifica.
• Variable dependent: no es modifica però varia en funció de l'altra.
• Cos dels espermatòfits: aparell vegetatiu i aparell reproductor.
• Característiques plantes enfiladisses: tenen arrels caulogèniques, espines rígides i punxegudes, tenen circells per enganxar-se, tiges volubles que permeten envoltar a plantes.

Ecosistemes

Ecosistema: conjunt format per comunitat d'organismes (biocenosi) i característiques físiques i químiques del medi (biotop) (llum, temperatura, disponibilitat d'aigua líquida).

Ecosfera: des de Júpiter fins a Mart. Vida en planetes = CHON, aigua, font d'energia, camp magnètic, gravetat.

Processos Metabòlics

• Quimiosíntesi: = fotosíntesi + sulfur.
• Fotoheteròtrof: bacteris.
• Fotoautòtrof: plantes.
• Quimioheteròtrof: persones.
• Quimioautòtrof: bacteris.

Relacions Interespecífiques

• Mutualisme: interespecífica: dos organismes beneficiats.
• Simbiòsi: interespecífica, líquen.
• Competència: interespecífica i intraespecífica: guerra de sexes i menjar.
• Parasitisme: paràsits que s'aprofiten dels hostes (interespecífica).
• Depredació: depredador a la presa.
• Comensalisme: un individu es beneficia de l'altre.
• Inquilinisme: per protecció.