Classificació i Funcions dels Glúcids

Classificació dels Glúcids

Monosacàrids o Oses

Segons el grup funcional poden ser aldoses o cetoses. Segons el nombre d'àtoms de carboni: trioses (3C), tetroses (4C), pentoses (5C), hexoses (6C), heptoses (7C).

Òsids

Poden ser holòsids (formats només per monosacàrids) o heteròsids (formats per monosacàrids i altres compostos).

• Holòsids:
  • Oligosacàrids: contenen de 2 a 10 monosacàrids.
  • Polisacàrids: contenen més de 10 monosacàrids. Poden ser homopolisacàrids (formats per un sol tipus de monosacàrid) o heteropolisacàrids (formats per diferents tipus de monosacàrids).

Definició i Generalitats dels Glúcids

Els glúcids es defineixen com un compost resultant de substituir en un polialcohol un dels grups funcionals (-OH) per un altre grup funcional que serà aldehid o cetona.

Són molècules orgàniques formades per C, H i O. També s'anomenen hidrats de carboni perquè la seva fórmula empírica és (CH₂O)_n, que recorda a una combinació entre el carboni i l'aigua. Els glúcids són els compostos més abundants en la biosfera.

Monosacàrids o Oses: Característiques

Són els glúcids més senzills ja que no es descomponen per hidròlisi en altres monosacàrids més simples. Són els monòmers que integren la resta dels glúcids.

Propietats:

• Són sòlids, blancs i dolços.
• Són molt solubles en aigua, però insolubles en dissolvents no polars (l'aigua és un dissolvent polar).
• Els monosacàrids tenen poder reductor, que és la tendència a cedir electrons.

Aldosa: és un monosacàrid que té un grup funcional aldehid.

Cetosa: és un monosacàrid que té un grup funcional cetona.

Els monosacàrids més senzills són les trioses. Les pentoses (5 àtoms de C) com la ribosa, que forma part de l'ARN.

Hexoses:

La seva fórmula general és C₆H₁₂O₆.

• Glucosa: es troba en moltes fruites, en la mel, en la sang, etc. La glucosa de la sang prové de la digestió de tots els glúcids que es troben a l'aliment. Quan aquesta glucosa es degrada proporciona l'energia que el nostre cos necessita.
• Fructosa: és una altra hexosa i es troba en la majoria de les fruites acompanyant a la glucosa.
• Galactosa: forma part del sucre de la llet.

Tant en les pentoses com en les hexoses, els àtoms de carboni poden unir-se entre si formant cicles, que es relacionen amb els grups aldehid o cetona amb el grup alcohol d'un altre carboni de la mateixa molècula.

Òsids: Classificació i Exemples

Són aquells glúcids que per hidròlisi donen monosacàrids, acompanyats o no d'altres compostos.

Holòsids:

Són aquells glúcids que per hidròlisi donen només monosacàrids. Segons el nombre de monosacàrids poden ser: oligosacàrids o polisacàrids.

Oligosacàrids:

Tenen de 2 a 10 monosacàrids, i són sucres susceptibles d'hidrolitzar-se i donen com a producte diverses molècules de monosacàrids. Es poden unir entre si per enllaços O-glicosídics. Alguns oligosacàrids són reductors, que tenen tendència a cedir electrons. A mesura que augmenta el nombre de monosacàrids, l'oligosacàrid va perdent les seves propietats com per exemple el gust dolç, la solubilitat, etc.

Enllaç O-glicosídic: s'estableix al relacionar dos grups hidroxils, un de cada monosacàrid, i es desprèn una molècula d'aigua, i es forma un pont d'oxigen.

Un disacàrid és la unió de dos monosacàrids, i un trisacàrid és la unió de tres monosacàrids.

Els disacàrids més freqüents són:

• Sacarosa: és glucosa més fructosa. És un sucre molt comú en les plantes. S'obté industrialment de la canya de sucre. És el sucre més habitual.
• Maltosa: és glucosa més glucosa. S'obté de la hidròlisi del midó (reserva a les plantes) i el glicogen (reserva als animals).
• Lactosa: és glucosa més galactosa. És el sucre de la llet dels mamífers.

Els trisacàrids més freqüents són la rafinosa, que és galactosa més glucosa més fructosa, i abunda en la saba de les plantes.

Polisacàrids:

S'obtenen de la unió de més de 10 monosacàrids mitjançant enllaços glicosídics, tenen un pes molecular molt alt. No tenen gust dolç, no cristal·litzen i no són solubles en aigua. Són molt hidròfils. No són reductors.

Exemples de polisacàrids:

• Midó: homopolisacàrid que té la funció de reserva energètica en els vegetals. És un polímer de glucoses, vol dir que està format per la unió de moltes glucoses.
• Glicogen: a l'igual que el midó, és un polímer de glucosa. És un homopolisacàrid que té funció de reserva energètica en els animals. Es troba en el fetge i als músculs.
• Cel·lulosa: és un polímer de glucosa, i com només hi ha glucosa és un homopolisacàrid. És el polisacàrid més abundant en la biosfera.
• Quitina: homopolisacàrid amb funció estructural, forma part de l'exosquelet dels artròpodes i la paret cel·lular dels fongs.

Heteròsids:

Són compostos que al hidrolitzar-se, que vol dir trencar-se per l'acció de l'aigua, donen lloc a monosacàrids i altres substàncies com lípids o proteïnes. Un exemple són les glicoproteïnes, que són el resultant de la unió d'un glúcid i una cadena peptídica.

Funció dels Glúcids

• Els monosacàrids: són principalment energètics, i alguns són estructurals.
• Els oligosacàrids: la majoria són la font de monosacàrids.
• Els polisacàrids: alguns de reserva energètica i altres tenen funció estructural.