Classicisme Musical: Origen, Característiques i Compositors Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,39 KB

Introducció al Classicisme Musical

El classicisme sorgeix com a resposta als excessos del barroc. Abarca des de la segona meitat del segle XVIII fins al 1825. Es torna la mirada als models grecollatins i predomina el pensament racionalista (Il·lustració). Els filòsofs il·lustrats confien en la raó i la ciència, defensen el progrés i critiquen les religions. Els intel·lectuals, amb la finalitat d'abastar un coneixement universal i unificador de la realitat, duen a terme l'Enciclopèdia. La música es caracteritza per la recerca de la bellesa en la proporció de la melodia, l'harmonia i l'equilibri formal. Aquests són pilars d'un nou estil musical marcat per Mozart, Beethoven i Haydn.

L'Òpera en el Classicisme

L'òpera era l'entreteniment musical preferit per l'aristocràcia i la burgesia. S'escriu música per atendre els gustos de la cort.

Música Vocal durant el Classicisme

Òpera: Hi ha dos subgèneres operístics:

  • Òpera seriosa: Temes mitològics i llegendes antigues.
  • Òpera buffa: Temes quotidians, melodies espontànies i populars, humor i frivolitat.

Itàlia és el bressol de l'òpera, i neixen formes autòctones:

  • Singspiel: Òpera que alterna fragments cantats i parlats (com la sarsuela). Sorgeix a Alemanya.
  • Tonadilla: Sorgeix a Espanya. Òpera breu, temes còmics i danses populars i colonials.

Compositors a Espanya: Martín i Soler, Terradelles. A França: C. Gluck (renovació de l'òpera). L'aria da capo es converteix en una peça que frenava el discurs narratiu. Gluck proposa la música al servei de la poesia (idees reflectides en 'Orfeu i Eurídice').

Música Instrumental en el Classicisme

La música instrumental és la protagonista del classicisme, amb la cerca de la bellesa. Hi ha una línia melòdica sobre una base harmònica poc complexa.

Formes Musicals

Més fàcil d'entendre gràcies a la textura homofònica (melodia principal amb acompanyament harmònic).

  • Sonata: Composició per a un o dos instruments. 3 o 4 moviments diferenciats pel tempo.
  • Simfonia: Composició per a orquestra. El primer moviment segueix l'esquema de sonata. 3 o 4 moviments de diferent tempo i caràcter.
  • Concert: Mateixa estructura que la sonata amb 3 moviments.
  • Divertimento: Forma musical lliure, 5 moviments o més. Abunden les marxes, allegros, ... temps lent de gran lirisme.
  • Polonesa: Dansa d'origen polonès i moviment moderat. Mètrica ternària.

Compositors Famosos

F. Haydn, Mozart, Bach, Beethoven

Instruments i Agrupacions Instrumentals

Instruments importants cauen en desús: flauta dolça, orgue, clavecí, ... substituïts per pianoforte, clarinet i trompa. El violí adquireix protagonisme. El violoncel és un instrument solista. El pianoforte (substitueix el clavecí) és un instrument de corda percutida amb teclat, amb sons suaus i forts.

Música de Cambra

La interpretaven els aficionats; destinada a palaus i, després, es compon per a músics professionals.

  • Quartet de corda: Agrupació de dos violins, viola i chelo.
  • Agrupació més gran: Orquestra.

Entradas relacionadas: