El Classicisme Musical: Característiques i Evolució

El Classicisme Musical

Classicisme: període històric que comprèn la segona meitat del segle XVIII i l'inici del segle XIX. Derivació: tendència dels artistes de l'època a revalorar i imitar els cànons estètics de Grècia i Roma clàssiques.

Context Històric i Social

• Monarquia absoluta: tipus de monarquia on el rei té tot el poder concedit, segons ells, per Déu. Comença a decaure.
• Noblesa: vivia en un ambient luxós gaudint de manifestacions artístiques (propietat privada). Consideraven els músics com uns criats que havien de descriure obres musicals que complaguessin el gust i necessitats dels senyors.
• Burgesia: organitza manifestacions musicals de manera oberta, amb finalitat lucrativa (hi podia accedir tot tipus de públic a canvi de pagar una entrada).
• Poble: degut al fet que la burgesia els feia pagar entrada per accedir als concerts, cada cop tenien més accés a la música.
• Cultura: més racionalista que la del Barroc, cosa que influirà molt en l'art. Apareix la Il·lustració a França.
• Art: la música havia de mostrar la bellesa natural de la melodia i l'harmonia sense artificiositat.

Elements de la Música Clàssica

• Melodia: els músics volien causar impressió de naturalitat. Utilitzen una estructura de les melodies molt clares: frases quadrades (4, 8, 16 compassos). Les línies melòdiques són elegants i amb poca ornamentació.
• Ritme: ritme regular i amb poques complicacions. Motius rítmics curts i definits que són fàcils de recordar i que van repetint-se.
• Harmonia: està basada en la tonalitat (escala major i menor). A partir de les notes tòniques i dominants, els compositors creen efectes harmònics. La música clàssica presenta seccions musicals llargues amb un sol acord.
• Textura: la més utilitzada és la melodia acompanyada. Apareix un acompanyament pianístic (baix Alberti) que consisteix a tocar acords amb la mà esquerra.

La Música Vocal Profana: L'Òpera

L'òpera es desenvolupa durant la segona meitat del segle XVIII. La temàtica es basa en arguments quotidians i propers al poble. Es troba immersa en el procés renovador iniciat per la Querelle des Bouffons encapçalat per Christoph Willibald Gluck i Wolfgang Amadeus Mozart.

• Gluck: intenta establir les bases de l'òpera moderna. Novetats: lligam melòdic entre l'obertura i les àries, establiment d'un màxim de 3 o 4 actes i la introducció de grans escenes corals.
• Mozart: aporta la preocupació pel caràcter i el comportament humà, quotidianitat de personatges. Fa servir la música per explicar els sentiments dels personatges. Obres: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica.

La Música Instrumental

• Simfonia: peça orquestral sense solistes dividida en moviments, el primer dels quals acostuma a seguir la forma sonata. Exemples: La sorpresa, L'ós, Els adeus, El rellotge.

• Forma Sonata

  Estructura musical que es farà servir en la majoria d'obres instrumentals de l'època. Esquema formal:

  Exposició (tema A + pont + tema B + petita coda) - Desenvolupament - Reexposició (tema A + pont + tema B + coda final).

  Destacables: Orquestra de la cort de Mannheim (Alemanya): millor orquestra europea que feia uns espectaculars efectes d'intensitat (forts i pianos sobtats i crescendos). Carl Philipp Bach i Johann Christian Bach van crear una forma directa de fer música, expressant molt més els sentiments de l'autor.

• Concert: diàleg entre un solista i l'orquestra. 2 solistes + orquestra = doble concert. 3 solistes + orquestra = triple concert.

• Música de Cambra

  • Quartet de corda (2 violins + viola + violoncel).
  • Trio amb piano (violí + violoncel + piano).
• Sonata: obra per a piano sol en diversos moviments, un o més dels quals segueixen la forma sonata.
• Instruments: s'inventen el clarinet i el piano.