El Classicisme: Música, Societat i Compositors (1750-1820)

El Classicisme (1750-1820)

El classicisme va ser el moviment estètic posterior al barroc, sorgint com un contrast. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar al voltant de 1820 (amb la figura de Beethoven).

Context Polític i Social

Políticament: Domini de la monarquia absolutista, donant lloc al despotisme il·lustrat, que buscava el benestar i la cultura 'per al poble, però sense el poble', augmentant el poder del rei.

Socialment: Auge de la burgesia (banquers, fabricants, comerciants) com a conseqüència de la Revolució Industrial. Els burgesos es van convertir en nous mecenes, i els compositors van guanyar més llibertat. Grans invents van sorgir en aquest període (parallamps, màquina de vapor, teler mecànic).

Ideològicament: Grans filòsofs van influir en revolucions socials i intel·lectuals, com la Revolució Francesa i la Il·lustració.

Característiques de la Música Clàssica

• Ideal de crear una música purament bella.
• Música delicada, brillant, alegre i elegant.
• Retorn a l’estètica dels clàssics (Grècia i Roma).
• Ritme regular.
• Melodia acompanyada amb frases clares i regulars.
• Textura homofònica. S’abandonen el contrapunt i el baix continu.
• Predomini de la música instrumental sobre la vocal.

Formes Musicals

• La sonata: Per a un instrument harmònic (teclat) o dos (harmònic i melòdic), sense orquestra. Té 4 moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid).
• El concert solista: Per a instrument solista i orquestra. Té 3 moviments: allegro, andante i allegretto.
• Trio, quartet, quintet: Música de cambra per a 3, 4 o 5 instrumentistes. Té 4 moviments: allegro, andante, minuet i allegro finale.
• La simfonia: Música per a orquestra, sense solistes. Té 4 moviments: allegro, andante, minuet i allegro finale.
• La Missa: Concretament el Rèquiem (missa de difunts).
• L’òpera: Forma vocal preferida. Tractava fets quotidians i personatges amb emocions humanes, apropant l’òpera a un públic més ampli.

Compositors Clàssics

Franz Joseph Haydn (1732-1809)

Va ser cantor a la Catedral de Viena. Professor i amic de Leopold Mozart i del seu fill Wolfgang Amadeus Mozart. Persona catòlica, aïllada, però honrada i senzilla. Va ser molt famós com a músic abans de morir. Se’l coneix com el pare de la simfonia. Va escriure 106 simfonies, 84 quartets de corda, 17 òperes, tres oratoris i moltes altres obres.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Va ser un nen prodigi que el seu pare va passejar per Europa. Va destacar com a compositor i instrumentista. Sentia admiració per Haydn. Tot i l'èxit en vida, va morir desolat i malalt, gairebé en la misèria. Va escriure 41 simfonies, 20 òperes, 25 concerts per a piano, 6 concerts per a violí, 1 concert per a clarinet, 9 misses, etc.