Classes de textos i sociolingüística: conceptes bàsics

Classes de textos

- T. Narratius: Contar fets que han succeït en el temps.

- T. Argumentatius: Expressar raons a favor o en contra d'una idea.

- T. Descriptius: Dir com és una persona, un lloc o una cosa.

- T. Expositius: Explicar què és una cosa atenent a les seves característiques.

- T. Conversacionals: Establir un diàleg amb una persona o més.

- T. Instructius: Transmetre regles, recomanacions o instruccions.

- T. Predictius: Anunciar situacions que es produiran en el futur.

- T. Retòrics: Elaborar el llenguatge amb la voluntat de crear efectes estètics.

Sociolingüística

La sociolingüística: És la disciplina científica encarregada de l'estudi dels usos lingüístics en relació amb les característiques de la societat on es produeixen. En canvi, la lingüística s'ocupa de l'estructura formal de la llengua, és a dir, de les seves característiques gramaticals.

Variació i varietats

Varacions:

• V. Diacrònica: Varietat històrica.
• V. Diatòpica: Dialecte.
• V. Diastràtica: Sociolecte.
• V. Diafàsica: Registre.

Gramàtica

La gramàtica és la part de la lingüística que estudia les paraules i les oracions. Està formada per quatre disciplines:

• La sintaxi
• La semàntica
• La morfologia
• La fonètica i l'ortografia

Morfologia

La morfologia és la part de la gramàtica que estudia la forma de les paraules.

• Categories flexives: Nom, Pronom, Article, Adjectiu i Verb.
• Categories no flexives: Adverbi, Preposició, Conjunció.

Semàntica

La semàntica és la part de la gramàtica que estudia el significat de les paraules i el procés pel qual es formen.

Fonètica

La fonètica és la part de la gramàtica que estudia els fonemes, que són els sons lingüístics que materialitzen les paraules.

Edat mitjana

L'edat mitjana és el període històric que va des de la caiguda de l'Imperi Romà (S.V) fins al Renaixement (S.XVI).

Romanització

La romanització: Al segle I de la nostra era, els romans dominaven tota la Mediterrània i grans extensions de terra. Al segle III encara es van escampar més els seus dominis, que van arribar a les illes Britàniques i a Europa de l'Est. Els romans van estendre la seua llengua, el llatí, i la seua cultura, que van imposar als pobles conquerits. Aquest procés s'anomena romanització. Provenen del llatí vulgar, és a dir, el llatí del poble que es parlava en les diferents regions de l'Imperi. A pesar de la fallida de l'Imperi i la invasió dels pobles nòrdics que no parlaven llatí, sinó llengües germàniques, el pes de la cultura romana era tan gran que els invasors la van adoptar ràpidament i també es van romanitzar. A la península Ibèrica, un d'aquests pobles, els visigots, van establir un regne nou, que va durar, amb molts problemes interns, uns 200 anys.