Civilitzacions de l'Antiguitat: Escriptura i Comerç

1. Quines són les civilitzacions de l'Antiguitat humides (amb gran riu) i quines les seques (sense gran riu)? Escriu les 4 parelles Civilització antiga Riu(s).

Civilitzacions de l'Antiguitat humides i seques:

Humides (amb gran riu):

• Mesopotàmia (Riu Tigris i Eufrates)
• Egipte (Riu Nil)
• Índia (Riu Indus)
• Xina (Riu Groc - Huang He)

Seques (sense gran riu):

• Pèrsia
• Grècia
• Roma
• Mesoamèrica

2. Enumera les 4 regions/civilitzacions del món on va aparèixer l'escriptura de manera independent.

• Mesopotàmia
• Egipte
• Vall de l'Indus (civilització de l'Indus)
• Xina

3. Quina es considera actualment la causa més probable de la caiguda de l'Imperi Romà?

Es creu que una combinació de factors va portar a la caiguda de l'Imperi Romà, però un factor clau és la Pesta Antonina, que va debilitar greument la població i l'exèrcit, cosa que va fer difícil defensar l'Imperi. Això, sumat a crisis econòmiques i socials, va contribuir al seu declivi.

La crisi de la caiguda de Roma (des del 300 dC) va provocar una caiguda dels indicadors econòmics i demogràfics, on es va iniciar la caiguda de l'Imperi Romà.

La primera teoria va ser fallida, ja que deia que era causa de la massa de treball d'esclaus i declivi tecnològic (desmentit per nous descobriments arqueològics).

La segona teoria (que ha estat la més probable) deia que va ser a causa de la Pesta Antonina (165 - 180 dC); epidèmia de verola o xarampió, tramesa per les tropes romanes. Mor més d'un terç de la població urbana i molts soldats. Va ser l'origen de la caiguda de Roma.

4. Què era la Lliga Latina?

La Lliga Latina va ser una confederació de ciutats llatines situada a la regió del Laci a la península itàlica. Roma va formar part de la Lliga Latina des de la seva fundació. En els primers temps de la seva història, Roma era una ciutat més del Laci i es va beneficiar de la protecció i cooperació de la Lliga. No obstant això, a mesura que Roma va anar creixent en poder i influència, es va convertir en la ciutat líder de la Lliga, arribant a liderar-la en diverses guerres i aliances.

OBJECTIUS PRINCIPALS:

Defensa mútua: Les ciutats membres es comprometien a defensar-se entre elles en cas d'invasió o atac per part d'enemics externs.

Cooperació militar: Sovint es reunien per a campanyes militars conjuntes, establint regles de participació i repartiment de botins de guerra.

Unió cultural i religiosa: Mantenien vincles culturals i celebraven festivals religiosos en honor a divinitats comunes, com el festival dedicat a Júpiter al mont Albà.

5. On apareixen per primer cop els vaixells trirrems i quin impacte van tenir en el comerç de l’economia?

Els trirrems, que van aparèixer primer a l'antiga Grècia, eren vaixells de guerra ràpids amb tres fileres de rems que donaven un avantatge naval. Van permetre a Grècia, especialment Atenes, dominar el comerç marítim i protegir les seves rutes comercials, augmentant així la seva influència econòmica i política.

6. Què és l’Anomalia Climàtica Medieval i quan es va produir? Aquest període de temperatures més càlides es va produir entre els segles IX i XIV. Va afavorir collites més abundants i va contribuir a un augment demogràfic a Europa medieval, influint també en l'expansió territorial i l'estabilitat econòmica de l'època.

7. Descriu breument en què consisteix el sistema de rotació doble i el triple d’agricultura?

Rotació doble: El camp es dividia en dues parts, una part es sembrava i l'altra es deixava en guaret (descans).

Rotació triple: El camp es dividia en tres parts, amb una part sembrada a l’hivern, una a la primavera, i una en guaret, cosa que augmentava la producció i la fertilitat del sòl.

8. Quines són les tres línies geogràfiques d’expansió territorial i demogràfica a Europa durant l’Edat Mitjana?

• Expansió cap al sud (Reconquesta a la Península Ibèrica)
• Cap a l’est (colonització de terres eslaves i expansió germànica)
• Cap al nord (exploracions i assentaments vikings)

9. Quina diferència hi ha entre Consolats de Mar i Consolats Catalans? On estaven instal·lats?

Els Consolats de Mar eren institucions comercials per resoldre disputes entre comerciants en ports de la Mediterrània. Els Consolats Catalans, en concret, protegien els interessos dels comerciants catalans a ciutats de la Mediterrània i Europa. Eren essencials per mantenir els drets comercials i la seguretat dels mercaders catalans.

10. Què va ser i què va significar la Fira de la Xampanya per al comerç medieval? Era una de les fires comercials més importants de l’Europa medieval, celebrada a la regió de la Xampanya, a França. Aquesta fira reunia comerciants de tota Europa, facilitant l’intercanvi de productes de luxe i contribuint al creixement de l’economia i les xarxes comercials medievals.

3. GRANS TEMES (ESCOLLIR NOMÉS UNA PREGUNTA)

1. Descriu les cinc grans fonts de l’escriptura a l’antiguitat i quina relació es pot establir amb l’economia i el comerç en alguns casos.

Les cinc grans fonts de l’escriptura a l’antiguitat són Mesopotàmia, Egipte, la civilització de l’Indus, la Xina i Mesoamèrica. En cadascuna d’aquestes regions, l’escriptura va sorgir de manera independent i va jugar un paper clau en el desenvolupament econòmic, administratiu i cultural d’aquestes civilitzacions.

1. Mesopotàmia

Tipus d’escriptura: L’escriptura cuneïforme, que es remunta al IV mil·lenni aC, va ser desenvolupada pels sumeris.

Finalitat inicial: La cuneïforme va néixer amb una funció administrativa, utilitzada per portar registres econòmics i controlar la distribució de béns en temples i ciutats.

Relació amb l’economia: En un context de grans ciutats estat, aquesta escriptura permetia registrar transaccions comercials, tributs, impostos i contractes. Així, la cuneïforme va facilitar el comerç a Mesopotàmia, ja que proporcionava una eina per gestionar els excedents agrícoles i l'intercanvi de productes bàsics com els cereals i el bestiar.

2. Egipte

Tipus d’escriptura: Els egipcis van desenvolupar els jeroglífics al voltant del 3.300 aC.

Finalitat inicial: Els jeroglífics s’utilitzaven tant amb finalitats religioses com administratives. Eren freqüents en temples i tombes, i també servien per documentar impostos i inventaris de recursos.

Relació amb l’economia: Egipte va desenvolupar una economia agrícola forta gràcies a les crescudes del Nil, i els jeroglífics s’empraven per controlar la producció agrícola, especialment del blat i l’ordi. Això era crucial per gestionar els recursos del temple, que també feia funció de centre econòmic.

3. Civilització de l’Indus

Tipus d’escriptura: L’escriptura de la Vall de l'Indus, utilitzada en segells i altres suports, és encara en part un misteri, ja que no ha estat totalment desxifrada.

Finalitat inicial: Encara que la seva interpretació és limitada, es creu que s’utilitzava per identificar propietats o mercaderies.

Relació amb l’economia: Els segells amb aquesta escriptura s’han trobat en centres comercials com Mohenjo-Daro i Harappa, suggerint que s’utilitzaven per marcar productes comercials i gestionar l’intercanvi amb altres regions. Això assenyala una economia basada en el comerç d’objectes com el cotó i el gra.

4. Xina

Tipus d’escriptura: L’escriptura xinesa va sorgir al voltant del 1.200 aC amb inscripcions en ossos oracles, especialment durant la Dinastia Shang.

Finalitat inicial: Inicialment, s’utilitzava per prediccions religioses i per obtenir consells en assumptes de govern.

Relació amb l’economia: Més endavant, aquesta escriptura va tenir una funció administrativa, per mantenir registres de la producció agrícola i altres recursos. A través de la seva centralització política, la Dinastia Han va utilitzar l’escriptura per unificar els registres comercials i d’impostos, facilitant el comerç intern de la Xina i el desenvolupament de la Ruta de la Seda.

5. Mesoamèrica

Tipus d’escriptura: En aquesta regió, els maies van desenvolupar una escriptura jeroglífica cap al 300 aC.

Finalitat inicial: Aquesta escriptura s’utilitzava tant per a finalitats religioses com per a registres polítics i econòmics.

Relació amb l’economia: Els maies usaven l’escriptura per registrar tributs i transaccions. Com que la seva economia estava basada en l’agricultura (blat de moro, faves) i el comerç, l’escriptura permetia un control dels tributs i una gestió de l’intercanvi entre ciutats estat maies, millorant la seva administració econòmica.

Relació entre l’escriptura i l’economia

L’escriptura, en totes aquestes civilitzacions, va aparèixer com una resposta a la necessitat d’organitzar i gestionar les activitats econòmiques, principalment l’agricultura i el comerç. En regions com Mesopotàmia i Egipte, l’escriptura era essencial per gestionar els excedents i l’intercanvi de productes. En la Xina i en l’Índia, a més, va tenir un paper fonamental en la centralització del poder i en el control dels recursos. Per tant, l’escriptura va ser no només una eina cultural, sinó una tecnologia clau per a la construcció d’economies complexes i centralitzades en l’antiguitat.

2. Grans Rutes Europees de Comerç a l’Edat Mitjana

Durant l’edat mitjana, Europa va desenvolupar diverses rutes de comerç, que connectaven diferents regions i facilitaven l’intercanvi de productes entre el nord i el sud, així com amb el món musulmà i l’Orient. Aquestes rutes comercials van ser fonamentals per al creixement econòmic i cultural europeu, permetent l'intercanvi de productes, coneixements i tècniques.

1. La Ruta Mediterrània

Descripció: Aquesta era una de les rutes més importants, que connectava Europa amb el món islàmic i, més enllà, amb Àsia. Les ciutats italianes de Venècia, Gènova i Pisa van dominar el comerç mediterrani, enviant naus que connectaven amb el nord d'Àfrica, Constantinoble, i altres ports de l’Imperi Bizantí.

Productes comercials: S’intercanviaven productes com espècies, seda, i porcellana de l'Orient, i també productes de luxe com teixits preciosos i joies.

Impacte econòmic: Va ser essencial per a les ciutats estat italianes, que van obtenir un gran poder econòmic i polític gràcies al control del comerç mediterrani.

2. La Ruta de la Xampanya

Descripció: La Fira de la Xampanya, situada a França, es va convertir en un dels mercats més importants d’Europa. A les seves fires es trobaven mercaders de tota Europa, cosa que permetia l'intercanvi de productes del nord i del sud.

Productes comercials: En aquesta ruta s’intercanviaven productes com teixits, pells, cereals, vi, i metalls. També s’hi compraven productes de luxe del sud i de l'Orient, que arribaven a través de les rutes mediterrànies.

Impacte econòmic: Aquesta fira va permetre el creixement d’un sistema financer a Europa i va contribuir a la consolidació de monedes estables com el florí.

3. La Ruta Hanseàtica

Descripció: Al nord d’Europa, la Lliga Hanseàtica, una aliança de ciutats comercials com Lübeck, Hamburg, i Bremen, va controlar el comerç al mar Bàltic i al mar del Nord. Aquesta ruta connectava Europa amb les regions bàltiques i Escandinàvia.

Productes comercials: La Hansa exportava productes com ambre, fusta, pells, i cereals, i importava sal, peix sec, i vins del sud.

Impacte econòmic: Va permetre la creació d’una xarxa comercial estable i d’intercanvi que fomentava l’economia d’Europa del nord i creava una cohesió comercial al voltant del mar Bàltic.

4. La Ruta de les Espècies

Descripció: Tot i que la major part de les espècies arribaven a Europa a través dels ports mediterranis, el comerç d’espècies va ser una de les rutes més valuoses, en part perquè moltes d’elles venien de llocs remots d'Àsia.

Productes comercials: Espècies com la canyella, el pebre, el clau, i la nou moscada. Eren productes de luxe molt preuats i amb un alt valor comercial a Europa.

Impacte econòmic: El comerç d’espècies va enriquir els mercaders que controlaven aquesta ruta, especialment a ciutats com Venècia, que tenia el monopoli de la major part del comerç d'espècies.

5. Les Rutes de les Terres de l’Est

Descripció: Rutes comercials terrestres connectaven Europa central amb el món bizantí i l’Imperi Mongol, unint regions com Polònia, Hongria, i Rússia amb Constantinoble i, més enllà, amb Àsia.

Productes comercials: Es comerciava amb productes com cavalls, cereals, mel, cera i pells. A més, les rutes terrestres facilitaven l’entrada de productes asiàtics cap a Europa.

Impacte econòmic: Va contribuir a l’expansió comercial i cultural entre Europa i Àsia, facilitant l’arribada de productes exòtics, coneixements tècnics i científics i influències culturals diverses.

Importància General de les Rutes Comercials Medievals

Les rutes comercials de l’Europa medieval van ser fonamentals per al desenvolupament econòmic, polític i cultural del continent. Van permetre que les ciutats esdevinguessin centres de comerç i intercanvi, facilitant la transmissió de coneixements i el creixement d’una economia cada cop més interconnectada i dinàmica. Aquestes rutes també van fomentar el desenvolupament de les institucions financeres i van establir les bases per al comerç intercontinental que definiria l’Europa moderna.