La civilització grega
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,76 KB
El món grec
La civilització grega va sorgir a les ribes del mar Mediterrani, al sud de la península dels Balcans es va estendre per les illes dels mars Egeu i Jonic, per les costes d'Àsia Menor i pel Mediterrani occidental.
La història dels grecs va ser influïda pel medi físic. El Mediterrani va ser una important via de comunicació i de comerç per als grecs; i a cada vall i a cada illa els grecs formaven un estat independent. Tot i això, els grecs pertanyien a una mateixa civilització perquè tots parlaven la mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos déus.
La història de l'antiga Grècia es divideix en tres grans períodes: l'època arcaica, entre els segles IX aC i VI aC; l'època clàssica, entre el segle V aC i la primera meitat del segle IV aC; i l'època hel·lenística, des de mitjan segle IV aC fins al segle I aC.
L'època arcaica
Durant l'època arcaica, els grecs es van organitzar en polis o ciutats estat.
A les polis no existia una única forma de govern. En unes governava l'aristocràcia, com a Esparta, on el poder estava en mans d'una minoria privilegiada. En altres polis, com a Atenes, va sorgir la democràcia, i els ciutadans es reunien periòdicament en assemblees per prendre decisions i elegir els càrrecs públics.
Entre els segles VIII i VI aC, els grecs van eixir de les seves terres d'origen i es van expandir per tot el Mediterrani, tant cap a l'oest com cap a l'est. Durant aquesta expansió van fundar nombroses colònies, pròximes a la costa; en aquestes, els colons mantenien els déus, els costums i l'organització de les polis de procedència, encara que eren comunitats independents.
L'època clàssica: Atenes i Esparta
Durant l'època clàssica, van destacar dues polis: Atenes i Esparta.
A Atenes, exemple de polis democràtica, el govern exercia a través de l'assemblea de ciutadans, els magistrats i els tribunals de justícia.
A Esparta, el sistema de govern limitava el poder dels ciutadans i es basava en l'existència de dos reis, d'un consell d'ancians, de cinc magistrats i d'una assemblea de ciutadans.
Les polis gregues es van enfrontar amb els perses a les guerres mèdiques, un conflicte que es va desenvolupar en dues etapes.
La Primera Guerra Mèdica va acabar l'any 490 aC, quan els soldats grecs van vèncer als perses en la batalla de Marató.
La Segona Guerra Mèdica va començar l'any 480 aC, quan el rei Xerxes va envair Grècia i va saquejar Atenes. Va acabar quan els grecs van derrotar els perses a la batalla de Salamina.
Gràcies al paper que va exercir durant la guerra, Atenes es va convertir en la polis més rica i influent de Grècia. Durant el segle V aC, Atenes va viure el període més brillant de la seva història, especialment en l'etapa que va governar Pèricles.
Aquesta esplendor política, econòmica i cultural va amenaçar altres polis i finalment va enfrontar les ciutats gregues entre si en la guerra del Peloponès, un conflicte que va acabar el 404 aC amb la victòria d'Esparta, que es va convertir en la més poderosa.
Un any després, Atenes i les altres polis es van aixecar contra Esparta i va donar lloc a un període de lluites i divisió que va afeblir les ciutats estat gregues.
L'època hel·lenística
Al segle IV aC, el rei Filip de Macedònia va conquerir i sotmetre les polis gregues; el seu fill Alexandre el Gran va conquerir l'imperi persa i va difondre la cultura grega per Orient entre els anys 334 i 323 aC. Aquesta expansió cultural es va conèixer com a hel·lenisme. Després de la mort d'Alexandre, els seus generals es van dividir el territori conquerit i van fundar les monarquies hel·lenístiques, entre les quals es destacaven les d'Egipte, Mesopotàmia i Macedònia.