Ciutats Romanes de la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,01 KB

BARCINO

Barcino o Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada entre l’any 15 - 5 aC, en l’època de l’emperador August. August va anar a la península Ibèrica (Hispania) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino.

La va fundar al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava sobre el traçat de la via Augusta (carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani). Es va fundar al costat d’una antiga ciutat dels íbers (laietans).

Bàrcino va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. La planta hipodàmica era rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Tenia una extensió de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.

De les portes, sortien els dos carrers principals: cardo maximus i decumanus maximus. Les portes donaven accés a la ciutat. Tenien un pas central per a carros i mercaderies, i dos de laterals per als vianants. A l’encreuament, hi havia el fòrum, que és la plaça pública de la ciutat. Avui en dia, el poder polític i administratiu de la ciutat es troba en aquesta plaça. Al fòrum hi havia un gran temple dedicat a l’emperador August. Es va construir a finals de segle I aC. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells d’estil corinti. Estava construït damunt d’un pòdium.

De restes actuals queden: una làpida del Museu d'Història de Barcelona que mostra el nom de la ciutat, unes termes situades a l'exterior de l'entrada marítima, una necròpolis i l’antiga muralla al Barri Gòtic de BCN.


ILERDA o ILTIRDA

La ciutat d'Ilerda, coneguda avui com a Lleida, és un antic nucli urbà romà. Va ser fundada pels ibers durant el segle VI aC, i va esdevenir una important localitat romana a partir del segle II aC. Tenia una superfície de 23 hectàrees i la seva localització era especialment estratègica, ja que estava situada a una cruïlla de camins, i constituïa un lloc de pas i connexió entre la costa i l'interior de la península. La seva fundació es va deure a la seva ubicació estratègica a prop del riu Segre, que facilitava el control del territori. L'estructura urbana incloïa un nucli central amb edificis públics, com el fòrum i les termes, a més de cases privades i una muralla defensiva. El punt més important d’Ilerda era a l'encreuament del cardo maximus i del decumanus maximus, on hi havia unes grans termes públiques construïdes a finals del segle I dC. No seguia l’estructura romana perquè era una estructura allargada; cal recalcar també que l’encreuament del cardo i el decumanus no era al centre de la ciutat. Respecte a les restes que queden d'Ilerda, es preserven unes termes del s. II aC, una necròpolis, una domus i part d’un altre edifici. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i va ser monumentalitzada. Avui, Lleida conserva llocs de l'època romana, com el Pont Vell i el Castell de la Suda.

Ilerda va ser l'escenari de diversos esdeveniments importants durant la història politicomilitar de l'Imperi Romà, especialment al segle I aC, durant la Guerra Sertoriana (primera guerra civil de la República Romana), l'any 70 aC, i, sobretot, a l'any 49 aC, en el context de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Va ser llavors quan Ilerda va ser escollida pels lloctinents de Pompeu (Afrani i Petreyo) com a base d'operacions per a la defensa d'Hispània.


TARRACO

Tarraco o Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, situada a la costa mediterrània, al nord-est de la península Ibèrica, va ser fundada l'any 218 aC. Era la capital de la província romana de la Hispania Citerior durant els primers anys de l'Imperi. La seva importància radicava en la seva ubicació estratègica, el seu port natural i la seva riquesa en recursos naturals. La ciutat va ser fundada pels romans com a punt clau per controlar la regió. La van fundar a un campament militar a Tàrraco, perquè podien disposar d’un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques per a la defensa. Van convertir el turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta de l’interior de la Península.

Tenia 70 hectàrees de superfície i entre 25.000 i 30.000 habitants, i tenia l'estatut de colònia de dret romà.

Entre els monuments més destacats de Tarraco s'inclouen el Circ Romà, un gran hipòdrom on es realitzaven curses de carros i altres espectacles; el Fòrum Provincial, el centre polític, econòmic i religiós de la ciutat; i l'amfiteatre, on es celebraven lluites de gladiadors i altres espectacles públics.

De restes que queden avui podem trobar l'amfiteatre de Tarragona, que segueix en molt bon estat després de tants anys.


EMPÚRIES

Empúries va ser una important ciutat de l'Imperi Romà ubicada a la regió de Catalunya, a la costa nord-est de la Península Ibèrica. Fundada pels grecs cap al 600 aC, va ser un empori o port comercial estratègic que va establir relacions comercials amb altres civilitzacions del Mediterrani. El seu nom oficial durant la dominació romana va ser Emporiae.

L'any 218 aC, durant les Guerres Púniques, les tropes romanes van arribar a Emporion amb l'objectiu d'aturar l'avanç de Cartago per la Península Ibèrica. Això va donar lloc a la unió de la ciutat grega amb la cultura romana, formant la ciutat romana d'Emporiae.

La ciutat romana, situada en el turó, té planta rectangular i traçat hipodàmic regular, ocupa una extensió de 22 hectàrees i està envoltada de muralles. Les illes de cases s’estructuren al voltant del cardo i del decumanus, en la intersecció dels quals sorgeix un fòrum amb un pòrtic i un Capitoli; prop del fòrum s’han excavat unes termes. La muralla, que, en un principi, rodejava tot el nucli romà, fou desmuntada en la seva part oriental a mitjan s. I aC, per tal de facilitar la unió dels nuclis romà i grec, la qual cosa va permetre l’ampliació d’algunes cases. La ciutat va tenir una estructura urbana característica de les ciutats romanes, amb una muralla que la protegia, carrers principals (com el cardo i el decumanus), un fòrum, temples, botigues, termes (banys públics), amfiteatre i altres instal·lacions públiques i privades. La població de la ciutat era probablement diversa, amb una combinació de romans, grecs i altres grups ètnics que es van establir i van comerciar a la regió. Era una ciutat relativament petita comparada amb altres centres urbans importants de l'Imperi Romà.

Avui dia, les restes de l'antiga ciutat d'Emporiae es troben a prop de la població actual d'Empúries, i se n'anomenen ruïnes d'Empúries. S’han conservat també restes d’un amfiteatre i d’una palestra fora muralles, així com dues cases de personatges benestants.


EMERITA AUGUSTA

Emèrita Augusta va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. Va ser la capital de la província romana de Lusitania i es va convertir en una important ciutat administrativa, comercial i cultural de l'Imperi Romà a la península Ibèrica. Aquesta ciutat, situada a l'actual Mèrida, Espanya, va ser establerta com a colònia romana per veterans de les legions. El seu nom oficial, Emèrita Augusta, reflecteix el favor de l'emperador August i la seva importància com a colònia romana.

La fundació d'Emèrita Augusta va ser part de la política romana de romanització, destinada a expandir el domini i la cultura romans a les províncies conquerides. El seu fundador, l'emperador August, va veure la ciutat com una forma d'establir un control romà més fort a la regió i recompensar els veterans pels seus serveis.

En termes d'estructura, Emèrita Augusta va ser planejada segons el model urbà romà clàssic, amb una trama de carrers rectilinis i una sèrie d'edificis públics i privats. Destacava el seu teatre, l'amfiteatre, les termes i el pont sobre el riu Guadiana, que encara es conserva parcialment avui en dia.

Quant a la superfície, Emèrita Augusta era una ciutat relativament gran per als estàndards de l'època, ocupant una àrea significativa a la vora del riu Guadiana. La seva importància estratègica com a punt de pas clau entre la regió mediterrània i el nord de la península Ibèrica va contribuir a la seva expansió.

Com a restes actuals queden el pont sobre el riu Guadiana i unes termes que es conserven molt bé avui en dia.

Entradas relacionadas: