Ciutats Romanes: Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta

Barcino

Fundació entre 15 a.C. i 5 a.C. (època d'August). Després de la victòria contra càntabres i àsturs, reestructuració del nord-est península ibèrica i fundació de Barcino.

• Nucli romà situat damunt del turó Mons Taber, assentament ocupat pels laietans.

Bon lloc per defensar-se. Terres fèrtils: cereals i vinya. Recursos miners: ferro i plata. Control de l'artèria fluvial del Llobregat (Rubricatus): entrada i sortida de productes.

• Situada a prop de la Via Augusta.
• Estatus de colònia. Nom: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
• No gaire gran: 10 hectàrees, 100.000 m quadrats. 2.000 habitants aprox. i model hipodàmic.

Planta rectangular delimitada per 4 portes.

Dos carrers principals: cardo maximus i decumanus maximus.

Encreuament: fòrum, plaça pública (actual plaça Sant Jaume).

Voltant del fòrum: illes de cases en carrers secundaris (cardines i decumani).

Temple dedicat a August (dins del fòrum), construït a finals S. I a.C. Planta rectangular amb columnes amb capitells d'estil corinti.

Domus de Sant Honorat: casa senyorial amb un viridarium (jardí amb elements ornamentals).

Termes: van ser parcialment excavades però es van tornar a cobrir.

Jaciment Arqueològic de la Plaça del Rei.

Barri industrial: fullonica i tinctoria, tallers on es rentava i tenyia la roba. Factoria on es feia el salaó de peix i el garum (salsa de vísceres de peix).

Muralla: S. I a.C. - 1a muralla, signe de prestigi. Segle IV d.C. - reforçada per les incursions dels bàrbars. No es conserva sencera.

Porta Praetoria: una de les 4 portes d'entrada a la ciutat. Actual Plaça Nova.

Aqüeducte: aigua del Besòs. Es pensava que n'hi havia dos, però en realitat era un que es desdoblava a l'entrada de la ciutat per reduir el cabal.

Via Sepulcral Romana: fora muralles. S'enterrava persones de classe baixa a les cupae, tombes de pedra semicilíndriques.

Ilerda

Orígens època ibèrica

Era la capital de la tribu dels ilergets: Iltirta.

Bronze d'Àscoli (S. I a.C.): primer document on hi diu ilerdenses. A partir d'aquí la ciutat s'anomena Ilerda.

Topografia nucli urbà: part alta escarpada i part baixa enclavada entre el promontori i els 2 rius, no seguia el model hipodàmic.

Emplaçament estratègic per les comunicacions fluvials. Situada en un turó a prop del riu Sicoris (Segre): lloc de pas entre la costa i l'interior.

Part est de la ciutat: més habitada. Cruïlla entre cardo maximus i decumanus maximus.

Fòrum: a l'altre extrem (actual Plaça St. Joan).

Època d'August: estatus de municipium.

Districte judicial de Cesaraugusta (Saragossa).

Espais i edificis d'època romana

Muralla: Seu Vella fins als rius Segre i Noguerola.

Restes d'una domus urbana: descobertes durant la construcció de l'Auditori Enric Granados. Construcció: finals S. I d.C.

Termes: situades al curs del riu Noguerols. Molt grans i ben conservades.

Fets històrics importants

Batalla de Cèsar i Pompeu (any 49 a.C.) guerra civil. Narrat per Cèsar al De bello civile. Província romana Citerior: a mans de Pompeu, Juli Cèsar la volia recuperar i ho va aconseguir.

Revolta d'Indíbil i Mandoni (íbers) contra la dominació romana. S. III a.C.

Durant 2a Guerra Púnica: Publi i Corneli Escipió derrotats pels cartaginesos.

Asdrúbal va demanar als ilergets diners, la dona de Mandoni i les filles d'Indíbil.

Aquestes van aparar als romans quan van conquerir Cartago.

Indíbil i Mandoni es van revoltar contra els romans però van ser derrotats.

Indíbil: mort a la lluita.

Mandoni: va escapar però el van lliurar als romans i el van executar.

Emèrita Augusta

Fundació

25 a.C. per August. Fou un assentament per als soldats romans retirats.

L'adjectiu Emeriti: retirat amb honor. Augusta (homenatge a l'emperador).

Situació molt bona: al marge del riu Guadiana (Anas).

Al mig: illa natural on hi havia un pont que era la principal entrada a la ciutat.

Vies de comunicació importants: Via de la Plata, unia la ciutat amb Asturica Augusta (Astorga).

Lloc envoltat de turons: protecció.

80 hectàrees, 50.000 habitants.

Capital de la Lusitània.

Estatus de colònia = Colonia Augusta Emerita (mateixes lleis que Roma).

Estructura i edificis de la ciutat

Model hipodàmic — cardo maximus i decumanus maximus.

Muralla — 4 portes d’entrada que corresponien a les sortides dels 2 carrers principals.

DOS fòrums: Provincial. S'hi accedia per l’arc de Trajà. Havia edificis per l’administració de la província i restes del temple pel culte imperial, S. I a.C.

Municipal. Assumptes locals. Havia una basílica pels afers judicials. i un Temple de Diana (incorrecte) — es creu que era pel culte imperial.

Dins de les muralles — amfiteatre i teatre.              Extramurs — circ.

TEATRE. El més ben conservat de la península. 6.000 persones. Scaenae frons espectacular, dos cossos de columnes corínties. Senadors i autoritats – orchestra.

AMFITEATRE. 15.000 espectadors. Any 8 a.C.

CIRC. Dels més grans i millor conservats. 30.000 espectadors. Inicis S. I d.C. Fora muralles per les seves dimensions.

• Nuclis termals públics (thermae) i privats (balneum). 18 km de la ciutat — Termes d’Alange – membres de l’alta societat.

TRES aqüeductes = Gran necessitat d’aigua

Aqüeducte de Sant Llàtzer. Queden 3 pilars amb dos arcs d’unió.

Aqüeducte d’Aqua Augusta.

Aqüeducte dels Miracles. El més espectacular. Inicis S. I d.C. Portava aigua de l’embassament de Prosèrpina. Es conserven 35 pilars i arcs.

Pont romà de Mèrida sobre el riu Guadiana. 2n pont més llarg de l’imperi. Gran porta d’entrada a la ciutat.

Clavegueram. Per desembocar aigües brutes al riu Guadiana.

Necròpolis (extramurs). 

* Tots els vestigis de cultura material trobats al excavar les tombes — Museu d’Art Romà de Mèrida.