La Ciutat Romana: Àrees, Edificis i Espectacles

Els romans s’establien en ciutats que ja existien o les construïen de noves seguint el model romà. A partir de l’encreuament dels dos carrers principals, es traçaven els altres en paral·lel, i formaven una retícula.

En qualsevol ciutat romana podem distingir tres parts: l’àrea privada, l’àrea religiosa i l’àrea pública.

El temple romà era la casa de la divinitat a qui s’honorava. Al fòrum hi havia el temple de la tríada capitolina i el del culte a l’emperador. Els santuaris romans tenien una estructura semblant a la del fòrum. El temple romà presentava elements procedents dels grecs i dels etruscs. L’exemple més famós d’aquest tipus de construcció és el Panteó de Roma.

Fòrum: un rectangle de costats llargs envoltats per un pòrtic, considerat el centre de comerç, d’intercanvi i d’administració de justícia i de conversa, però on també tenien lloc manifestacions i revoltes. Hi havia un temple principal, la cúria, els edificis dels magistrats, la basílica, el mercat i altres edificis públics. Pel que fa al comerç, hi havia agrupacions en mercats especialitzats per comprar vàries coses com carn, peix, vi o pa. A prop d’aquestes places hi havia sovint una forica o latrina pública.

La ciutat romana disposava, a més, d’edificis dedicats a l’esbargiment dels ciutadans, com ara les termes o els edificis d'espectacles.

Aquests darrers eren molt importants, ja que els romans passaven un temps considerable veient espectacles. Els jocs se celebraven per tenir el poble ocupat, tot i que s'aprofitava l’anonimat de les concentracions per expressar opinions.

Els romans van imitar els etruscs i els grecs. Durant el període d’or, el teatre era un escenari de fusta davant d’un temple, on els espectadors assistien drets.

El teatre tenia una orchestra semicircular a la prima sedes on seien les autoritats i una cavea dividida en cunei pels praecintio on seien els espectadors i a les quals s'arribava per les scalae. S'accedia al teatre amb una téstera que indicava el lloc. L’escenari el formava la scaena, el proscaenium, i el frons sacenae. La scaena es podia ampliar amb un pulpitum i entre la graderia i el prosceni hi havia els ingressus.

L’amfiteatre tenia forma el·líptica i la graderia era com la del teatre: la cavea, dividida en cunei, constava de moltes vomitoria, que accedien a les grades. Al centre hi havia l'harena i al subsòl es guardaven utilitaris pels diferents espectacles. S’hi celebraven lluites de gladiadors, exhibicions i caceres d’animals i simulacions d’una batalla naval.

Eren batalles de gladiadors, que s'agrupaven en diferents classes: retiarius, thracius, secutor, hoplomachus, etc. Quan un gladiador era derrotat, demanava gràcia a l'organitzador i aquest decidia sobre la seva vida. El vencedor rebia la palma de la victòria i diners, i després de diverses victòries, els gladiadors eren absolts i alliberats.

Combats entre bèsties o entre bèsties i homes, on les feres mortes podien ser moltes. Els espectacles més apreciats eren els de lleons, tigres, elefants, toros, óssos i búfals.

Es feia en llacs o s'omplia l'amfiteatre d'aigua i es recreaven batalles navals. Era molt costós, per tant, es celebrava excepcionalment.

Al circ tenien lloc els ludi circenses, com curses de cavalls o de carros. La pista era rectangular amb els extrems semicirculars i d'harena. En un dels extrems hi havia les carceres, d'on sortien els carros quan algú assegut en un setial (pulvinar), donava la sortida deixant caure un mappa. A l'altre extrem i als costats hi havia la cavea dalt d'un podium. La pista la dividia la spina, on hi havien ornaments i el septem ova, un marcador de voltes al costat de la metae. Els carros podien ser bigues, trigues o quadrigues depenent del nombre de cavalls que portessin. Cada carro defensava un factio que pagava les despeses de l'equip. Aquests eren 4: albatus, prasinus, venetus i russatus.