Ciutat funcionalista

Shan creat ciutats artificials amb altres formes: Al s.XX dos tipus d ciutat:
-Ciutat Jardí, es comença a construir a finals del s.IXX. Els carrers con irregulars i tenien habitatges de tipus unifamiliars amb jardí o pati.
En un 1er moment això era molt maco, però a la pràctica shan convertit en ciutats dormitori, sense serveis ni equipament. -

Ciutat funcionalista o racionalista

Ho va idear LeCor Busier, que considerava que a casa jardí desprisava massa espai, i el que va fer van ser blocs de pisos, amb grans espais verds. La teoria era molt maca era molt maca però a la pràctica no es van fer aquest espais verds.
Les funcions urbanístiques: són totes les activitats que la població fa cada dia.

· 1era Funció: Funció residencial, la tenen totes les ciutats. Requereix dequipaments i serveis. No sestén per totes les ciutats sinó que sestén en zones molt determinades:
-El casc antic: làrea més antiga de la ciutat, gent amb pocs recursos. Carrers estrets, etc.
-Leixample: Àrees de creixement del s.XIX. Barris de prestigi on havia de viure la burgesia. Carrers amples. Al llarg del s.XX la burgesia ha marxat dels eixamples per anar a viure als afores de la ciutats.
-Els barris: hi ha de 2 tipus: A) els de luxe: Aquí es on va anar la burgesia al marxar de les eixamples. Hi ha millor qualitat de vida, menys sorolli contaminació. Cases unifamiliars. Construccions dalta qualitat. Servei bàsic, molta zona verda, i valor del sol, alt. B) Els barris obrers: Llocs ambientalment més òptims, valor del sol més baix, construccions mes baixa qualitat, serveis no sempre són bons.

· 2ona Funció: Funció Comercial: Totes aquelles activitats de intercanvi de productes de servei.
Moltes ciutats shan creat gràcies a la funció comercial. Es distribueix de manera no homogènia per la ciutat. Normalment es troben al centre de la ciutat entre el casc antic i leixample.

· 3era Funció: Funció política i administrativa. Ho tenen totes les ciutats, si aquesta es capital de regió o país, aquesta serà més gran.

· 4rta Funció: Funció industrial: abans estava dintre de la ciutat però mica en mica, el soroll, la contaminació fa que marxin i shagin ajuntat totes i hagin creat els polígons. Són carrers molt amples, de bon accés per els camions. Estan ben situats.
· Altre funcions secundaries serien las militars (sha creat al voltant dun castell), culturals (cultural: al voltant dun templa, educativa: al voltant duna universitat), lúdica i turística (creades per el seu patrimoni cultural).

A totes les ciutats existeix el : Central business district (CBD). Són les més conegudes per tothom i les que atreuen més visitants. Característiques:
- Si troba la major part de la funció terciària
- És la més accessible de la ciutat, parant totes les línees dautobusos, metros, etc.
- Àrea amb gran intensitat de circulació
- Zones amb molts fluxos sobretot durant el dia. Aquets fluxos desapareixen per la nit i els caps de setmana.
- Gran competència per lespai, sol molt car, es construeix en vertical(gratacels).

Les ciutats catalanes presenten la mateixa forma que la resta de ciutats europees: Tenim el casc antic, que es troba a un punt estratègic, al costat del mar, dun riu, duna cruïlla de camins, etc.
Tenim leixample, carrers més amples i tenen un traçat més regular. Al voltant daquets eixamples creixen els barris perifèrics. Són plànols totalment diferent, no segueixen leixample.
Un dels problemes més importants es la segregació social.

Sobretot a les zones del casc antic han arribat molts immigrants en habitatges a vegades en males condicions. Paguen lloguers molt baixos i són una població aturada. Es evident que el barri es va degradant.
Aquesta segregació també passa a les ciutats dormitori, ja que aquets pisos no son comprats per gent daquí i els qui ho compren tenen pocs recursos.
Mentrestant, la gent amb diners es traslladen a habitatges més espaiosos a les afores de la ciutat. A demés no han de canviar de feina perquè tenen 1 o 2 coxes. Aquest canvi de residencia comporta una gran intensitat de transit.
Totes les ciutats tenen un impacte ambiental que es manifesta de moltes maneres: densitat de transit, emissió de gasos, residus, consum daigua, soroll, consum denergia etc.
Daquets, els que tenen més problemes són els residus. Normalment lajuntament sencarrega de recollir i tractar els residus. A Catalunya, aquest tractament es molt escàs i la escombraria es trasllada a abocadors controlats.
Actualment, sestan posant nous sistemes de tractaments de les escombraries com els anomenats ecoparcs., que utilitzen els residus orgànics per poder fer biogàs i per fabricar compost.

Un altre problema de les ciutats es dexcessiu consum daigua, sobretot en un país com el nostre que laigua es un bé escàs. Shan buscat solucions, com el transvasament o les construccions a saladores, però tant lun com laltre no són ecològiques.
La solució es que shan de buscar noves maneres més eficients, i fer-ne un ús mes racional.

Política territorial a Catalunya: Les ciutats catalanes són força dinàmiques, i sempre estan en constant canvi. En el cas de Barcelona, per els jocs olímpics hi va haver una gran reformació.

En el sentit de canviar es en tot Catalunya, no només Barcelona.

La tendència en lactualitat es en no consumir gaire sol, protecció del patrimoni urbanístic, millorar el transport públic i evitar la segregació social.

Per evitar la segregació, es fan polítiques dhabitatge en els diferents barris com ara construir ascensors, zones verdes, etc. I daquesta manera evitar la degradació. ( i evitar també que sacabin convertint en ghettos)