El cinema de terror clàssic: De l'expressionisme alemany a la Universal

El Cinema de Terror Clàssic

Orígens a Alemanya

El gènere de terror té els seus orígens a Alemanya, amb grans títols com El Gabinet del Doctor Caligari de Robert Wiene, Nosferatu de F.W. Murnau, o Els Golem de Paul Wegener i Henrik Galeen.

El Terror Arriba a Hollywood

A Estats Units, el terror era un gènere poc explorat, ja que no hi havia una tradició cinematogràfica ni cultural sòlida. La Universal, llavors dirigida per Carl Laemmle, va ser la pionera a Hollywood en apostar per aquest gènere. Laemmle, d'origen alemany, va confiar la direcció dels estudis al productor Irving Thalberg. Thalberg va veure una oportunitat en l'adaptació d'obres literàries amb elements truculents, com El Geperut de Notre Dame de Victor Hugo. Aquesta pel·lícula, dirigida per Wallace Worsley (però amb una forta influència de Thalberg), es va estrenar el 1923 i va catapultar a la fama a Lon Chaney, qui va interpretar Quasimodo. Chaney es va convertir en una estrella de la Universal, conegut com "l'home de les mil cares" per la seva habilitat amb el maquillatge. Aquest èxit va continuar amb El Fantasma de l'Òpera, dirigida per Rupert Julian.

L'Influència Alemanya

Aquestes primeres pel·lícules no eren estrictament de terror, sinó adaptacions amb personatges singulars. Veient l'atracció del públic per aquests personatges, Laemmle va contractar el director alemany Paul Leni el 1927. Leni va dirigir El Llegat Tenebrós, un gran èxit amb un monstre (una mà) que no es veia completament. Leni va aportar els recursos del cinema expressionista alemany, enriquint el llenguatge del gènere. Va seguir amb L'Home que Riu, adaptació de la novel·la de Victor Hugo. A més de la fotografia i l'ambientació, destaca el maquillatge de Jack P. Pierce, qui es convertiria en el maquillador dels monstres de la Universal.

El Fill de Laemmle i el Terror

El 1928, Laemmle va cedir el control dels estudis al seu fill, Carl Laemmle Jr. A partir d'aquest moment, la Universal va apostar decididament pel cinema de terror, basant-se inicialment en personatges literaris. No va ser fins a La Mòmia (1931) i La Núvia de Frankenstein (1935) que van aparèixer guions originals americans.

L'Any Clave: 1931

Oficialment, el cinema de terror s'inicia el 1931 amb l'estrena de Dràcula i Frankenstein, ambdues de la Universal. Dràcula va ser dirigida per Tod Browning, qui havia treballat al circ i com a actor abans de dedicar-se a la direcció. Browning havia pensat en Lon Chaney per al paper de Dràcula, però Chaney havia mort l'any anterior. L'estudi va imposar a Bela Lugosi, que havia interpretat Dràcula a Broadway. La pel·lícula va ser un èxit, creant la imatge atípica del vampir seductor, en part gràcies a la sensualitat de Lugosi. Cinematogràficament, la versió espanyola, rodada simultàniament amb els mateixos decorats, és considerada superior.

El 1932, Browning va dirigir Freaks, una pel·lícula polèmica que utilitzava actors amb deformitats reals, companys seus del circ. La pel·lícula va generar rebuig i va marcar la fi de la carrera de Browning.

El Veritable Primer Film de Terror: Frankenstein

Frankenstein, dirigida per James Whale, és considerada la primera pel·lícula de terror. Whale, d'origen humil, va descobrir el teatre durant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, va iniciar una carrera teatral que el va portar a Hollywood. L'èxit de Dràcula va animar la Universal a encarregar-li Frankenstein, que es va convertir en una icona del gènere. Whale va dirigir dues seqüeles: La Núvia de Frankenstein i El Fill de Frankenstein. També va dirigir L'Home Invisible. El 1937, Whale va abandonar el cinema i es va suïcidar anys després.

El Monstre de Frankenstein

El disseny del monstre, obra de Whale i del maquillador Jack P. Pierce, va ser un dels elements més sorprenents de la pel·lícula. L'actor Boris Karloff va ser escollit per la seva estructura física, ideal per al maquillatge. El maquillatge era complex i el vestit pesava 25 quilos. Whale va decidir que el monstre no parlés, veient-lo com un reflex de la incomprensió i la part fosca de l'ésser humà, un doble del seu creador. La pel·lícula mostra influències del cinema expressionista alemany, com El Gabinet del Doctor Caligari, Metropolis i El Golem.

Aspectes Tècnics

La pel·lícula té una posada en escena rigorosa, amb un pla seqüència inicial que presenta els personatges. Les tombes inclinades, un element expressionista, creen tensió. Whale inclou elements sonors innovadors. L'escena en què Frankenstein dóna vida al monstre està inspirada en la transformació de Maria a Metropolis. La pujada i baixada de la camilla, amb la càmera seguint el moviment, crea misteri i dramatisme. La mà de Frankenstein recorda La Creació d'Adam de Miquel Àngel. En l'escena amb la nena, els actors d'esquenes converteixen l'espectador en un voyeur. El monstre es mostra en contrapicat i la nena en picat.

Consolidació del Gènere

Després d'aquestes pel·lícules, el cinema de terror es va consolidar. El 1932, Fredric March va guanyar l'Oscar al millor actor per El Doctor Jekyll i Mr. Hyde. El 1933 es van estrenar L'Home Invisible i King Kong, un film històric per l'ús de maquetes i stop-motion. El 1935 es va culminar el període daurada del terror de la Universal amb La Núvia de Frankenstein i La Mòmia.