Cinema soviètic: art, propaganda i revolució

Cinema soviètic: art i propaganda

Després de la Revolució Russa de 1917, va començar un llarg període de guerra civil que va acabar el 1921 amb la implantació d'un govern comunista dirigit per Lenin. Aquell mateix any, a la Unió Soviètica, es va crear el moviment constructivista, el primer moviment artístic creat per l'estat. L'objectiu era crear un art que representés l'estat soviètic. Hi havia dues branques: el constructivisme d'avantguarda i el popular.

Lenin va encarregar al ministre d'educació de l'època, Anatoli Lunatxarski, la creació d'un nou art. Lunatxarski va unificar les escoles de belles arts amb les escoles d'arts i oficis, buscant unir l'esperit ideològic amb la productivitat: un art ideològic i pràctic. Va contactar amb intel·lectuals destacats de l'època, com Kandinski i Malèvitx, que defensaven la separació entre art i política. No obstant això, Tatlin defensava que la subjectivitat de l'artista havia d'estar supeditada al bé comú, és a dir, a la política. Aquesta segona postura va guanyar força, ja que l'art es veia com una eina de poder molt potent.

La majoria de la població era analfabeta, i l'art esdevenia una eina clau. Lenin va començar a retallar pressupostos i a canviar càrrecs, creant una situació complicada. El 1922, es va organitzar una gran exposició a Berlín per demostrar que el comunisme defensava l'art. Molts artistes van aprofitar l'exposició per fugir de Rússia, influenciant tota Europa, inclosa la Bauhaus. L'altre constructivisme, el del poder, era més estructurat.

El constructivisme i el cinema

El constructivisme també va afectar el cinema. Lenin va veure en aquest nou art un mitjà per alliçonar el proletariat amb els valors i l'ideari comunista. Molts artistes amb idees innovadores van començar a fer cinema. Rússia, abans de la revolució, ja era avantguardista a tot Europa. Els artistes es van passar al cinema per passar més desapercebuts.

L'acadèmia de cinema estava dirigida per Lev Kuleixov, un personatge obert i flexible. Creia que no es podien narrar les situacions d'una manera plana, documental, sinó que s'havien d'utilitzar metàfores i formes poètiques per impressionar l'espectador. Considerava que el muntatge cinematogràfic era fonamental, més que els plans seqüència.

En aquella època, d'alguna manera, va arribar a Rússia un rotlle de la pel·lícula Intolerància de D.W. Griffith. Va ser visionada a l'acadèmia de Moscou, va aixecar una gran expectació i la va veure Lenin, que la va fer projectar per tot el país. Lenin, fins i tot, va oferir a Griffith dirigir l'acadèmia de cinema de Moscou.

Directors més importants

• Vsévolod Pudovkin
• Aleksandr Dovjenko
• Serguei Eisenstein (1898-1948)