Cinema i Fotografia: Conceptes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,01 KB
**Expressionisme Alemany**
Intenta expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat, de la visió única de l’artista. Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen segons l’estat d’ànim. Acabada la I Guerra Mundial, Alemanya vençuda comença la reconstrucció. Representació oposada del naturalisme i objectivisme, les seves preocupacions es plasmaven en la crítica al materialisme dominant en la societat, la vida urbana. La desesperança, l’angoixa i la por es van veure reflectides en l’art més sobrenatural, fantàstic, desconegut i sinistre. Ús de la llum i els contrastos i ombres, llum com a element decoratiu, ombres essencials que narren la història. (Nosferatu, El Gabinet del Dr. Caligari)
**Cinema Soviètic**
La revolució bolxevic va canviar radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia. Després d’un període d’exaltació i experimentalisme i l’arribada de Stalin, el cinema va passar a mans de l’autoritat estatal que la feia servir com a instrument propagandístic. Censura. Predomini d’esdeveniments històrics adaptats per captar al públic.
**Neorealisme Italià**
Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, l’objectiu era reflectir el dia a dia de la gent treballadora amb els seus problemes i misèries. Roma, ciutat oberta, pionera. Vol oferir una imatge objectiva de la realitat, amb escenes dialogades on no passa res de res. Pretenien apropar-se a la gent humil sense fer judicis morals amb una estètica amb localitzacions reals, il·luminació natural, actors no professionals, llenguatge col·loquial.
**Surrealisme**
Resumeix una de les tendències avantguardistes del segle XX. L’inconscient es convertia en animador de tota proposta, independentment de les normes. Va trigar temps a manifestar-se en el cinema, Buñuel i Dalí van ser els primers (Le chien andalou).
**Conceptes de Fotografia**
**Cambra Fosca**
La caixa fosca de la qual deriva la càmera fotogràfica, fou realitzada molt abans que es descobrís el procediment per a fixar, mitjançant la química, la imatge òptica produïda per la mateixa. Aquestes primeres caixes consistien en una habitació en què la llum entrava únicament per un petit orifici que projectava la imatge invertida de l’exterior a la paret oposada.
**Objectiu**
És el conjunt d’elements que permet l’entrada i el control de la llum. Està format pel diafragma, les lents i l’obturador. L’objectiu enfoca un raig de llum des del subjecte a la pel·lícula. Consta d’una o vàries lents de forma convexa, projectant els raigs de llum que el travessen en un punt anomenat focus. Quan enfoquem amb la càmera, en realitat allunyem o apropem l’objectiu per a obtenir un focus nítid.
**Diafragma**
És la part de l’objectiu que limita el raig de llum que hi penetra. Està format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través seu.
**Lent**
És un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum. N’hi ha de dos tipus: convergents i divergents. En funció de la col·locació, de la quantitat i la seva qualitat obtindrem la qualitat i versatilitat del nostre objectiu. Una lent convergent és aquella que concentra els raigs de llum en un punt anomenat focus.
**Temperatura de Color**
La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l’espectre lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada. Aquesta temperatura de color s'expressa en kèlvins, tot i no reflectir expressament una mesura de temperatura. A més temperatura de color, més blava és la llum; i a menys temperatura, més vermella.
**Balanç de Blancs (White Balance, WB)**
És un control de la càmera que serveix per a definir la brillantor dels colors bàsics -vermell, verd i blau (RGB)- amb l'objecte de corregir els “falsos” colors produïts per determinats tipus d’il·luminació i que l’ull humà corregeix automàticament. Aquest control, depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual.
**Distància Focal**
És la distància entre el centre òptic de la lent o conjunt de lents i el pla focal. Per a què una imatge estigui enfocada, el punt focal ha d’estar damunt del pla focal, això s’aconsegueix mitjançant el moviment de les lents variant la distància focal.
**Obturador**
És un dispositiu mecànic que controla el temps durant el qual la llum actua sobre la pel·lícula. Mitjançant l’obturador es controla el temps necessari perquè la pel·lícula s’exposi el temps just a la llum.
**Trípode**
Suport amb tres peus telescòpics utilitzat per a suportar la càmera durant la presa o el rodatge i evitar, així, els seus possibles moviments i vibracions.
**Sobreexposició**
És una excessiva exposició a la llum d'un material fotogràfic. Els negatius sobreexposats (en color o en blanc i negre) solen mancar de contrast i de detall de les llums. Les diapositives sobreexposades són molt transparents i amb llums cremades.
**Subexposició**
És l'exposició insuficient d'un material fotogràfic a la llum. Pot ser conseqüència d’una col·locació incorrecta del comandament de sensibilitats, un càlcul incorrecte en situacions difícils d'il·luminació, brutícia acumulada a l'objectiu o per la no compensació d'un filtre dens. Els negatius subexposats són molt transparents i sense detall, les còpies planes i mancades de densitat i les diapositives, molt fosques.
**Visor**
Dispositiu adherit a la càmera que permet realitzar l’enquadrament. Pot ser directe o rèflex.
**Paral·laxi (o Paral·lelisme)**
La paral·laxi determina que l'objecte captat pel fotògraf a través del visor no coincideix amb la imatge capturada a través de l'objectiu de la càmera. L'error de paral·laxi es produeix quan s'utilitza un visor que no està muntat en el mateix eix que l'objectiu. És a dir, el visor no previsualitza la pròpia imatge que li ofereix l'objectiu. L'error de paral·laxi es dóna en les càmeres compactes analògiques, en què hi ha un visor independent de l'objectiu per a enquadrar la imatge abans de realitzar-les. En una càmera rèflex no hi ha error de paral·laxi, ja que el fotògraf observa la imatge a través de l'objectiu.
**Rèflex**
La càmera rèflex és una càmera fotogràfica en què la imatge recollida per l'objectiu és reflexada en un mirall per a portar-la al visor. Això fa que la imatge observada pel fotògraf sigui idèntica a la que recollirà la pel·lícula o sensor. Les càmeres de tipus rèflex són les més versàtils per als aficionats.
**Estenop**
Es coneix com a fotografia estenopeica la tècnica mitjançant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense pràcticament cap equip. Es realitza amb una càmera estenopeica, una de les càmeres fotogràfiques més senzilles dotada d'una pel·lícula fotogràfica i una làmina opaca amb un forat del diàmetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena estenop i dóna nom a la tècnica.
**Focus**
Punt on convergeixen els raigs d’un feix de llum.
**Pla Focal**
És el pla imaginari perpendicular a l’eix òptic on convergeixen tots els raigs lluminosos procedents del subjecte, reunint-se en el punt d’enfocament nítid.
**Zoom**
Tipus d’òptica de distància focal variable que permet, gràcies al moviment de les seves lents interiors, un apropament o allunyament sense necessitat de moure o desplaçar la càmera.
**Gra**
En fotografia, anomenem gra a la textura que, en major o menor mesura, apareix en tots els materials fotogràfics. En blanc i negre els grans són minúscules partícules de placa metàl·lica negra. En color, la plata s'ha eliminat químicament, però queden diminuts grumolls de pigment que reprodueixen l'aparença del gra. Com més sensible sigui una pel·lícula, més gran serà el gra que produeixi. Quan es tracta d'aconseguir la nitidesa i el detall màxims, el gra és un destorb, encara que en altres casos és un instrument creatiu molt suggerent. Aquest concepte també l’utilitzem en fotografia digital, encara que no s’empri cap material químic, per a identificar la manca de definició quan la imatge s’ha captat amb una sensibilitat molt alta.
**CCD**
Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de càrrega (de l'anglès Charge Coupled Device) és un comptador de fotons que és capaç de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests, de manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les càmeres digitals de vídeo i foto, així com alguns telescopis, incorporen sensors CCD.
**Píxel**
(De l'anglès pixel, de picture element que significa"element de la imatg") És la unitat mínima que forma una imatge gràfica. Normalment, un píxel es defineix com un punt o un quadrat, però realment no posseeix una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura de resolució. Els píxels són unitats independents, però el fet que els percebem com un conjunt és degut a la limitació de la nostra visió, que fa que tinguem aquesta sensació de continuïtat.
**Bit**
(De l'anglès, binary digit,"dígit binar") És la unitat d'informació mínima utilitzada en informàtica i en teoria de la informació. Un bit pot tenir només dos estats mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc.
**Megapíxel**
És un milió de píxels. Se sol utilitzar per a expressar el nombre de píxels d'una imatge i, en el cas dels sistemes d'adquisició i reproducció d'imatges, expressa el nombre d'elements sensors.