Ciència, Univers i Sistema Solar: Guia Completa

Què és la ciència?

La ciència és un esforç col·lectiu, no individual, on el progrés tan sols és possible per la col·laboració i pel control de la comunitat. El mètode heurístic consisteix en formes de treball i de pensament que donen suport a activitats mentals existents.

Com treballa un científic?

1. Observar un fenomen.
2. Preguntar-se alguna cosa sobre el que ha vist.
3. Elaborar una hipòtesi que pugui explicar el fenomen.
4. Dissenyar un experiment per demostrar si es compleix la hipòtesi.
5. Elaborar les dades.
6. Conclusió o tesi.

La pseudociència és allò que es presenta com a científic sense ser-ho, sense basar-se en proves objectives i ho fa per guanyar la confiança de qui ho rep.

L'Univers

L'univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos, on alguns els veiem i d'altres no. Està dividit en galàxies, on en cada una hi ha milers d'estels, planetes i nebuloses (núvols de gas i partícules de pols) en constant moviment.

La matèria fosca és aquella matèria que no coneixem, que no emet radiacions i tampoc interacciona gravitacionalment.

Un estel està format bàsicament per heli i hidrogen, cosa que sabem a partir de l'espectre del sol.

La llei de gravitació diu que els cossos s'atrauen, com més pròxims estiguin i més gran sigui la massa.

Els forats negres són concentracions de matèria d'altíssima densitat amb un camp gravitacional tan gran que ni la llum se n'escapa. Coneixem la seva existència pels raigs X. Gairebé totes les galàxies tenen un forat negre. El de la Via Làctia s'anomena Sagitari A. Els estels no hi cauen perquè hi ha 77 milions de km de distància, que és el punt de no retorn.

El Big Bang i l'origen dels elements

El Big Bang va ser una gran explosió que va sorgir fa 13.700 milions d'anys. La radiació còsmica de fons és l'eco del Big Bang. El Big Rip és la gran estripada a causa de la separació de l'energia fosca de la galàxia.

Els estels són fàbriques de nous elements químics. Els més grans que el Sol generen carboni, silici, alumini i ferro. A partir d'un hidrogen de deuteri i triti es forma una fusió nuclear i surt l'heli.

Una supernova es produeix quan actua la gravetat i trilions de tones de matèria de l'estel cauen cap al seu nucli, on les temperatures i pressions molt elevades provoquen una fusió nuclear que genera la resta d'elements. L'energia produïda en aquesta fusió causa una explosió que llança a l'espai gairebé tota la massa de l'estel amb els elements sintetitzats.

Origen del Sistema Solar

Fa 4.570 milions d'anys, un núvol de gas i pols va començar a contraure's i, milions d'anys més tard, aquesta nebulosa s'havia transformat en el nostre Sol i els seus planetes. La nebulosa d'on va sorgir el Sol va ser contaminada per una supernova, i es creu que més d'una va explotar a prop d'aquesta nebulosa i va originar el Sistema Solar.

Els cometes són restes llunyanes de la nebulosa inicial. A partir de la nebulosa inicial van sorgir els planetes al voltant del Sol a causa d'un disc que es va formar. Aquest disc contenia molta matèria. Els primers planetes van ser els de l'exterior, que tenen més massa perquè es van construir amb els elements més abundants de la nebulosa.

• Planetes exteriors gegants: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• Planetes interiors terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart (roca i metall).

La Lluna es va formar perquè un planeta menor va xocar contra la Terra.

Descobriment d'exoplanetes

Els exoplanetes són aquells planetes que s'han trobat i que no estan a l'òrbita del Sol. N'hi ha un munt, però no s'han detectat superterres, cossos amb masses una mica més grans que la nostra Terra.

Condicions per a la vida als planetes

• La distància del planeta a l'estel: lluny o a prop, per culpa de la temperatura no existeix aigua.
• Una gravetat suficient al planeta: per retenir l'atmosfera i, si la perd, la hidrosfera es vaporitza.
• Un nucli metàl·lic fos: quan gira genera un camp magnètic que el protegeix dels raigs X i gamma de l'estel.
• Presència d'un satèl·lit gran: com la Lluna, fa que la Terra no variï la inclinació de l'eix de rotació.
• El temps de vida de l'estel: els de més massa tenen menys vida que tots els altres.
• L'existència de planetes gegants propers: gràcies a la intensa atracció gravitacional, poden desviar asteroides per protegir els planetes.
• Situació dins la Via Làctia: com més lluny, més radiació perjudicial s'emet per als éssers vius.