La ciència: mètode, ètica i impacte en la societat

La ciència: un esforç col·lectiu

La ciència és un esforç col·lectiu, no individual, en què el progrés només és possible per la col·laboració i el control de la comunitat. Un fet essencial per a l'èxit de qualsevol empresa científica és la publicitat, l'accés lliure als resultats i a les dades experimentals, als quals no es pot amagar res, cosa que permet la replicació del treball. Exigeix molta especialització, però la visió del món que la ciència proporciona no deixa mai d'estar a l'abast de tothom, i és una tasca de l'obligació col·lectiva dels científics que aquest accés es faci efectiu.

El mètode de treball de la ciència

Molts científics en actiu han après a investigar en la pràctica, realitzant una tesi doctoral i participant en treballs col·lectius. Karl Popper recorda que basta amb un cas negatiu per a invalidar una hipòtesi, però que l'acumulació de casos positius mai no és suficient per a assegurar-ne la veritat. La dificultat es relaciona amb el problema de la inducció, la impossibilitat lògica d'obtenir conseqüències generals a partir de casos particulars. Quan algun resultat no concorda amb les prediccions realitzades, abans de rebutjar la hipòtesi comproven si hi ha hagut cap error; si això no funciona, encara tracten d'esmenar la teoria abans de rebutjar-la. La investigació empírica és multiforme, amb procediments variats que van des de l'experiment controlat de laboratori, fins a les simulacions informàtiques amb què s'investiga el sistema climàtic, passant pel mètode comparatiu usat per la biologia per a classificar éssers vius. És característic de la ciència la simplificació dels problemes reals a problemes parcials, més senzills. El progrés de la ciència no aporta només nous coneixements, sinó que també innovació metodològica imprescindible per a la incorporació de noves àrees de la realitat al camp de la ciència. La investigació recorre a mètodes heurístics. El més famós és la navalla d'Occam: és més probable que encertem si entre diverses explicacions triem la més senzilla. És essencial que els resultats del treball siguin publicitats en congressos i publicats en revistes. Així, els sotmeten a l'escrutini dels col·legues. Els resultats sospitosos es veuen examinats amb lupa, amb diferents punts de vista i orientació teòrica.

El treball científic i la investigació actual

Cada vegada més aspectes de la realitat queden a l'abast de la ciència, la qual cosa ha provocat una inevitable especialització i professionalització dels investigadors. La publicitat dels mètodes, dades i resultats és essencial per al sistema col·lectiu de correcció d'errors i elaboració teòrica; l'asseguren els congressos i les revistes científiques. Una institució essencial és la revisió per parells, per la qual els comitès editorials de les revistes sotmeten els manuscrits a diversos especialistes perquè jutgin el treball i proposin els canvis necessaris. La ciència bàsica és finançada majoritàriament pels estats, mentre que la investigació aplicada és finançada també per fonts privades com empreses. La ciència aplicada busca solucions als problemes, com la conservació dels sòls agrícoles, però no hem de confondre-la amb la tecnologia. És més antiga que la ciència i n'és independent, però la ciència s'ha convertit en la base del desenvolupament tecnològic i viceversa.

Ciència i ètica

El desenvolupament del coneixement científic no té conseqüències neutres en el terreny ètic. En l'escala de valors de la ciència, el lloc més alt l'ocupa la recerca de la veritat. La ciència, esperonada pel desig de saber, és aliena a les conseqüències d'accions que els interessos polítics o econòmics poden fer dels seus avanços. En la política, el debat públic dels temes polèmics es contamina sovint per interessos aliens a la ciència. Els dos extrems els representen l'optimisme científic i tecnològic i l'oposat pessimisme. Un terreny polític en què això s'observa amb especial intensitat és en el de la crisi provocada per la superpoblació i l'abús del planeta, el camp de la sostenibilitat.

Ciència i pseudociència

Les pseudociències s'esforcen a ocultar la diferència amb la ciència. Anomenem pseudociència allò que es presenta com a científic sense ser-ho, sense basar-se en proves objectives, per tal de guanyar-se la confiança de qui ho rep. Hi ha camps d'activitat sencers de pseudociències, com ara l'astrologia. Les pseudociències es reconeixen per la coincidència d'un nombre de signes. Entre altres:

• No queden clares les condicions de refutació de les seves teories.
• Ignoren el coneixement científic ben assentat, i s'hi contradiuen.
• Usen un llenguatge fosc, que obstaculitza l'examen de les pretensions.
• Els seus practicants busquen la simpatia i es queixen que són perseguits.

Molts opinen que les pseudociències són entreteniments innocus. Però en el camp de la salut creen un florent mercat de tècniques curatives pseudocientífiques que se sumen a les pràctiques dels curanderos i les teràpies tradicionals, i sembren la desconfiança en la medicina més del que es mereix.