Cicle vital del virus i usos dels fongs

Defineix conceptes:

1. Virus: agent infecciós microscòpic que necessita utilitzar les cèl·lules d'un organisme hospedador per reproduir-se. Constituïts per un àcid nucleic envoltat per una càpsula proteica (càpsida) i de vegades una coberta membranosa.

2. Fong: Regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i inclou organismes uni/pluricel·lulars. Són heteròtrofs i posseeixen una paret quitinosa. La majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars (hifes) que formen un miceli.

3. Hifa: Estructures filamentoses que formen el cos principal d'un fong. Són llargues i fines i poden créixer i ramificar-se per explorar el medi ambient per a nutrients. Poden ser septades o no septades.

4. Miceli: Massa tridimensional d'hifes entrellaçades. És la forma en que molts fongs creixen i es dispersen per obtenir nutrients.

5. Bacteriòfag: virus que infecta i replica dins de les bacteries. S'uneixen a les cèl·lules bacterianes i infecten el seu material genètic per prendre el control del sistema de replicació de la cèl·lula i produir més virus.

Perquè no es considera el virus un ésser viu?

Els virus no són éssers vius ja que no tenen: ribosomes, citoplasma ni membrana. A més no sintetitzen molècules orgàniques i no poden utilitzar i extreure energia de la membrana. No es poden reproduir per si sols i són més petits que una cèl·lula procariota.

Explica cada pas del cicle vital del virus i de les dues maneres que té de sortir de la cèl·lula hoste.

El cicle vital consta de dues fases: fase extracel·lular i fase intracel·lular.

L'únic objectiu del virus és fer-se amb el control d'una cèl·lula hoste per tal de reproduir-se.

Comença amb la fase extracel·lular. El virus es troba inert amb un metabolisme gairebé nul, tot i que conserva la capacitat de penetrar o infectar una cèl·lula.

Quan un virus es troba en aquesta fase, se li anomena VIRIÓ. El seu temps de supervivència sense infectar a una cèl·lula dependrà de l'estructura de la càpsida, de l'embolcall extern i de les condicions físiques i químiques de l'entorn.

Ara comença la fase intracel·lular, en la que el virus ja ha infectat la cèl·lula i es reprodueix per replicació. Es replica el material genètic i de la càpsida del virus. La cèl·lula utilitza enzims i orgànuls i després es comencen a unir formant nous virus. La replicació consta de 4 fases:

1. infecció: El virió s'enganxa a la membrana cel·lular, abandona l'embolcall extern i penetra dins la cèl·lula. El virus entra en contacte directe amb el medi cel·lular.

2. Síntesi: L'àcid nucleic del virus s'aprofita de l'energia de la cèl·lula per replicar-se a sí mateix i a les altres estructures del virus.

3. Maduració: Els àcids nucleics nous s'envolten de nou amb càpsides i aquestes en embolcalls externs i constitueixen nous virions.

4. Alliberament: Els virions travessen la membrana cel·lular i surten al medi extern. Ho poden fer de dues maneres:

• A mesura que els nous virus es van ensemblant. En aquest cas, la cèl·lula no és destruïda.

• Trencant i matant la cèl·lula, quan tots els nous virus surten alhora.

Explica tot el que sàpigues del virus de l'hepatitis E.

És una infecció vírica que causa inflamació i dolor al fetge. Ens podem contagiar pel consum d'aigua i aliments contaminats, per contacte sexual o per via sanguínia. El poden tenir porcs i està identificada com una zoonosis de transmissió alimentària a través de productes animals.

Cuire molt bé la carn mata el virus.

A més, està considerada un risc emergent a Europa.

Explica un dels usos dels fongs.

Algunes espècies de fongs produeixen antibiòtics que són utilitzats en medicina per combatre infeccions bacterianes, com per exemple la penicilina. A més, certs fongs els fan servir per produir medicaments immunosupressors, que es poden utilitzar en trasplantaments per prevenir el rebuig de teixits.

PRIONS: agents causants d'un grup de patologies neurodegeneratives letals característiques de mamífers.

VIRUS ESTRUCTURA: Esfèrica, bacteriòfags, esfèrica, polièdrics, helicoïdals.