El cicle i les dimensions del comportament

El procés d'aprenentatge, que recorre tota la història de desenvolupament i socialització de l'usuari es configura per:

• AP:

  la manera d'atendre i percebre la realitat pròpia i dels altres.

• P:

  la manera de pensar: fantasies, records, valors...

• S:

  la manera de sentir: emocions, sentiments, pasions..

• A:

  la manera d'actuar: parlar, comunicar-se, realitzar una tasca...

El que percebem i com ho percebem influeix en com pensem. Com pensem influeix en com sentim. Les nostres emocions influeixen en els nostres actes. A la vegada, aquests actes influeixen en com els percebem i el que pensem d'aquests mateixos.

Pertorbacions de l'aprenentatge social

Aprendre en diferents escenaris

L'usuari aprèn en diferents escenaris però aquests són diversos, freqüentment contradictoris i les experiències són diverses en un mateix escenari. La família, l'escola, el grup d'iguals i el barri són diferents escenaris educatius que molts cops estan en contradicció i competeixen entre si. Mentre que a la família es castiguen determinats comportaments, aquests mateixos poden ser recompensats pel grup d'iguals i a l'inversa. Tanmateix en un mateix escenari educatiu com l'escola o la família es poden donar missatges contradictoris en les pautes educatives i generar conseqüències i resultats contradictoris.

Quin escenari és el més influent pel desenvolupament i la socialització? La resposta és complexa, ja que la major o menor influència d'aquest dependrà de l'edat evolutiva de l'usuari, de l'habilitat de l'escenari per ser recompensant i de l'habilitat per aplicar els càstigs i sancions d'una manera coherent i efectiva. (T-6).

Coordinar els diferents escenaris

L'integrador/a té la difícil tasca d'ajudar a coordinar els diferents escenaris educatius i a introduir dins d'un mateix escenari certa coherència. I per a tot això ha d'exercir la seva influència a través de l'habilitat per a ser recompensant. Això requereix desenvolupar la competència per a la comunicació interpersonal.

Factors perturbadors de l'aprenentatge social

Són els mateixos de l'aprenentatge correcte però distorsionats o inhàbilment aplicats. Són els següents:

• Ansietat, inseguretat i sentiment d'inferioritat.
• Defectuosa expressió dels propis sentiments.
• Feed-back incorrecte.
• L'alteració de l'autocomunicació, del diàleg centrat en el company i el diàleg conflictiu.
• La perturbació de l'ambient familiar, escolar o grupal.
• Mitjans educatius defectuosos.
• El clima social de la comunitat.

Model de competència: una nova ètica per la relació d'ajuda

Què entenem per recursos?

Entenem per recursos, des de les habilitats, actituds i destreses personals del nen o del jove fins als recolzaments familiars, socials i econòmics en què compta per satisfer les necessitats i afrontar les circumstàncies vitals significatives.

Quines són les característiques més comunes en les diferents històries d'aprenentatge?

Privació d'oportunitats, experiències de discòrdia familiar, afrontament inefectiu dels problemes, sentiments d'hostilitat i recel cap a institucions i agents socials, existència d'un etiquetatge i estigmatització, cerca de gratificacions immediates i dificultats per demostrar-les i esperar.

Explica les 3 condicions que existeixen per l'afrontament d'un problema

El problema no requereix ajuda extrema per la seva solució, el problema requereix l'ajuda extrema i natural, ajuda professional i dels dispositius de la socialització institucional.

Quins són els objectius del Model de Competència

Potenciar els recursos, habilitats personals i estratègies d'afrontament de les demandes i problemes en els nens i joves, disposant les situacions i escenaris educatius apropiats per a la seva adquisició i desenvolupament. Potenciar els recursos comunitaris, institucionals, organitzacionals, i de suport social natural i professional perquè siguin competents en minimitzar l'impacte de les situacions crítiques i factors de risc. Promoure el creixement i desenvolupament de la població infantil i juvenil i la seva inserció o reinserció positiva.

Què són les etiquetes, i per a què serveixen l'etiquetatge social?

Les etiquetes són paraules, preposicions, opinions que es refereixen al comportament i a la personalitat dels nens i els joves i que emeten sobre ells en els escenaris ecològics on tenen lloc els seus comportaments i les seves vides. Les etiquetes determinen un patró més o menys estable de relacions socials i presenten riscos i inconvenients. No proporcionen informació útil sobre el comportament i la personalitat.