Cicle d'Avaluació: Tècniques, Fases i Paradigmes Clau

Autoavaluació: procés pel qual una persona, equip o organització analitza i valora el seu propi rendiment, valora el desenvolupament, els resultats del projecte i el seu propi rendiment, amb l’objectiu de detectar punts forts i àrees de millora. Àmbit propi o grup propi (nosaltres a nosaltres mateixes). Aquesta pràctica fomenta la participació activa, la reflexió crítica i la presa de consciència sobre el propi treball. A més, l’autoavaluació contribueix a l’apoderament de les persones involucrades, ja que les fa partícips en la presa de decisions i en la millora contínua del programa. Exemple: Un grup de treballadors analitza si han aconseguit els seus objectius al final d’un projecte i identifica què podrien millorar la propera vegada.

Tècniques d'Avaluació

Tècnica de l’Observació

Consisteix a recollir informació a partir de l’anàlisi directa del comportament de les persones i les interaccions que es donen en un context determinat. Aquesta observació pot ser participativa, quan l’observador forma part activa del grup estudiat, o bé no participativa, si l’observador es manté al marge. Aquesta tècnica és molt útil perquè permet captar informació que sovint no s’expressa verbalment, com ara les dinàmiques del grup, els gestos o les actituds. Ara bé, cal tenir en compte que és una tècnica que pot ser subjectiva, ja que depèn de la interpretació de l’observador, i per això és fonamental aplicar-la amb rigor metodològic per evitar possibles biaixos.

Tècnica de Grup de Discussió

Es basa en reunir un grup de persones per dialogar i intercanviar opinions sobre un tema específic. El seu valor principal és la diversitat de perspectives que sorgeixen durant la conversa, ja que el diàleg permet explorar de manera col·lectiva les percepcions, creences i experiències dels participants. Això enriqueix molt la comprensió d’un fenomen o situació. Perquè aquesta tècnica sigui efectiva, és important que el facilitador sàpiga moderar el debat, garantint que tothom pugui expressar-se lliurement i evitant que algunes opcions monopolitzin la discussió.

Avantatges: Veure diferents perspectives a la vegada.

Desavantatges: Si ets una persona tímida, et costarà parlar.

Tant l’observació com el grup de discussió són tècniques qualitatives que ofereixen una gran riquesa d’informació. L’observació aporta una visió directa i contextual del que passa, mentre que el grup de discussió permet explorar els significats i valors que les persones atorguen a les seves experiències. Són eines complementàries que poden combinar-se per obtenir una avaluació més completa i profunda.

Fases de l'Avaluació

(Aspectes que cal tenir en compte a l'hora de fer una metodologia) (ex ante)

Fase 1. Planificació

Investigació prèvia:

• Comprendre el context i preparar el procés d’avaluació.
• Anàlisi del context: Identificar necessitats, problemàtiques i oportunitats.
• Planificació:
  • Definir objectius de l’avaluació.
  • Establir indicadors, tècniques i eines que es faran servir.
  • Preparar els recursos necessaris (equips, materials, temps).

(ex durante)

Fase 2. Recollida d'Informació i Dades

Execució de l’avaluació: recopilació informativa/documental. Obtenir informació útil per analitzar el progrés o l’eficàcia de la intervenció.

• Aplicació de tècniques i instruments seleccionats (enquestes, entrevistes, observacions, etc.).
• Recollida de dades documentals o testimonials.
• Supervisió i seguiment constant per ajustar el procés si cal.

Fase 3. Anàlisi de la Documentació

Processar i interpretar les dades recopilades.

• Organitzar les dades en funció dels indicadors establerts.
• Identificar patrons, problemes i assoliments.
• Comparar els resultats amb els objectius plantejats.

Ex post:

Fase 4. Informe de Resultats

Concretar els resultats finals i valorar la intervenció.

• Comparar els resultats amb la situació inicial (investigació prèvia).
• Identificar solucions o propostes per a la problemàtica detectada.
• Reflexionar sobre la validesa i l’eficàcia del procés d’avaluació.
• Interpretar els resultats.

Fase 5. Exposició/Difusió

Comunicar els resultats de l’avaluació.

• Elaboració d’informes tècnics o presentacions adaptades als diferents agents implicats.
• Difusió dels resultats per fomentar la transparència i l’aprenentatge col·lectiu.

Tipus d'Avaluació

Avaluació Informal

Avaluacions espontànies i naturals com: avaluen el que és fidel, el que no hem fet, el que hauríem d'haver fet, avaluem a la resta de gent, a nosaltres,... Una avaluació informal és quan en la vida quotidiana ens trobem amb diferents alternatives i hem de triar.

Avaluació Formal/Sistemàtica

Procediment científic, que es basa en un procés de recollida d'informació suficient i adequat, objectiu i vàlid, amb caràcter científic. Investigació social aplicada.

Eines/Tècniques/Instruments per a l'Avaluació

Qualitatives

Tipus d'avaluació que se centra en l'anàlisi profunda dels processos, percepcions i resultats, més que en la recopilació de dades numèriques o estadístiques. El seu objectiu principal és comprendre el "com" i el "per què" d'un fenomen, aportant una perspectiva més descriptiva i contextual. Realitat Subjectiva (qualitat).

Enquesta. Escala de satisfacció. Observació. Entrevista. Anàlisi documental.

Quantitatives

Tipus d'avaluació que se centra en la recopilació, anàlisi i interpretació de dades numèriques per mesurar resultats, comparar rendiments o determinar patrons. Aquesta metodologia és objectiva i es basa en indicadors mesurables que permeten obtenir resultats concrets i verificables.

Participativa: Grups de discussió, dinàmica de grups.

Enquesta. Escala de satisfacció. Observació. Entrevista. Anàlisi documental. Qüestionari. Dinàmica de grup. Estudi de cas. Grup de discussió/grup focal. Diari de camp. Història de vida. Cens.

Paradigmes d'Avaluació

Un paradigma és un model, un sistema de pensaments. Els paradigmes són canviants, canvien en el temps, això vol dir que els eixos d’atenció també. Els paradigmes d’avaluació representen models teòrics que determinen com enfoquem i interpretem els processos d’avaluació. Cadascun sorgeix en un context històric i social concret, i planteja diferents formes d’entendre i implementar les avaluacions socioeducatives.

Objectius de Comportament

• Centrat a mesurar resultats objectius i observables.
• Relacionat amb un enfocament quantitatiu i rigorós.
• Influeix en el desenvolupament de proves i instruments dissenyats per avaluar comportaments mesurables.

Anàlisi de Sistema

• Inspirat en models científics i tecnològics.
• Analitza els processos com a sistemes tancats amb elements interconnectats.
• Busca optimitzar i predir els resultats mitjançant la racionalització dels recursos i processos.

Presa de Decisions

• Enfocat en la utilitat pràctica de l’avaluació.
• Objectiu: Recollir dades per millorar la presa de decisions futures, ja sigui modificant la intervenció actual o dissenyant-ne de noves.
• Relacionat amb la idea de retroalimentació (feedback) i amb l’aplicació de l’avaluació com a eina estratègica.

Lliure d’Objectius

Vol crear un espai més horitzontal.

• Sorgeix com una reacció crítica als models tradicionals centrats en els objectius predeterminats.
• Proposa un enfocament més horitzontal i participatiu:
  • No es limita a avaluar l’acompliment dels objectius establerts prèviament.
  • Permet explorar resultats no previstos o emergents.
  • Prioritza la llibertat creativa i la perspectiva dels diferents agents implicats.
• Associat amb una actitud revolucionària d’aquella època que busca transformar estructures jeràrquiques.

Crítica Artística-Literària

Avalua obres creatives des d'una perspectiva subjectiva, reflexiva i estètica. Se centra en interpretar i valorar aspectes com la originalitat, l'impacte emocional i el context cultural, més que en mesurar o quantificar. El evaluador actúa como mediador, usando criterios cualitativos y fomentando la apreciación crítica y creativa.

Acreditació Professional / Legal / Quasilegal

Avaluacions condicionants a l'habilitació per a alguna cosa (per exemple, treure's el carnet de conduir). Que acrediti coneixements tècnics per exercir. Necessita complir uns requisits legals per ser acreditat.

Estudi de Cas

Es centra en un cas en concret.

• Utilitzats per analitzar intervencions concretes en profunditat.
• Assumeix un enfocament concret en temps i espai.
• Poden integrar-se en qualsevol dels paradigmes, segons l’enfocament desitjat.

Concepte d'Avaluació

Avaluar és una acció inherent a tota decisió que prenem en qualsevol aspecte de la vida. És un procés constant que ens permet reflexionar, ajustar i millorar. A l’àmbit socioeducatiu, implica un procés sistemàtic de recollida d'informació, anàlisi i interpretació d’informació útil i vàlida, per determinar el valor, l’eficàcia o la qualitat d’una intervenció o programa, basant-se en criteris objectius i subjectius. Està adaptada a les necessitats de les diverses audiències, amb l’objectiu d’emetre un judici de valor. Aquest procés no es realitza de manera aleatòria, sinó que segueix un pla estructurat i reflexiu que permet prendre decisions informades, ajustar i millorar programes, intervencions o situacions en diversos àmbits, especialment en el socioeducatiu. La seva finalitat va més enllà de valorar si s’han assolit els objectius establerts, ja que inclou una perspectiva més àmplia que promou la reflexió, el diàleg entre grups d’interès i l’adaptació a diferents paradigmes i metodologies per fomentar la millora contínua.