Ciceró: Vida, Obres i Influència en la Política Romana

CICERÓ

Marc Tuli Ciceró va néixer al Laci el 106 aC. Va rebre ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia. Per ampliar els seus coneixements, va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes. Als 30 anys, torna a Roma treballant com a advocat, es casa amb Terència, amb qui tindrà dos fills, Marc i Túl·la, i comença la seva carrera política. Va ser qüestor a Sicília, on va denunciar Verres per corrupte. D’aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés de Verres (Verrines).

Ciceró va seguir amb èxit la seva carrera política. Va ser escollit edil i després pretor. L’any 63 aC, va esdevenir un dels dos consols, el més alt magistrat, pel partit dels optimates. Des del consolat, va enfrontar-se amb la conjuració de Catilina per derrocar el poder constituït (catilinàries; discursos polítics). Tres anys més tard, tenia tothom en contra per haver promogut l’execució dels partidaris de Catilina. Clodi fa que desterrin Ciceró. Al cap d’un any, va poder tornar a Roma, però es retira de la vida pública i es dedica a escriure obres d’oratòria teòrica. Al cap d’un temps, retorna a la política, acostant-se al triumvirat. Es va encarregar de la defensa de Miló, antic amic seu.

Ciceró va ser enviat a governar Sicília. Al tornar a Roma, va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar. Ciceró va posar-se al costat de Pompeu. Quan Pompeu va ser vençut, Cèsar va perdonar a Ciceró. Als anys següents, sota la dictadura de Cèsar, va viure retirat, escrivint novament tractats retòrics. Mor la seva filla Túl·lia, un cop molt fort que el va impulsar a dedicar-se a la filosofia. Després que Cèsar va ser assassinat, Ciceró va tornar a la vida política amb la intenció de restaurar la República. D’aquesta etapa són testimonis els discursos contra Marc Antoni. Ciceró defensava a Octavi.

L’any 43 aC, va ser assassinat pels sicaris de Marc Antoni, el qual va exhibir-ne el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.

Ciceró va ser el principal artífex de la prosa llatina.

DISCURSOS I TRACTATS

Hi havia dos estils de fer discursos:

• L’estil asiàtic: és un estil molt carregat, caracteritzat pels seus ornaments, sovint exagerats.
• L’estil àtic: és un estil senzill, planer i contundent. Ciceró va mantenir una posició eclèctica entre les dues tendències, anomenat estil rodi, que el va consagrar com a model de classicisme (elegant).

Conservem una seixantena de discursos que va pronunciar Ciceró.

OBRES ESCRITES

• DISCURSOS.

• JUDICIALS: pro Rosció Amerino, pro Milone, pro Arxiapoeta.
• POLÍTICS: Les Varrines, Les Catilinàries, Les Filipiques.

• TRACTATS SOBRE RETÒRICA

• SOBRE L’ORADOR: Exposa la formació que ha de tenir un orador.
• BRUTUS: Història de l’orador llatí que acaba amb una defensa personal.
• L’ORADOR: Quins dots ha de tenir un orador.

• TRACTATS POLÍTICS: La República i les lleis.
• TRACTATS MORALES: Les Tusculanes, La Vellesa, L’Amistat.
• TRACTATS RELIGIOSOS: La natura dels déus.
• CATES: Lletres a Àtic, Lletres al seu germà Quint, Lletres als familiars.

ILERDA

Ilerda probablement es va fundar a principis del segle I aC, sent una fundació romana ex novo. De fet, el registre més antic apareix en la inscripció romana del bronze d’Ascoli.

L’emplaçament estratègic i les possibilitats defensives de l’actual Lleida la van fer propícia per dominar un ampli territori, ja que està situada en un encreuament de camins que comuniquen la costa amb l’interior peninsular, amb el riu Sicoris (Segre) com una important via de comunicació, i des del turó de la Seu Vella, es domina tota la plana del Segrià.

Iltirta, en les fonts antigues, com a capital dels ilergets. En començar la segona guerra púnica, els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d’Anníbal. Després van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mor i Mandoni és executat.

Els historiadors han identificat la Iltirta ibèrica amb la Ilerda romana, però no hi ha proves arqueològiques.

FITES HISTÒRIQUES

Durant les guerres sertorianes, en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC), la ciutat va ser assetjada per Cèsar, que narra els fets en la seva obra De bello civili (sobre la guerra civil).

A l’època d’August, va obtenir el títol de municipium adscrit al conuentum caesaraugustanum i va ser monumentalitzada.

Durant el segle III dC, Ilerda va patir una forta crisi, per culpa dels bàrbars, i s’abandonaren molts edificis, i la ciutat va reduir el seu perímetre. A mitjans del segle V, van atacar de nou la ciutat, però es va refer. No obstant això, la ciutat d’Ilerda mai s’havia abandonat del tot.

LES TERMES

Les termes (blanes) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial.

LES ESTANCIES

La primera sala era l’apodyterium (vestidor), que era on es despullaven i guardaven la roba. Solien iniciar el bany al tepidarium (sala temperada). Seguidament, es passaven a la sala caldarium, que era un espai més calent amb una pica d’aigua freda. Finalment, s’arribava als banys frigidarium, que eren banys freds.

Les termes més grans tenien una piscina més gran a l’aire lliure (natatio) per practicar la natació. També hi havia latrines públiques (bateries) i una sala de massatges. A més, hi havia la palestra, un espai a l’aire lliure per practicar l’exercici físic.

EL SISTEMA DE CALEFACCIÓ

La temperatura adequada de l’aigua i de totes les sales s’aconseguia per mitjà d’un reeixit sistema de calefacció. Un forn escalfava l’aigua (praefurnium), normalment tancada en una caldera. L’aigua era transportada a través d’unes canonades de plom. El forn anava escalfant l’aire que passava d’una cambra subterrània anomenada (hypocaustum).

Des del punt de vista arquitectònic, les sales de bany de les termes solien estar cobertes per voltes de formigó amb formes arrodonides per conservar millor la calor.

FUNCIÓ DE LES TERMES

Les termes, a més de les seves funcions higièniques, també servien de centres socials i també s’hi practicava l’esport. Els banys acollien gent de tota condició social i freqüentment d’ambdós sexes, en horaris diferents o en espais distints.

Hi ha restes de termes a Bàrcino, Bètulo, Tàrraco, Empúries i Ilerda.

ELS AQUEDUCTES

Els aqüeductes conduïen l’aigua des dels indrets on hi havia aigua fins a les ciutats.

L’aqüeducte prenia l’aigua d’un petit embassament o cisterna i d’allà la portava a les grans ciutats. La construcció de l’aqüeducte havia de tenir una certa inclinació en tot el seu recorregut i havia de superar els obstacles del terreny. Quan hi havia algun desnivell, es feien túnels o es construïen ponts per no interrompre l’aqüeducte.

L’aqüeducte arribava a una torre d’aigua (castellum aquae), situada a la part alta de la ciutat, i des d’allà es distribuïa mitjançant tres canonades: primerament, se subministrava aigua a les fonts públiques; en segon lloc, a les termes públiques, i en darrer lloc, a les cases privades. Tota aquesta gran quantitat d’aigua que consumia la ciutat romana s’eliminava gràcies a una xarxa de clavegueram.