Centres d'Interès Educatius: Clau per a l'Aprenentatge

El Centre d’Interès en l'Educació

El centre d’interès, doncs, ha de tenir en compte diversos aspectes:

• Els interessos dels nois i noies: Ha de deixar que s’expressin i que s’ho muntin i estructurin al seu aire; així, l’experiència de la colònia, el campament o el que sigui serà més viscuda. I tot allò que aprenguin ho integraran, ja que ha sortit de cadascun d’ells i del grup.
• Ha de promoure nous interessos: La intervenció com a monitor pot obrir noves necessitats i nous interessos que faran avançar per camins més amplis i oberts. No ens quedarem amb el que tenim, sinó que hem d’intentar innovar amb les aportacions d’un centre d’interès que engresqui.
• Ha de despertar la curiositat i l’esperit d’aventura: Cal buscar motivacions prou suggestives perquè ens despertin la curiositat i les ganes d’aventurar-nos i d’explorar allò que no coneixem.
• Ha de facilitar una educació global: En barrejar aprenentatges diferents i vivències amb l’eix central d’un centre d’interès aconseguirem donar un sentit de globalitat a d’altres aprenentatges que per si sols no són massa interessants.
• El centre d’interès, per la multitud de situacions, accions, interrelacions, activitats, debats, etc. que es duen a terme d’una manera experimental i personal o grupal, és un lloc privilegiat perquè l’educació sigui determinant pel desenvolupament dels infants.
• Ha de crear un món imaginatiu: Tot centre d’interès ha d’aportar quelcom màgic i especial a les activitats que es desenvolupen.
• Ha de potenciar les vivències comunes del grup: És una experiència comuna, tot i que cadascú en té una vivència pròpia. Potser de vegades i per grups farem coses diferents. Però sabem que hi ha un interès o una feina comuns.
• Ha d’estimular la creativitat: En els centres d’interès, atès que l'interès s’ha de manifestar en accions, propostes i realitats, hi ha un bon marc per exercir una creativitat imaginativa.

Nous Models d’Intervenció Educativa

• Principi d’individualització
• Principi de significativitat
• Principi d’autonomia
• Principi de constructivitat
• Principi d’activitat

Epistemologia del Grup i de l'Equip

• Interacció Recíproca
• Existència d'Objectius, Valors i Activitats Compartides
• Estabilitat i Durada Relatives
• Consciència de Grup
• Reconeixement Social

Grup vs. Equip

Grup

• Cada persona respon per la seva tasca. Treball independent. Responsabilitat individual.
• Tenen formació similar i realitzen les mateixes tasques.
• Cada membre funciona individualment
• Fàcil de formar.
• Pot faltar algú sense que es noti.
• Els objectius venen des de l'organització.
• Orgull de pertànyer a l'organització.
• Hi ha un líder extern al grup que marca les normes organitzatives.

Equip

• Tots responen al conjunt de la tasca. Hi ha una missió compartida i responsabilitat col·lectiva.
• Cada membre domina un aspecte diferent de la tasca. Complementarietat. Especialització.
• Cal una coordinació, estàndards d'actuació.
• Per formar-los cal una experiència junts.
• Si falta un membre dificulta la tasca.
• Els objectius són propietat de l'equip.
• Orgull de pertànyer a l'equip.
• El lideratge és un rol de l'estructura de l'equip, tutelat per un líder

El Sentiment de Pertinença Segons Maslow

Segons Maslow existeix una jerarquia de necessitats, que es troben estructurades en diferents graus de poder, segons una determinació biològica. Les primeres necessitats es basen en el dèficit, mentre que les necessitats de la part alta de la jerarquia es basen en el desenvolupament. Són necessitats de dèficit; les necessitats fisiològiques, les de seguretat, les d'amor i pertinença, i la necessitat d'estima. Són necessitats de desenvolupament; l'auto-realització personal i la transcendència.

Una vegada superades les necessitats fisiològiques i de seguretat, el ser humà se sent motivat per l'amor i la pertinença o afiliació a un cert grup social. Estan orientades a superar els sentiments de solitud i alienació. En la vida diària aquestes necessitats es presenten contínuament, en un primer nivell hi ha la necessitat de pertinença al grup familiar, més tard el ser humà mostra desitjos de casar-se, formar una família, ser part d'una comunitat, ser membre d'una església o d'un club social.