Centre i perifèria: una anàlisi dels països desenvolupats i en vies de desenvolupament

Dins del terme centre-perifèria trobem dos tipos de països:

• Centre: el componen els països desenvolupats. Tradicionalment aquests països exporten manufactures.

Perifèria: el componen països en vies de desenvolupament. Aquests països només aporten matèries primeres. Els països emergents pertanyen a la semi-perifèria. Aquest terme ha sigut influenciat per la globalització. La globalització ha suposat un canvi en el rol en quant a exportacions d’aquests països. Aquest procés, que rep el nom d’articulació, ha fet que alguns països pertintents a la perifèria exporti manufactures. Hi ha dos formes de desenvolupament capitalista d’acord a l’articulació producción-consum al mercat intern (formes d’acumulació de capital):

• Capitalisme autocentrat: Quan parlem d’autocentrament, normalment l’experimenten països que presenten un desenvolupament autonom (intern a les institucions del sistema). Son economies articulades (relació de produir i consumir) que es caracteritzen per la presència d’interconnexió i diversificació, un progres i un mercat intern. Com a tercera característica trobem l’expansió exterior. De fet, les principals potències van portar a terme una notable expansió exterior. Té un estat regulador (legitima el creixement del capital i regula l’economia i les seves activitats) i un Estat de Benestar. Com a resultat d’aquest tipus de capitalisme, aquests països han assolit un desenvolupament amb les caracteristiques d’un país desenvolupat sobretot en rendes i progres. Els països que acompleixen aquestes caracteristiques diem que son del centre.

• Capitalisme extravertit (perifèric): En aquests tipus de capitalisme hi ha un desenvolupament induït (o imposat, ja que no sorgeix voluntàriament). La principal característica es la especialització i extraversió. Són economies dependents (de maquinària, crèdit, aliments), desarticulades (tenen capacitat de producció però manquen de la de consum) i amb un bloqueig del progres tecnic ja que no arriba a totes les branques productives. Diem que son economies duals ja que trobem un sector productiu molt modern i un altre de molt endarrerit. La disfuncionalitat de l’estat es notable. Aquesta teoría ha fet que aquests països presentin un subdesenvolupament i per aquest motiu, els hi costarà arribar a la èlit ja que el desenvolupament capitalista s’ha assolit de manera parcial. Els països que acompleixen aquestes caracteristiques diem que son perifèrics.

• Els països de la semiperiferia tenen unes caracteristiques mixtes: autocentrades i extravertides.

LA GLOBALITZACIÓ HA TRANSFORMAT L’ESTRUCTURA ECONÒMICA MUNDIAL: Assistim a un canvi en l’estructura centre perifèria tradicional: en les tres darreres dècades es modifica la participació de determinades economies en el producte global, aquestes son economies emergents semi-perifèriques. El FMI considera països emergents a Sudafrica, Brasil, Mèxic i India. El dinamisme d’aquestes economies es el següent: Transformen la DIT internacional: ja son exportadores de manufactures, redueixen les seves taxes de pobresa, fortes taxes de creixement, entrada d’immigrants a les seves economies. Per tant, la semi.perifèria expressa una transformació en el sistema capitalista. Aquests països tenen un gran creixement i un gran dinamisme però a la vegada, aquestes millores de productivitat i generació de beneficis, crea una dificultat per a l’absorció endògena de l’excedent o de l’articulació.

Aquests països tenen la capacitat de produir vinculada a les necessitats del mercat extern i una capacitat de consumir lligada per la necessitat de competir (via preus i baixos salaris).

Amb l’aparició de les economies semiperiferiques, es redueixen els conceptes de centre i perifèria vinculats al marc ‘’nacional’’.

Es poden trobar espais d’autocentrament a la perifèria, i cada vegada més, espais d’extraversió al centre (en altres paraules, amb l’aparició de les economies semiperiferiques, hi haun gir en el qual els països centrics que abans proporcionaven els recursos als països mes pobres passa a ser al revés). No obstant, encara es mantenen alts nivells de desigualtat i pobresa en les economies emergents.

Encara que algunes economies emergents presenten un gran creixement, aquest creixement s’està veient desdegut a: caiguda del preu de les materies primeres, increment del deute privat, caiguda de la rendibilitat, sortides capital.