Cefalees: Tipus, causes i valoració
Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 694,79 KB
CEFALEES
Quines són aquestes estructures?
La cefalea és un dolor cranial provinent de l'estimulació de nociceptors (receptors del dolor) localitzats en estructures properes al cervell.
- Meninges
- Vasos sanguinis craniofacials
Causes: inflamació, vasodilatació, compressió o tracció (estirament)
- Estructures òssies i dentals
- Musculatura craniofacial
Tipus de cefalees:
- Primàries: representen el 80% de les cefalees. En general no són greus.
- Secundàries: són un símptoma d'alguna patologia subjacent.
CEFALEES PRIMÀRIES I
Els principals tipus de cefalees són:
Les cefalees primàries en general no són greus, però sí són molestes.
- Cefalea tensional. És la més freqüent.
Símptomes: dolor pulsatiu moderat o intens en un costat del cap (hemicranial) que pot derivar en holocranial. Pot durar hores o dies.
Símptomes: dolor difús per tot el cap (holocranial o bilateral).
- Migranya.
Causa: contractura musculars i/o estrès.
Altres símptomes: major sensibilitat llum/soroll/olor, nàusees i vòmits.
Causa: d'origen vascular
És més freqüent en dones que en homes.
Tipus:
- Amb aura
- Sense aura
Aura: alteracions sensorials, generalment visuals (visió borrosa, visió en túnel, etc.)
L'aura apareix minuts o hores abans que tingui lloc la cefalea.
Cefalea hemicranial amb dolor intens al voltant d'un ull (envermellit i plorós) parpella 'caiguda', rinorrea (secreció nasal) i nàusees.
CEFALEES SECUNDÀRIES
Les cefalees secundàries són un símptoma d'una patologia subjacent. Quines?
- Traumatismes cranioencefàlics (TCE)
- Accidents cerebrovasculars (ACV)
- Processos inflamatoris com meningitis, arteritis, otitis o sinusitis
- Trastorns metabòlics (hipoglucèmia, insuficiència renal, etc.)
- Ingesta de fàrmacs o drogues
- Tumors
VALORACIÓ DE PACIENTS AMB CEFALEA
A l'hora de valorar un pacient amb cefalea cal seguir els passos següents:
1. Mirar historial mèdic. Antecedents.2. Valorar l'afectació i la velocitat d'aparició de la cefalea.
Ens podem trobar les situacions següents:
- Cefalees agudes (dolor sobtat i intens). Segons la seva localització:
- Hemicranials i localitzades (focals).
- Cefalees primàries. Més freqüent.
- Cefalees secundàries per processos inflamatoris lleus d'estructures facials (sinusitis, infeccions dentals, arteritis temporal, ATM)
- Occipitals → S'associen a hipertensió.
- Holocranials. Poden ser:
- Recurrents → Migranya.
- Espontànies → Hemorràgia subaracnoïdal (HSA).
- Meningitis, encefalitis (processos inflamatoris greus).
- Cefalees subagudes o cròniques. Poden ser:
- Progressives → Creixement de tumor, que ocupa espai i augmenta pressió intracranial.
- No progressives → Normalment cefalees primàries refractàries.
3. Mesurar la tensió arterial.
Continuació:
4. Determinar la presència de signes meningis, indicació de meningitis o HSA
↓ Irritació meníngea
Ens podem trobar davant:
Rigidesa de nuca. Pacient en decúbit supí. Es flexiona la nuca fins que la barbeta contacta amb l'estèrnum. Hi ha signe meningis si la maniobra és dolorosa i impossible de realitzar. La mobilitat lateral del coll no està compromesa.
Signe de Kernig. Pacient en decúbit supí i amb els genolls en extensió. S'eleven les cames per sobre la pelvis intentant formar un angle de 90o. Hi ha signe meningis si la maniobra és dolorosa i provoca, de forma reflexa, una flexió dels genolls.
Signe de Brudzinsky. Pacient en decúbit supí. Es flexiona el cap sobre el pit. Hi ha signe meningis si la maniobra provoca, de forma involuntària, una flexió dels genolls.
Continuació:
5. Avaluar resposta motora i sensorial (hemiparèsia, aura, etc.)
Si es detecta atàxia (marxa inestable i desequilibri postural)
↓→ Possible afectació del cerebel
6. Examen ocular
↓→ Pupiles i mobilitat ocular extrínseca.
7. Valoració secundària.
- Altres signes i símptomes facials o cranials.
- Tòxics.
4. CRISIS COMICIALS O EPILÈPTIQUES
Què són les crisis comicials o epilèptiques?
Manifestacions clíniques sobtades degut a que un grup de neurones, generalment corticals, tenen una activitat elèctrica anormalment elevada
↓→ Freqüència excessiva de descàrregues (Glutamat / GABA)
Quan les crisis comicials són recurrents llavors parlem d'Epilèpsia.
Les manifestacions de les crisis comicials són diferents segons l'àrea cerebral afectada
↓→ poden ser: motores, sensitives i psíquiques
↓→ convulsiones
Poden ser
Localitzades en un o diversos grups musculars.
Generalitzades per tot el cos.