Causes i Fases de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Causes de la Primera Guerra Mundial

1. La formació d'aliances

El sistema d'aliances va ser promogut per Alemanya i tenia com a objectiu consolidar la seva hegemonia en la política continental europea i la contenció dels rivals, en particular l'aïllament de França després de la derrota de 1870 i la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena. Aquestes aliances van desembocar en la signatura de la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. França i Rússia, que se sentien amenaçades per Alemanya, van signar un acord i, al mateix temps, França s'aliava amb la Gran Bretanya. Aquests tres països formaven la Triple Entesa.

2. Enfrontaments entre imperialismes

Dos moments de tensió van fer presagiar una guerra imminent:

• La primera crisi marroquina (1905): El kàiser alemany Guillem II va oferir suport militar al sultà del Marroc per a resistir les pressions franceses d'establir un protectorat a la zona. Es va convocar la Conferència d'Algesires que va establir un protectorat entre Espanya i França al Marroc i va frustrar les aspiracions alemanyes.
• La segona crisi marroquina (1911): Alemanya no es va resignar a ser exclosa de la zona i el govern de Berlín va enviar vaixells de guerra al port d'Agadir amb el pretext de protegir els súbdits alemanys que hi vivien.

3. Les aspiracions nacionalistes als Balcans

Van esclatar als Balcans tres crisis successives:

1. L'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès.
2. La primera guerra balcànica, on l'Imperi Rus va donar suport a la creació d'una lliga balcànica per enfrontar-se a l'Imperi Turc.
3. La segona guerra balcànica, que va enfrontar els serbis amb els búlgars.

L'esclat del conflicte

El detonant va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, capital de Bòsnia, per un estudiant bosnià relacionat amb grups nacionalistes serbis.

Les fases del conflicte bèl·lic

1. La guerra de moviments (1914)

El pla alemany (Pla Schlieffen) preveia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg. De primer, els francesos van atacar Alemanya per Alsàcia, però al cap de pocs dies van haver de recular vençuts. Mentrestant, els exèrcits germànics van avançar sobre Bèlgica i van envair França. En pocs mesos, el mariscal Joffre va reorganitzar l'exèrcit francès i va aconseguir aturar l'avanç dels alemanys a la batalla del Marne. Al front de l'est, una ofensiva russa molt ràpida va sorprendre els alemanys, però va ser frenada ràpidament per les tropes comandades per Hindenburg a la batalla de Tannenberg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir, a l'estiu del 1915, els territoris de Galítsia i va conquerir Polònia russa i Lituània.

2. La guerra de trinxeres o de posicions (1915-1916)

El novembre de 1914, els fronts van quedar immobilitzats. A l'oest es va iniciar la guerra de trinxeres, en la qual els exèrcits es protegien per mitjà de trinxeres per impedir el progrés de l'enemic. L'entrada de l'Imperi Turc i de Bulgària, al costat dels imperis centrals, va traslladar el conflicte als Balcans, i la intervenció d'Itàlia al costat dels aliats va obrir un nou front per a l'Imperi Austrohongarès. El febrer de 1916, els alemanys van intentar trencar el front francès al nord de França i van iniciar la batalla de Verdun, que va durar més de quatre mesos, i en la qual els francesos van resistir a les trinxeres. Els aliats van intentar una nova ofensiva al riu Somme, però sense èxit. La guerra es va estendre també als mars i en la batalla de Jutlàndia va ser destruïda una part de les flotes alemanya i britànica. Després, els alemanys van iniciar la guerra submarina amb l'objectiu d'imposar un bloqueig naval i destruir els vaixells que portaven subministraments als aliats.

3. De la crisi del 1917 a l'armistici (final de la guerra)

L'any 1917 va ser decisiu per al desenvolupament del conflicte. D'una banda, la duresa dels combats de trinxera va estendre el descoratjament entre els soldats i, d'altra banda, el triomf d'una revolució a Rússia va fer que aquest país abandonés la contesa i signés, el març de 1918, el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya. Però l'esdeveniment més decisiu va ser l'entrada en la guerra dels Estats Units perquè un submarí alemany va enfonsar un vaixell nord-americà. L'any 1918 va ser el desenllaç decisiu del conflicte: al front balcànic, els britànics, francesos i italians van derrotar respectivament els turcs, búlgars i austríacs. El 3 de novembre, l'Imperi Austrohongarès es va rendir i el seu emperador va abdicar. Al front occidental, els aliats van obtenir a la zona del Marne una victòria decisiva que va forçar la retirada de l'exèrcit alemany. A partir del setembre, el Reich va començar a enfonsar-se: la marina es va amotinar i va esclatar una revolució inspirada en el model rus. El 9 de novembre, el kàiser va abdicar, es va proclamar una república i el dia 11 es va signar l'armistici. La Primera Guerra Mundial havia acabat.