Causes i Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Anàlisi Completa

Atentat de Sarajevo

El 28 de juny, l'arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, capital de Bòsnia. Aquest atemptat el va dur a terme un estudiant bosnià relacionat amb els grups nacionalistes serbis. Com a conseqüència d'aquesta acció, i animada per Alemanya, Àustria va decidir annexar-se Sèrbia, acusada d'haver organitzat l'atemptat, i li va declarar la guerra, esperant que les altres potències es mantindrien neutrals. A partir d'aquest moment, es va establir un joc d'aliances entre les potències i, en una setmana, tot Europa havia entrat en guerra. Rússia es va posar al costat de Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya va declarar la guerra a Rússia i a França. La invasió de Bèlgica per part dels exèrcits alemanys va fer que la Gran Bretanya intervingués en el conflicte al costat dels seus aliats russos i francesos, i que declarés la guerra a Àustria i Alemanya. Només Itàlia es va mantenir neutral en un primer moment.

Pla Schlieffen

Preveia un atac ràpid contra França, passant per Bèlgica i Luxemburg. En sis setmanes, França hauria de capitular i els Imperis Centrals podrien dedicar tot l'esforç al front rus.

Societat de Nacions

Nova organització que havia de garantir la pau en el futur i fomentar la col·laboració i la cooperació internacionals. La seu d'aquesta institució es va fixar a Ginebra, amb dos organismes principals: l'Assemblea General i un Consell.

Economia de Guerra

Des del punt de vista econòmic, els governs van instaurar veritables economies de guerra amb una forta intervenció de l'estat. Les fàbriques havien de funcionar per fabricar armes, i qualsevol queixa que fes l'empresari era considerada traïció. La guerra s'havia de pagar, i els governs aliats van demanar préstecs.

Sistemes Bismarckians

Pendent d'ampliació d'informació sobre les causes.

Guerra de Moviments i Guerra de Trinxeres

• Moviments: fase ofensiva de la guerra consistent a fer atacs ràpids amb l'objectiu de derrotar l'adversari ràpidament.
• Trinxeres: fase defensiva en què les tropes es protegien per mitjà de trinxeres o fortificacions per impedir l'avanç enemic.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Efectes Demogràfics i Econòmics

Les pèrdues de vides humanes com a resultat de la guerra van ser molt elevades; hi van morir gairebé vint milions de persones, sobretot alemanys, francesos i russos. Cal afegir-hi 6 milions d'invàlids i un nombre molt alt d'esguerrats, mutilats i ferits. Cal tenir en compte la mortalitat per la manca d'aliments, per les condicions d'higiene nefastes i per l'epidèmia de grip de l'any 1918. L'elevada mortalitat va afectar especialment els homes mobilitzats, que tenien entre 20 i 40 anys, de manera que es va produir una disminució de la natalitat durant unes quantes generacions, que han estat anomenades generacions buides. El conflicte va empobrir els països bel·ligerants: França va perdre el 30% de la riquesa i Alemanya, el 22%, mentre que el potencial industrial general europeu es va reduir un 40% i l'agrícola, un 30%. Els Estats Units van ser precisament els grans beneficiaris de la guerra: l'economia nord-americana va passar a ser la capdavantera de les finances mundials. La guerra també va beneficiar el Japó, que va augmentar de manera considerable la producció per poder atendre les comandes europees, sobretot d'armament. Gràcies al desenvolupament de la flota, el Japó va poder iniciar una expansió comercial i marítima a l'àrea del Pacífic.

Conseqüències Polítiques i Territorials

La Pau de París va tenir com a conseqüència una profunda reestructuració territorial d'Europa. En primer lloc, es va produir el desmembrament dels grans imperis i es van crear nous estats, com Polònia i Finlàndia. A més dels canvis territorials, es van produir també transformacions polítiques importants. Les dinasties tradicionals dels grans imperis van ser destronades: els Romanov van ser destituïts a Rússia el 1917 i els Hohenzollern d'Alemanya van ser destronats, mentre que a Turquia fou abolit el soldanat. La democràcia anava guanyant terreny; Alemanya i Àustria, com també alguns dels nous estats, van proclamar repúbliques constitucionals i democràtiques. El sufragi universal masculí es va implantar a gairebé tot Europa, però el més rellevant fou que, en un bon nombre de països, s'implantà el vot femení.

Canvis Socials

La guerra va capgirar profundament l'estructura social de molts països. Va créixer el nombre de nous rics gràcies als beneficis dels negocis de la guerra, que, a l'acabament del conflicte, feien ostentació del seu poder econòmic davant d'una població necessitada. La pobresa va afectar sobretot els posseïdors de rendes fixes i els assalariats, que van veure que, a causa de la pujada dels preus dia rere dia, es reduïa la seva capacitat adquisitiva. L'hegemonia colonial europea va començar a ser contestada. Al final del conflicte, molts pobles colonitzats, conscients de la seva contribució als esforços bèl·lics i animats pels principis "wilsonians", esperaven que milloraria la situació. Finalment, la guerra va atorgar a les dones un nou paper en la societat. Al final del conflicte, constituïen el 35% del personal industrial d'Alemanya i de la Gran Bretanya, i alguns signes externs mostraven aquesta obertura: duien vestits més curts i més còmodes, es va posar de moda portar els cabells curts, conduir automòbils, freqüentar els cafès i expressar lliurement les opinions polítiques o socials. L'emancipació femenina va ser una de les grans qüestions del món d'entreguerres.