Causes i conseqüencies del descobriment d'América

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,33 KB

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Una revolució és una transformació total que fa canviï polític, econòmic i social. Canvi radical.

Una reforma és un canvi que no afecta en la seva totalitat a l’estructura de la base política, econòmica i social. Canvi parcial.

La Revolució industrial va ser una transformació total que va afectar a la economía i a la societat en general.

 La 1a Revolució Industrial va ser a Gran Bretanya i del
1780 al 1850, i la 2a del 1870-1930, a més de Gran Bretanya, a  Alemanya , EUA i Japó.

Aquesta Revolució Industrial va suposar el pas d’una societat tradicional, agrícola i rural a moderna, industrial i urbana. També va suposar el pas d’una economía d’autoconsum a una de mercat.

Causes:


  • Revolució agrícola
  • Revolució demogràfica.
  • Revolució comercial...Etc.

Conseqüències:


  • Augment de la producció (producció en massa)
  • Aparició de la societat de classes i el sistema capitalista.

FERROCARRIL

Ferrocarril: mitjà de transport terrestre. Apareix a Gran Bretanya cap a 1825, s’utilitzava per transportar carbó de les mines, el ferrocarril es va inventar per transportar passatgers al 1829 i la primera línea es va fer al 1830 (Manchester-Liverpool).

Consisteix en una locomotora (màquina de vapor) que arrossega una sèrie de vagons per sobre de rails.

El ferrocarril va suposar una revolució del transport, perquè va fer el transport més ràpid, més segur, més capacitat de càrrega i més barat que altres transports que hi havia. S’utilitzava per transportar mercaderies, carbó i passatgers.

Va permetre que matèries primeres i mercaderies arribessin a tot arreu.

A partir de 1830 es desenvolupa la siderúrgia, i amb el ferrocarril es  desenvolupa més.

Mètode de destil·lació per obtenir carbó de coc :És un procediment industrial en que es destil·len els carbons bituminosos i s’obté com a residu carbó de coc. Que és un carbó mineral i és molt més calorífic. (i no es depèn dels arbres per fer carbó). Aquest carbó s’utilitza per primer cop a Gran Bretanya i al 1732 Darby va descobrir el carbó de coc i el va comçar a destilar.

Alts forns: És una instal·lació industrial on es transforma el mineral de ferro en ferro o en ferro fos. Està format per una capsa cilindrica de ferro o acer d’uns 30 m d’alt. Es va donar per primer cop a Gran Bretanya a finals del segle XVIII .

Pudelació i laminació: És un procés industrial en que es refina el ferro mentre es fon, es treu impureses i carboni. Es va donar per primer cop a Gran Bretanya, ho va inventar Henry Ford i al 1783

Convertidor: Es un procés industrial on es converteix el ferro en acer. Es va donar per primer cop a Gran Bretanya, per Bessemer al 1855

Sis tema de fabrica (sistema febril) (factory sistem)


La fàbrica: és una manera d’organitzar de la producció, que té les següents característiques:

  • Les eines són maquines
  • Els artesans es  converteixen en obrers i estan reunits en el mateix espai.
  • Existeix la divisió tècnica del treball (el procés de producció esta dividit en fases, cada  una de les quals està controlada per un obrer o un grup d’ells). Menys obrers produeixen més i s’estalvia temps.
  • El rendiment depèn de la maquina.
  • L’obrer esta obligat a seguir el ritme de la maquina.

Ofici i manufactura

Eina manual.

Moviment del mitjà de treball es per l’obrer.

En una fàbrica l’obrer porta el ritme de la màquina. A la fabrica existeix un mecanisme independent. La màquina es constant rapida i no es gasta perquè la mou una energía independent  del obrer  i converteix el treball del obrer en mecànic i repetitiu.


BÀNDOLS

Borbons                                                                                   Austriacistes

Felip de Borbó i duc d’Anjou


                                   

Carles d’Austria

R. De França (absolutisme)                                            Gran Bretanya (monarquía parlamentaria)

R. Hongria                                                                            Sacre imperi

Borbònics de la C. D’Aragó                                            Províncies Unides (Països Baixos i Bèlgica)

                                                                                                                                                                                                 Corona de Castella                                                    Corona d’Aragó

                                                                                                Portugal                                                                                                                                         

                                                                                              Austriacistes de la Corona de Castella

Causes

  • La mort de Carles II d’Àustria sense descendència, dos candidats al tro, Felip de Borbó i Carles d’Àustria,.
  • La situació geopolítica a Europa derivada de la rivalitat entre França i Gran Bretanya.
  • La rivalitat econòmica entre França i Gran Bretanya pel comerç colonial.
  • La Corona d’Aragó no volia Felip de Borbó perquè representava l’absolutisme.

El final de la Guerra

La mort de Josep I, germà de Carles d’ Àustria,                fa que el nou hereu del Sacre Imperi sigui el mateix de Carles d’ Àustria, llavors es formaria un nou gran imperi entre la monarquía Hispànica i el Sacre Imperi, i a Gran Bretanya ja no li interessa això, llavors reconeix a Felip de Borbó com a rei de la monarquía Hispànica, però amb la condició que tampoc es converteixi en rei de França, i busca la pau per mig del tractat de Utrecht.

· Tractat de Utrecht

  • Espanya i Àustria perden territori, Gran Bretanya l’amplia amb Gibraltar i Menorca i privilegis comercials amb l’Amèrica espanyola.
  • Renuncia de Felip de Borbó al tro de França.
  • No té en compte les peticions dels diputats catalans de mantenir de les seves lleis i institucions (corts i generalitat).

1707-1713, Felip de Borbó suprimeix les institucions  i lleis aragoneses i valencianes.

Resistència de Catalunya

Felip de Borbó  ataca Catalunya fins arribar a Barcelona  on realitza un setge durant 14 mesos. Fins l’11 de Setembre de 1714, quan les tropes borbòniques entren definitivament  a Barcelona. Rafael de Casanova era el Conseller en Cap del Consell de Cent (alcalde de Barcelona) va morir, i el que li va substituir en el càrrec,  Villagroel, es va rendir per evitar més morts.

· Decret de Nova Planta (1716)

(1714-1716)Les tropes borbòniques al entrar a Barcelona suprimeixen la Generalitat i el Consell de cent i crea la Junta Superior del Govierno del principado de Catalunya, prohibeix l’ús oficial del català i castiga a Barcelona; va destruir gran part del barri de La Ribera per construir la Ciutadella, una fortalesa militar.

I al 1716 es crea el decret de Nova Planta:

  • La desaparició del antics regnes (Aragó i Castella)
  • S’unifica la hisenda i el governs.
  • El consell de Castella passa a assolir totes les tasques de govern.
  • Creació de les noves Corts Espanyoles.
  • Creació d’un sol dret comú.
  • Aplicació d’una sola llengua administrativa.
  • A Catalunya s’implanten les lleis, l’administració, la llengua i el dret del govern de Castella.

Conseqüències de la Guerra  a Europa

  • La potència marítima va desaparèixer a  França.
  • Es confirma Gran Bretanya com a potència marítima.
  • S’inicia la decadència  del regne de Espanya.
  • Domini d’Itàlia pel Sacre Imperi.

· monarquía Hispànica

  • Tots el càrrecs anomenats pel rei
  • Es reconeix a Felip V com a rei.
  • S’implanta l’absolutisme borbònic.
  • Desapareixen les institucions de Valencia, Aragó, Valencia i Catalunya.
  • Desapareix la monarquía hispànica, i es crea el regne d’Espanya, que es un estat centralitzat, amb una llei, una administració i una llengua. Es produeix un unificació i una uniformització del territori.

Entradas relacionadas: