Catedral de Notre Dame de París: Fitxa tècnica, estil gòtic i influències

Catedral de Notre Dame de París

Fitxa tècnica:

Autor: Bisbe Maurice de Sully

Cronologia: Anys 1163-1345

Estil: Gòtic

Tipologia: Arquitectura

Material: Pedra

Localització: Île de la Cité, districte de París

Context històric:

Gòtic és el nom que els teòrics de l’art del Renaixement italià donaren a l’art de l’art mitjana, amb un significat pejoratiu considerant-lo impropi de gent civilitzada; consideraven que els bàrbars gots havien acabat amb l’art clàssic. El gòtic apareix a Île de France, es difon per tota Europa occidental i és assimilat i adaptat de diverses maneres a cada lloc. Els límits cronològics se situen entre l'últim terç del s.XII i finals del s.XV. Els segles XIII, XIV i XV són el període d'excel·lència de l’estil gòtic.

Anàlisi formal:

La planta presenta una forma basilical. Amb cinc naus i doble deambulatori. Una capçalera força desenvolupada. Transsepte curt i no sobresurt en planta, però la seva alçada és igual a la de la nau central, de manera que la vista exterior reflecteix clarament la forma de creu. El segle XV es van afegir capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la girola. Representa un pas endavant respecte d’altres edificis del gòtic inicial. Els suports: Pilars rodons als quals s’adossen les columnetes en què descansen els nervis de les voltes. La nau central es cobreix amb voltes de creueria sexpartides, sense que això comporti una alternança de suports. L’alçat interior estava estructurat en quatre pisos: arcades, galeria o tribuna, un pis de finestres circulars i els finestrals. Amb les reformes del s. XIII s’eliminaren els òculs i s'ampliaren els finestrals, de manera que l’alçat queda reduït a tres pisos característics del gòtic clàssic (arcades, tribuna, claristori). La restauració de Viollet le-Duc va recuperar l’alçat original en una part del transsepte. L’altra novetat estructural són els arcs boterells exteriors, que es converteixen (a més de complir la seva funció estructural) en un element clau en l’articulació dels volums exteriors, en reflectir-s'hi el ritme dels trams de les naus. L’extraordinària alçada de la nau central i el transsepte (32,5 m) i la il·luminació que proporcionen els finestrals i les rosasses dels peus i dels braços del creuer creen una atmosfera d’espiritualitat i assossegament. L’estructura de la coberta fou instal·lada entre 1220-1240 té el nom de foret (bosc) degut a la gran quantitat de bigues que conté. En total sumen 500 tones. La fusta és d’alzina i cada biga correspon a un arbre diferent. L’incendi ha consumit tota la fusteria. És un prodigi d’harmonia. S’ordena en tres carrers verticals que corresponen a les tres grans portalades i en quatre alçades o pisos. El pis inferior està completament ocupat per les tres grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes en les quals es desenvolupen conjunts escultòrics. Damunt de les portalades hi ha la Galeria dels Reis, amb vint-i-vuit estàtues dels reis d’Israel, avantpassats de Crist. En el tercer pis, el carrer central està ocupat per una gran rosassa de més de deu metres de diàmetre amb magnífics vitralls, mentre que les laterals hi ha finestres geminades. Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d’arcades amb traceries que amaga la teulada. Finalment dues torres quadrades coronen els carrers laterals.

Funció i Entorn:

La catedral de Nostra Senyora (en francès, Cathédrale Notre-Dame) és una catedral de culte catòlic, seu de l'arxidiòcesi de París, la capital de França. Dedicada a la Mare de Déu, mare de Jesucrist, se situa a la petita illa de la Vaig citar, envoltada per les aigües del riu Sena. És un dels monuments més populars de la capital francesa. Es tracta d'un dels edificis més capdavanters i antics de quants es van construir en estil gòtic. L'ús innovador de la volta de creueria i de l'arcbotant, els enormes i colorits rosasses i el naturalisme i l'abundància de decoració escultòrica el diferencien de l'arquitectura romànica.

Models i Influències:

Existeix una dualitat d’influències, el romànic llombard, amb la seva forta i compacta unitat i per una altra banda, l’aprofitament de les evolucions gòtiques, que li donen lleugeresa i facilitat amb la construcció vertical i amb el suport del pes de la seva estructura.