La Catedral Gòtica: Llum, Arquitectura i Teologia

Relaciona l'arquitectura i la construcció de la catedral gòtica amb la teologia de la llum de Suger de Saint Denis. Contextualitza històricament les teves explicacions.

Suger de Saint Denis va tenir la idea revolucionària de la Teologia de la llum, que relacionava la naturalesa divina amb el món: Déu, l'Esperit Sant i Crist = Idea, Esperit, Cos = Concepte, Llum, Matèria. Això va suposar la progressiva desmaterialització de l'edifici, un millor replanteig i proporció al projecte i la manifestació de la llum (Esperit Sant) en la cristal·lització de les façanes amb vitralls educadors. Aquest opus francingerum era la forma francesa de construcció arquitectònica: cada vegada més alt, esvelt i vidriat.

Gràcies a la llum, l'arquitectura queda dignificada. La llum forma part del món material, però no la podem tocar. L'arquitectura gòtica és tan complexa que ja no pot ser construïda sense abans dibuixar-la, sense abans pensar-la, dissenyar-la i projectar-la. La reforma de Saint Denis va consistir en una ampliació. A l'Abadia romànica gairebé no hi havia finestres; tenim uns pilars que recullen els arcs romànics. En canvi, a la reforma s'afegeixen moltes més finestres i molts més pilars, un bosc de pilars. Canviant la secció dels antics pilars, ara tenim pilars de major secció i murs més fins. Estem desmaterialitzant, eliminant el major nombre de murs possibles, perquè l'edifici es converteixi en llum.

Explica quins són els trets fonamentals de la catedral gòtica comparats amb els de la romànica.

A la catedral gòtica, el tret fonamental és la volta de creueria, la qual aporta molts avantatges: els nervis es recolzen sobre pilars enlloc de fer-ho a murs de càrrega, com a l'arquitectura romànica. Amb això s'aconsegueix eliminar aquestes parets i deixar un espai obert, molt més visual i dinàmic. S'eliminen els grans murs que hi havia en el romànic. La construcció dels pinacles i els arcs boterells permet posar vidres i vidrieres. D'aquesta manera es guanya refinament i luxe envers el romànic, col·locant vitralls i donant un nou significat a l'espai. Els arcs apuntats es col·locaven en l'amplària de la volta. Els arcs torals anaven perpendicularment al sentit de l'església. L'arc creuer va diagonalment en la volta principal. El que fa és recollir el pes de la volta i traslladar-lo a les cantonades. El carcanyol és una part important ja que defineix l'espai entre dos arcs o voltes.

Escull la secció que creguis més adient per descriure una catedral gòtica. Dibuixa-la i anomena tots els elements constructius i arquitectònics que puguis. Fes el mateix amb un esbós de planta.

(Aquesta secció requereix un dibuix que no es pot generar en format text. Es recomana incloure una secció transversal d'una catedral gòtica amb els elements assenyalats: arcbotants, pinacles, contraforts, arc apuntat, volta de creueria, trifori, claristori, etc. També un esbós de planta amb elements com: naus laterals, nau central, transsepte, deambulatori, absis, absidioles, etc.)

L'arquitectura del gòtic destaca per ser molt alta i molt sobrecarregada visualment. Degut al gran pes que tenien les construccions gòtiques, el que feien era, mitjançant la utilització dels arcbotants, portar el pes cap als arcs boterells que, a la seva vegada, portaven el pes i el distribuïen cap al terra amb l'ajuda dels pinacles. La col·locació dels finestrals i dels vidres que es posaven a les façanes del gòtic era gràcies a la construcció dels pinacles i dels arcs boterells.

Explica què entenem per “inversió estructural” en la catedral gòtica i què implica això en termes arquitectònics i constructius.

La secció explicativa de l'arquitectura romànica és la frontal, mentre que en el gòtic passa a ser-ho la transversal, on es poden explicar els diafragmes, les columnes, nervis i la resta de l'estructura. Per saber l'amplada dels arcbotants, s'utilitza la suma de vectors amb la Llei del paral·lelogram: la suma de l'arc boterell i el pinacle creen un vector; la suma d'aquest vector resultant i la columna formen un altre vector i finalment el pes es verticalitza per saber fins on ha d'arribar l'estructura. D'aquesta forma entenem que el pinacle no té tan sols una funció ornamental, sinó que forma part de l'estructura ajudant a adoptar la verticalitat necessària de les càrregues. Tot això implica una seriació dels arcs de creueria, una forma de replantejament que s'ha d'estudiar i projectar a plànols mitjançant càlculs.

Preguntes de 2,5 i 1,25 punts. Compara la capçalera de Cluny III amb la de Saint Denis i explica els canvis que s'han produït.

Saint Denis

Per celebrar la fugida dels víkings es reforma i construeix l'Abadia Reial de Saint Denis, per Suger de Saint Denis. El primer a edificar-se són l'entrada i la capçalera (absis) en una primera fase del 1137-1144. Més tard, es va treballant el cos amb voltes de creueria per desfer-se dels murs gràcies a la descàrrega en columnes robustes que permeten alleugerir la façana. La zona de l'absis, el deambulatori i les absidioles s'unifica, de forma que aquestes últimes ja no estan separades de la façana. Per demostrar el luxe i la fe de l'aliança s'utilitzen metalls valuosos i Suger de Saint Denis es converteix en el primer abat reial. Tot això genera una nova tipologia estructural que ens permet canviar la manera d'entendre l'espai i la façana, una nova visió de la planta; l'única interrupció són els nervis, la façana pot permetre's entrar la llum. La nova església fou objecte d'una consagració solemne i provocà l'admiració general i el desig de difusió immediata de la nova manera de construir. Així, coincidint amb el pas de l'alta a la baixa època medieval, sorgeix una nova arquitectura que precedeix a l'arquitectura romànica, l'arquitectura gòtica.

**(Es recomana incloure aquí una descripció de la capçalera de Cluny III per poder fer la comparació amb Saint Denis.)**

Explica què entenem per “vitrificació de la façana” i"desmaterialització” en l’arquitectura gòtica.

La vitrificació de la façana es va produir a l'arquitectura gòtica i es basava en la construcció de façanes amb menys pedra i més vidre. El vitrall és una composició de petites superfícies de diferents vidres de colors separats per una tira de plom. Al llarg del temps, la forma i el color dels vitralls va anar canviant de tons molt forts a tonalitats groguenques i vermelloses, tons clars i geomètrics del Císter. La tècnica va evolucionar cap a una combinació de vidres acolorits i altres de clars tractats amb grisalles (pintura vitrificada directament sobre vidre). A mesura que va canviant la claror de fora, ja sigui pel sol o núvols, els vitralls il·luminen diversament l'espai interior.

La desmaterialització en l'arquitectura gòtica fa referència a la reducció de la massa dels murs en favor de grans obertures que permeten l'entrada de la llum. Això s'aconsegueix gràcies a la utilització de les voltes de creueria, els arcbotants i els contraforts, que traslladen les càrregues cap a l'exterior de l'edifici, permetent la creació d'espais més amplis i diàfans.

La construcció es feia amb la manipulació de peces sobre una taula i tallades amb un ferro calent, després es col·locaven en un travesser de ferro al marc del finestral.