Catalunya en el context espanyol i europeu: Anàlisi de la seva situació política, econòmica i social

Presentació Geo: Catalunya en els marcs espanyol i europeu

Catalunya té una gran quantitat de potencialitats que li han permès mantenir una situació notable i pròspera en el context espanyol. A més a més, Catalunya participa en la política europea d'Espanya i també té veu en els organismes que defensen els interessos de les regions europees.

9.1 Catalunya en el context espanyol

Una de les bones característiques de Catalunya és la seva posició estratègica, com a porta entre la península Ibèrica i la resta d'Europa. També hi trobem grans corredors d'activitats econòmiques com l'arc del Mediterrani i el de la vall de l'Ebre, un aeroport principal (BCN-El Prat) i dos dels ports principals de la Mediterrània (Barcelona i Tarragona).

L'economia catalana i l'espanyola

Juntament amb el retorn de la democràcia a Espanya, l'economia catalana va començar una transformació estructural:

• Pes ocupació industrial: 1977 superava el 40,3% sobre el total, 2016: 18,7%
• Sector serveis: Abans 41,6%, 2016: 74,1%. Dins d'aquest sector, destaca clarament el turisme.

Catalunya és la primera destinació turística espanyola: el 2015 va rebre 19,3 milions de turistes procedents de l'estranger, el 22% dels arribats a Espanya. Aquest nombre va créixer fins als 20.900.000 l'any 2023.

La modernització i la terciarització de l'economia han afavorit un creixement constant de la renda. Des de l'adhesió d'Espanya a la UE el 1986, Catalunya ha superat la mitjana d'ingressos d'habitants de la UE. Avui dia, els 7,5 milions de catalans suposen el 16% de la població espanyola, però el pes del PIB català i de les exportacions equival al 20% i el 28% respectivament del total espanyol.

La potencialitat de la Regió Metropolitana de Barcelona

La Regió Metropolitana de Barcelona, amb més de 5 milions d'habitants, juntament amb la de Madrid, encapçalen els sistemes urbans espanyols, i per població, és la sisena regió metropolitana d'Europa.

El territori metropolità, a més del municipi de Barcelona i la seva conurbació immediata, integra les diverses ciutats d'entre 50.000 i 250.000 habitants, entre elles Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa..., que teixeixen per si mateixes una potent xarxa de relacions.

La societat civil catalana

La societat catalana, des de la primeria del segle XX, ha acollit nombroses iniciatives innovadores i creatives que li han permès liderar tant el desenvolupament econòmic com l'avantguarda artística i cultural d'Espanya. Les onades immigratòries no han trencat la societat catalana per qüestions de llengua o d'origen; l'han projectada encara més lluny i més intensament.

Vers el reequilibri territorial

Per al conjunt d'Espanya, la implantació de l'Estatut de les Autonomies i l'entrada a la UE són els dos factors polítics essencials que han comportat l'aplicació d'una sèrie d'importants plans i polítiques de desenvolupament territorial.

En aquesta línia, Catalunya ha estat sempre una contribuïdora neta als diversos Fons de Compensació Interterritorial entre les diverses comunitats autònomes, a través dels quals s'han repartit part dels beneficis de manera solidària mitjançant els impostos.

En les comunitats autònomes més empobrides, tots aquests fons han suposat un volum més notable d'inversions que han contribuït a la construcció d'importants infraestructures de transports i elements bàsics (sanitaris i educatius) i han fet possible que aquestes comunitats hagin tingut un creixement dels nivells de la renda (PIB) i IDH per damunt de la mitjana espanyola.

Per a aquestes comunitats, això ha suposat un increment en el nivell de vida tant per la quantitat com per la qualitat de les seves infraestructures i dels seus equipaments, fet que ha permès trencar moltes diferències culturals vinculades al retard i a la marginació i ha facilitat el reequilibri i la solidaritat entre regions.

Contràriament, ja sigui perquè es partia d'una millor posició com pel fet que la crisi econòmica hi ha afectat d'una manera més directa i intensa, en les dues darreres dècades l'expansió de Catalunya ha estat més lenta i limitada.

9.2 Catalunya en el context internacional

Catalunya i la Unió Europea

Catalunya disposa de 3 vies principals de participació a la UE:

• A través de la política comunitària.
• Participant com a regió al Comitè de les Regions, un òrgan representatiu de les regions a la UE que va entrar en funcionament l'any 1994, gràcies al Tractat de Maastricht. És una assemblea consultiva de la UE.
• Promovent activament el moviment regional europeu en el marc de diverses associacions i moviments com ara l'Assemblea de Regions d'Europa, la Comunitat de Treball dels Pirineus, entre d'altres.

Catalunya al món

A més de les relacions que manté Catalunya amb altres regions europees, intenta també projectar-se internacionalment a través de l'Institut Ramon Llull, de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que coopera en projectes de desenvolupament en pobles de la Mediterrània, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica Subsahariana, i de les diverses delegacions de la Generalitat a diferents llocs del món.

L'organització política i territorial d'Espanya i de Catalunya

1. Mapa d'Europa

27 països

2. Configuració política d'Espanya

Origen: La mort del general Francisco Franco l'any 1975 va significar la fi d'un règim dictatorial i va obrir a Espanya un període de transició política que va dur finalment a la implantació d'un Estat social i democràtic de dret, plasmat en la Constitució del 1978.

Estructura: Espanya és una monarquia parlamentària, cosa que significa que el cap de l'Estat és el Rei, però el Parlament és d'on emanen tant les lleis com el Govern.

Tot el sistema polític espanyol emana de la Constitució espanyola del 1978, que configura una monarquia parlamentària i constitucional, que consagra la divisió de poders amb el Parlament com a peça central.

3. Constitució espanyola del 1978

Existeix una Constitució espanyola que es va aprovar el 1978. En aquesta Constitució espanyola es configura la democràcia espanyola tal com la coneixem i s'instaura la divisió de poders.

Sistema polític espanyol. El Parlament és la institució més important dels tres poders, és el que té el poder d'escollir el president del Govern, elaborar les lleis... S'aproven les lleis i els pressupostos i es controla l'acció política del Govern autonòmic.

A Espanya, el seu Parlament està dividit en dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat, que es trien de maneres diferents.

• Congrés dels Diputats: El Congrés és la cambra principal i es tria per eleccions.
• Senat: El Senat són 4 senadors per cada comunitat autònoma.

Totes dues cambres es trien per sufragi universal.

El poder executiu executa les lleis i proposa lleis al Parlament, on existeix la noció de censura (poden fer fora el president del Govern sempre que proposin un alternatiu).

El poder judicial és un òrgan constitucional, col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes, que exerceix funcions de govern del Poder Judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial davant de tothom.

La institució clau és el Parlament.

Estat descentralitzat

Segona característica del sistema polític espanyol més enllà de la monarquia parlamentària i la divisió de poders, l'Estat espanyol és un Estat descentralitzat.

A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes, amb els seus respectius estatuts d'autonomia, i les 17 comunitats autònomes vénen a replicar el model de divisió de poders de l'Estat central i tenen el seu Parlament, el seu Govern i el seu Tribunal Superior de Justícia autonòmics.

De les 17 comunitats autònomes, 13 són de règim comú i 4 tenen un règim especial, que són Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia, que tenen la capacitat de convocar les seves pròpies eleccions, en les seves pròpies dates, tenen un règim diferent.

Administració municipal

Hi ha un tercer nivell d'administració que és l'administració municipal, les províncies i els municipis d'Espanya tenen el seu paper.

La urbanització política i cultural de Catalunya dins d'Espanya

La norma que regula de forma predominant el caràcter de Catalunya com a comunitat autònoma és l'Estatut d'Autonomia del 2006, que és el que està vigent. En la mesura que Catalunya és una comunitat autònoma (les comunitats autònomes repliquen el model de divisió de poders de l'Estat), doncs a Catalunya hi ha un Parlament, un poder executiu i un poder judicial. Per raons històriques, a les institucions d'autogovern de Catalunya se'ls anomena Generalitat de Catalunya, s'utilitza aquesta denominació, i de fet la reinstauració de la Generalitat és prèvia a l'aprovació del primer Estatut d'Autonomia de la Constitució de 1978.

Províncies de Catalunya

Catalunya té 4 províncies: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

Diferències o desequilibris entre les diferents regions d'Espanya

Hi ha una diferència entre el centre i la perifèria, les regions que són el centre de l'economia i de l'activitat d'Espanya i les que són la perifèria (Madrid, la costa Mediterrània i el País Basc) són el centre en aquest sentit i la resta d'Espanya és perifèria. Si mirem economia, transports, institucions, polítiques... sempre veiem el mateix, que és la capital i la costa Mediterrània, principalment Barcelona, i el País Basc respecte a la resta. Quan mirem població exactament igual, sistemàticament anem trobant els mateixos desequilibris.

Espanya a Europa i al món

Països i data d'entrada

Origen de la Unió Europea, quan es funda hi ha successives ampliacions. El 1957: Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, França i Itàlia.

A partir d'aquí la Unió Europea es va anar ampliant amb més països.

El 1973 entren tres països nous: Dinamarca, Regne Unit i Irlanda.

El 1981: Grècia.

El 1986: Espanya i Portugal.

El 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia.

El 2004: 8 països de l'antiga Unió Soviètica, més dos (Malta i Xipre): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Bulgària.

El 2013: Croàcia.

Institucions de la Unió Europea i què fa cadascuna

• Parlament Europeu: És l'òrgan legislatiu de la Unió Europea, elabora i reforma lleis, aprova la gestió dels pressupostos, estudia temes i problemes concrets, i a més també controla el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. Els membres del Parlament Europeu són elegits directament pels ciutadans de la Unió Europea que voten cada cinc anys.
• Comissió Europea: És la institució políticament independent de la UE que exerceix la funció executiva. És la responsable d'elaborar propostes legislatives noves i d'aplicar les decisions acordades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. A més, defensa i protegeix els interessos de la UE i dels seus ciutadans.
• Consell Europeu: Reuneix els Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, juntament amb el president de la Comissió Europea. Defineix l'orientació política i les prioritats generals de la UE, i estableix la política exterior i la de seguretat comunes.
• Consell de la Unió Europea: Abans anomenat Consell de Ministres, reuneix els ministres de cada país per debatre, modificar i adoptar lleis, i també per coordinar les polítiques nacionals. És l'òrgan més important de decisió de la UE, juntament amb el Parlament Europeu, amb el qual aprova el pressupost.
• Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea: És el poder judicial a la UE. Actua com una autoritat supranacional que interpreta i aplica el Dret de la Unió de la mateixa manera a cada un dels països membres i garanteix el compliment de la legislació de la UE. A més, atén recursos de ciutadans particulars i dels Estats. Té la seu a Luxemburg.

Qui s'encarrega de la funció legislativa?

Les Corts Generals, que representen el poble espanyol i controlen l'acció del Govern. Estan compostes per dues cambres: Congrés dels Diputats i el Senat.

Qui s'encarrega de la funció executiva?

El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis.

Les dues polítiques importants de la Unió Europea

• Euro: Per a la convergència econòmica i homogeneïtzar polítiques monetàries.
• Espai Schengen: Lliure circulació de persones (no fronteres) per a persones i mercaderies, reforç fronteres fora d'Europa, modificació: control intern, pagar per inadmissió i retorn.

En què gasta els diners la Unió Europea i com es finança?

El pressupost de la UE finança activitats que van des del desenvolupament de les zones rurals i la protecció del medi ambient fins a la protecció de les fronteres exteriors i la promoció dels drets humans. (ingressos*)

Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (Despeses)

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional: És el més important. El seu objectiu és enfortir la cohesió econòmica i social a la UE mitjançant el foment de les infraestructures i potenciant les capacitats internes de cada regió.
• Fons agrícola per al Desenvolupament Rural: Per a l'àmbit rural, finançant l'adaptació dels agricultors a noves formes d'agricultura i el desenvolupament de nous sectors econòmics en zones rurals.
• Fons de cohesió: Juntament amb els Fons Estructurals, el Fons de Cohesió afavoreix el creixement econòmic i la convergència real dels Estats membres de la UE amb un millor nivell de desenvolupament que presenten una renda nacional bruta per habitant inferior al 90% de la mitjana comunitària.
• Fons de pesca: Garanteix l'aplicació de la Política Pesquera Comuna.

Ingressos (finançament UE)

• Quota PIB
• Quota IVA
• Duanes
• Sancions