El Catalanisme: Història, Moviments i Reivindicacions Clau

El Catalanisme: Un Moviment de Reivindicació Nacional

Catalanisme: Moviment de reivindicació nacional catalana.

Renaixença: Reconeixement de la identitat de la cultura catalana i la recuperació del català com a llengua literària. Oda a la Pàtria és el referent simbòlic de l'arrencada del moviment.

Catalanisme Polític

L'acció del catalanisme es va concretar en la creació de plataformes cíviques i d'associacions, organització de campanyes en defensa dels interessos de Catalunya i en l'elaboració de manifestos per donar a conèixer la realitat catalana i demanar la seva singularitat.

Primers Congressos Catalanistes

Primer Congrés Catalanista: Valentí Almirall aplegà les tendències del catalanisme, del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de la Renaixença. Amb això s'arribà a 3 acords: defensa del dret civil català, creació de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i creació del Centre Català.

Segon Congrés Catalanista: Importància d'establir una vida política catalana pròpia, defensa del proteccionisme i del dret civil català. Fortes discrepàncies ideològiques que van portar a la seva clausura. Es convoca una assemblea a Barcelona i es redacta el Memorial de Greuges presentat a Alfons XII (fou el 1r gran acte polític unitari amb transcendència a Espanya).

Tot i això, els esforços d'Almirall van fracassar.

Lliga de Catalunya i Unió Catalanista

Lliga de Catalunya (1887): Neix com l'opció del catalanisme conservador, propi d'una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics.

• Fa seves les reivindicacions de defensa de la llengua i del dret civil català.
• Defensa la política econòmica proteccionista.
• Presenta a la regent Maria Cristina un missatge on sol·licita l'autonomia política per a Catalunya (va ser considerat separatista, no es va acceptar).
• Aconsegueix del govern de Madrid la retirada del projecte de llei que anul·lava el dret civil català.

L'èxit de la Lliga porta a la fundació de la Unió Catalanista: pretenia unir tots els grups catalanistes sota un programa de tipus regionalista.

Bases de Manresa

Bases de Manresa: Es va fer un document amb 17 bases que es va crear després de la primera assemblea a l'ajuntament de Manresa. Proposava la reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya i l'atorgament al Principat d'una àmplia autonomia política i econòmica.

Tancament de Caixes

Tancament de Caixes: Moviment de protesta contra la reforma tributària del govern i l'anunci de nous impostos. El moviment va fracassar, però va ser una mostra més del descontentament popular i va reforçar el catalanisme.

Lliga Regionalista

Lliga Regionalista: Les eleccions d'Espanya de la Restauració estaven controlades pels cacics i era molt difícil evitar-ne el frau. Però la crisi colonial els va donar una bona oportunitat, ja que l'Estat va patir un fort descrèdit amb la derrota i la pèrdua de les colònies. L'any 1901 van aconseguir presentar a les eleccions a diputats a Corts una candidatura coneguda com la dels "quatre presidents" que va guanyar per un estret marge de vots. Aquesta victòria va posar en marxa una plataforma electoral (Lliga Regionalista) composta de gent molt diversa unida pel sentiment catalanista i l'oposició al govern central, que consideraven caduc i discriminatori amb Catalunya.

Solidaritat Catalana

Solidaritat Catalana: Els oficials es queixaven que els catalanistes fessin broma amb una nova derrota colonial, Nord d'Àfrica. Per això el govern va imposar una nova llei: llei de jurisdiccions especials (els atacs a la pàtria i als seus símbols passarien a ser jutjats per la jurisdicció militar, que era molt més severa i immediata).

Mancomunitat de Catalunya

Mancomunitat de Catalunya: El catalanisme havia anat reivindicant un organisme que abastés tot el territori català, denominat diputació única (es tractava de l'organisme que havia de regir la seva reivindicada província única). Aquesta qüestió no es va començar a concretar fins al 1907, quan el govern va presentar a les Corts un projecte de llei denominat administracions locals. Aquesta iniciativa estava orientada a modernitzar l'administració, a fer-la més propera als ciutadans i més efectiva, i a promoure que molta més gent es mostrés interessada en el govern.

Reivindicació Autonòmica

Reivindicació Autonòmica: Un dels efectes més destacats de la Gran Guerra va ser que va portar a un primer pla internacional el dret dels pobles a l'autodeterminació. Es tractava d'un principi amb el qual es volien solucionar les reivindicacions dels pobles que havien estat sota el domini de l'imperi austrohongarès (la presó de pobles) i que ara es lligava al triomf dels països democràtics. Per portar-ho a la pràctica es va crear un organisme, la Societat de Nacions (1919), que podem considerar el precedent de l'ONU.