El Catalanisme Conservador: Orígens i Evolució (1887-1901)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
El Catalanisme Conservador
Emergència i Consolidació (1887-1901)
A la dècada de 1890 va emergir amb força el catalanisme conservador. L'escissió del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya (1887), incorporant homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. La Lliga tenia un caràcter més conservador. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888) adreçat a Maria Cristina, en el qual demanava l'autonomia de Catalunya.
El paper del Vigatanisme
En aquest context, va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Es tractava d'un catalanisme catòlic, en el qual la tradició vigatària va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d'arrels cristianes. L'any 1892 va publicar La tradició catalana.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
L'any 1891 es va constituir la Unió Catalanista, amb l'objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. La seva finalitat era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes. En aquest sentit, la Unió Catalanista va elaborar les Bases de Manresa (1892), un projecte de Constitució per a l'autogovern de Catalunya en una Espanya descentralitzada.
El Centre Nacional Català i la Lliga Regionalista
L'any 1899, els partidaris de participar en la vida política es van escindir de la Unió Catalanista i van fundar el Centre Nacional Català. Posteriorment, al 1901, va sorgir la Lliga Regionalista, un nou partit fruit de la fusió de la Unió Regionalista (industrials) i del Centre Nacional Català (polítics). La Lliga va ser el primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb diputats a les Corts espanyoles. Defensava la consecució d'un règim autonòmic per a Catalunya.