Català 3a global 2
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,37 KB
Dialectes geogràfics:
Rossellonès: ··· Tendència a tancar la (o) tònica en (u) (musca). ··· Supressió de la vocal neutre en la terminació (ia) (prudenci, famili). ··· Inexistència de mots esdrúixols (musica). ··· Caiguda de la (d) (genre, tenre). ··· Reducció de (ix) a (i)(pei, colai). ··· Convivència de les formes (lo,los) amb (el, les). ··· Plurals sense (n)(camís, mas). ··· L’ús de les formes (llur, llurs, llura, llures). ··· (tuasieme, quatrieme). ··· Morfologia verbal: present d’indicatiu 1a persona singular acaba amb (i), també l’imperfet. Utilització de verb (ser) com a auxiliar. Verb (anar) en futur i condicionarl (ir). Verbs com (fúger, cúser, búller). ··· Col·locació del pronom feble (la veient, te casar). ··· L’ús de (pas) com a negació única (passis pas per aquí). ··· Lèxic: arcaismes: ca (gos), eixi (sortir), cambra, auar, oir, verm (cuc),... occitanismes: cornes (banyes), juliana (bacallà), peirer (paleta), cotell (ganivet), pescaire, estufar-se (ofegar-se), mes (però), let/a (lleig), veire... gal·licismes: amusar (divertir-se), bureu ( despatx), llapi (conill), bolanger, foxeta (forquila), usina (fàbrica), domatge (llàstima), gató (pastís), votura (cotxe)... castellanismes: menus, almenus, sombreru, tontu...
Belar: ··· Manteniment de vocal neutre tònica(abella). ··· (gua i qua) <> (go i co). ··· Supressió de la vocal neutre en la terminació (ia) (famili). ··· Tonicitat dels pronoms àtons (dur-hó, sentar-mé). ··· Distinció entre (b i v). ··· Iodització: pronunciar com a (i) la (ll) (veia, fuia). ··· L’ús de l’article salat (es, sa, es, ses). Però no sempre (l’infern, el bisbe). ··· Plurals: (test <> tests, disc <> discs, bosc <> boscs, gust <> gusts). ··· Temps verbals: 1a persona indicatiu (pens, cant, past). e>a(nosaltres cantam). Ésser (essér). ··· Utilitzen les formes planes dels pronoms davant el verb (me parei, nos n’anam). ··· Lèxic: alot/a (nois/a), calces (mitges), gat (borratxo), torcaboques (tovalló), trunyella (trena), capell (barret), berenar (esmorzar), ferms (escombraires), horabaixa (tarda), homo, llinatge (nom), madò (senyora), nin/a (nen/a), deblers (diners), gelera (nevada), idò (doncs), misser (advocat), nígul (núvol), granesa (escombra), moix (gat)... ··· Entre les illes hi ha diferències: Eivissa (semblant tarragoní), mallorquí (poc evolucionat) i menorquí (influència britànica).
Alguerès: ··· Articulació de la (r) com a (l) quan precedeix una altre consonant (barca<> balca). ··· L’inversa de l’anterior (balceroneta). ··· Manca de la consonant (d) (perra, virre). ··· Manca de palatalització final (any <> an). ··· Article masculí (lo) i canvi de génere (la dolor , la gel, la front). ··· Manca de dessinència en 1a persona del present d’indicatiu (cant). ··· Lèxic: influència del sord: l’italià: calça (mitja), forqueta (forquilla), morra (llavi), cambe (cama), mont (muntanya), eixir (sortir), llong (llarg), ver (veritat),...
Nord occidental: ··· Tancament de € en (i) (ginoll, giner). ··· Diftongació de (o) a (au) (aulor, auliva). ··· L’article masculí és (lo, los). ··· Morfologia verbal: present de subjuntiu canvi de (i) per (o) (canti<>canto). 1a persona present indicatiu amb (o) però no àton (canto). Imperfet subjuntiu utilitzen (essa) (creguessa). Imperfet de indicatiu de (v) a (i) o desaparició (cantaia). ··· En el tortosí el demostratiu és (este, esta, estos, estes). Tots possessiu (meus, teua,..). ··· Lèxic: bajora (mongeta), camí (vegades), clop (pollancre), corder (xai), despús-demà (passat demà), espill (mirall), gitar-se (allitar-se), llevar (rentar), llort/a (brut/a), mançana (poma), melic (llombrígol), moixó/mixó (ocell), muricec (ratpenat), padrí/na (avi/a), roig/ja (vermell), romer (romaní), timó (farigola), xic (noi), xiquet (nen),...
Valencià: ··· Pronunciar com (a) les € inicials (antendre). ··· Caiguda de (d) intervocàlica (aixà, mocaor). ··· Pronunciació de (v) i (t) en posició final. ··· L’article definit és (el, els). Possessius (meua, teua, seua). Demostratius (este, eixe, aquell, ací, axò). ··· No hi ha canvi en (la hi), és (li la). ··· Morfologia verbal: 1a persona present indicatiu en € (cante). Imperfet subjuntiu es fa amb (r) (poguera). Preterit perfet simple és més utilitzat (cantí, que vaig cantar). Utilització (de traure, jaure, nàixer). ··· L’ús explosiu de la preposició (en) en comptes de (amb). ··· En l’apitxat hi ha ensordiment i africació (cosses, tretse, txemana). ··· Lèxic: alqueria (masia), auria (aigua), bescoll (coll), bou (toro), coto en pel (fluix), creïa (patata), eixir (sortir), escirrar (rentar plats), llevar (treure), mullar (sucar), orellals (arracades), roí/roïna (dolent/a), vespra (tarda), voler (estimar), vore (mira).
Rossellonès: ··· Tendència a tancar la (o) tònica en (u) (musca). ··· Supressió de la vocal neutre en la terminació (ia) (prudenci, famili). ··· Inexistència de mots esdrúixols (musica). ··· Caiguda de la (d) (genre, tenre). ··· Reducció de (ix) a (i)(pei, colai). ··· Convivència de les formes (lo,los) amb (el, les). ··· Plurals sense (n)(camís, mas). ··· L’ús de les formes (llur, llurs, llura, llures). ··· (tuasieme, quatrieme). ··· Morfologia verbal: present d’indicatiu 1a persona singular acaba amb (i), també l’imperfet. Utilització de verb (ser) com a auxiliar. Verb (anar) en futur i condicionarl (ir). Verbs com (fúger, cúser, búller). ··· Col·locació del pronom feble (la veient, te casar). ··· L’ús de (pas) com a negació única (passis pas per aquí). ··· Lèxic: arcaismes: ca (gos), eixi (sortir), cambra, auar, oir, verm (cuc),... occitanismes: cornes (banyes), juliana (bacallà), peirer (paleta), cotell (ganivet), pescaire, estufar-se (ofegar-se), mes (però), let/a (lleig), veire... gal·licismes: amusar (divertir-se), bureu ( despatx), llapi (conill), bolanger, foxeta (forquila), usina (fàbrica), domatge (llàstima), gató (pastís), votura (cotxe)... castellanismes: menus, almenus, sombreru, tontu...
Belar: ··· Manteniment de vocal neutre tònica(abella). ··· (gua i qua) <> (go i co). ··· Supressió de la vocal neutre en la terminació (ia) (famili). ··· Tonicitat dels pronoms àtons (dur-hó, sentar-mé). ··· Distinció entre (b i v). ··· Iodització: pronunciar com a (i) la (ll) (veia, fuia). ··· L’ús de l’article salat (es, sa, es, ses). Però no sempre (l’infern, el bisbe). ··· Plurals: (test <> tests, disc <> discs, bosc <> boscs, gust <> gusts). ··· Temps verbals: 1a persona indicatiu (pens, cant, past). e>a(nosaltres cantam). Ésser (essér). ··· Utilitzen les formes planes dels pronoms davant el verb (me parei, nos n’anam). ··· Lèxic: alot/a (nois/a), calces (mitges), gat (borratxo), torcaboques (tovalló), trunyella (trena), capell (barret), berenar (esmorzar), ferms (escombraires), horabaixa (tarda), homo, llinatge (nom), madò (senyora), nin/a (nen/a), deblers (diners), gelera (nevada), idò (doncs), misser (advocat), nígul (núvol), granesa (escombra), moix (gat)... ··· Entre les illes hi ha diferències: Eivissa (semblant tarragoní), mallorquí (poc evolucionat) i menorquí (influència britànica).
Alguerès: ··· Articulació de la (r) com a (l) quan precedeix una altre consonant (barca<> balca). ··· L’inversa de l’anterior (balceroneta). ··· Manca de la consonant (d) (perra, virre). ··· Manca de palatalització final (any <> an). ··· Article masculí (lo) i canvi de génere (la dolor , la gel, la front). ··· Manca de dessinència en 1a persona del present d’indicatiu (cant). ··· Lèxic: influència del sord: l’italià: calça (mitja), forqueta (forquilla), morra (llavi), cambe (cama), mont (muntanya), eixir (sortir), llong (llarg), ver (veritat),...
Nord occidental: ··· Tancament de € en (i) (ginoll, giner). ··· Diftongació de (o) a (au) (aulor, auliva). ··· L’article masculí és (lo, los). ··· Morfologia verbal: present de subjuntiu canvi de (i) per (o) (canti<>canto). 1a persona present indicatiu amb (o) però no àton (canto). Imperfet subjuntiu utilitzen (essa) (creguessa). Imperfet de indicatiu de (v) a (i) o desaparició (cantaia). ··· En el tortosí el demostratiu és (este, esta, estos, estes). Tots possessiu (meus, teua,..). ··· Lèxic: bajora (mongeta), camí (vegades), clop (pollancre), corder (xai), despús-demà (passat demà), espill (mirall), gitar-se (allitar-se), llevar (rentar), llort/a (brut/a), mançana (poma), melic (llombrígol), moixó/mixó (ocell), muricec (ratpenat), padrí/na (avi/a), roig/ja (vermell), romer (romaní), timó (farigola), xic (noi), xiquet (nen),...
Valencià: ··· Pronunciar com (a) les € inicials (antendre). ··· Caiguda de (d) intervocàlica (aixà, mocaor). ··· Pronunciació de (v) i (t) en posició final. ··· L’article definit és (el, els). Possessius (meua, teua, seua). Demostratius (este, eixe, aquell, ací, axò). ··· No hi ha canvi en (la hi), és (li la). ··· Morfologia verbal: 1a persona present indicatiu en € (cante). Imperfet subjuntiu es fa amb (r) (poguera). Preterit perfet simple és més utilitzat (cantí, que vaig cantar). Utilització (de traure, jaure, nàixer). ··· L’ús explosiu de la preposició (en) en comptes de (amb). ··· En l’apitxat hi ha ensordiment i africació (cosses, tretse, txemana). ··· Lèxic: alqueria (masia), auria (aigua), bescoll (coll), bou (toro), coto en pel (fluix), creïa (patata), eixir (sortir), escirrar (rentar plats), llevar (treure), mullar (sucar), orellals (arracades), roí/roïna (dolent/a), vespra (tarda), voler (estimar), vore (mira).