Castellers, Temps i Motricitat: Anàlisi Completa per a BMH

Anàlisi del Comportament Motor i la Percepció del Temps

- Explica breument els criteris de classificació de la taxonomia funcional i utilitza'ls per definir amb 3 conceptes el comportament motor dels castellers

Els criteris de classificació de la taxonomia funcional són els següents:

- Objectiu o Finalitat: Es refereix a la finalitat o objectiu del moviment, com ara equilibrar-se, agafar alguna cosa, etc. En la construcció de castells humans, l'objectiu és crear estructures de diverses alçades i complexitats.

- Mecanisme de Realització: Fa referència a com s'executa el moviment, incloent aspectes com la biomecànica, la coordinació neuromuscular, etc. Implica una coordinació precisa entre els diferents membres del grup, utilitzant una combinació de força, equilibri i habilitats específiques.

- Estratègia o Planificació: Comprèn els processos cognitius involucrats en la planificació, anticipació i ajustament del moviment. Requereix una planificació minuciosa, comunicació efectiva i adaptació contínua durant la construcció del castell per assegurar la seva estabilitat i seguretat.

- A quina categoria taxonòmica pertanyen els castellers? Poden ser més d'una? Explica les característiques bàsiques d'aquesta categoria i posa nous exemples esportius o motors (1).

Els castellers es poden classificar com a esport de competició i activitat motriu humana col·lectiva.

Característiques bàsiques: Implica la coordinació i cooperació de diversos individus per aconseguir un objectiu comú. Exemples: equips de rem en bots d'equip, equips de relleus en atletisme.

- Quines relacions socials expliquen aquesta interacció motora? Defineix-les funcionalment (0.25).

Els castells reflecteixen una interacció motora basada en la confiança, la comunicació i la coordinació entre els membres de l'equip. Aquesta interacció social es pot descriure com una combinació de coordinació interpersonal i cooperació per assolir un objectiu compartit.

2. Naturalesa del temps: definicions, aproximacions teòriques, relació amb la sensorialitat, solució explicada a classe (1).

La naturalesa del temps es refereix a com percebem, experimentem i interpretem el pas del temps. Pot ser un concepte subjectiu i multifacètic, influït per factors com la cultura, la biologia i l'experiència individual. La relació amb la sensorialitat implica com els nostres sentits influeixen en la nostra percepció del temps, com veiem els canvis en l'entorn, la seva durada i seqüència.

3. Ciclicitat i Aciclicitat del Comportament Motor Humà

- La ciclicitat es refereix a patrons de moviment que es repeteixen de manera regular i previsible. Aquests patrons poden ser rígids, amb una seqüència fixa, o flexibles, amb variacions controlades.

- Caminar: És un exemple clàssic de moviment cíclic en el qual les mateixes fases es repeteixen en un patró regular. Els gràfics motors de la cinètica de la marxa mostren com varien les forces i els moviments durant cadascuna de les fases de la passa.

- Ciclisme: Durant una pedalada, els ciclistes passen per una seqüència cíclica de moviments, amb una alternança regular de moviments de les cames i les fases de potència i recuperació. Els gràfics motors de la cinètica de la pedalada mostren com varien les forces aplicades al pedal durant cada revolució.

L'aciclicitat es refereix a moviments o patrons de comportament que no segueixen un patró regular i previsible. Aquests moviments s'adapten a les demandes de la situació i poden variar en funció de factors com l'entorn, l'oponent o les condicions externes.

- Tennis: En una partida de tennis, els moviments dels jugadors varien constantment en resposta als cops de l'oponent, la trajectòria de la pilota i la posició a la pista. Els gràfics motors de la cinètica dels cops de tennis mostren la variabilitat en les forces i els moviments en funció de la situació de joc.

- Gimnàstica artística: En una rutina de gimnàstica artística, els moviments del gimnasta poden variar segons la coreografia, la música i els factors de rendiment.

4. Motricitat Biològica: Documental El Buitre Sabio

- Explica breument els 2 experiments bàsics que vol presentar el vídeo amb els comportaments d'aquestes aus. Quin és l'experiment més rellevant? (0.5)

- Si les aus d'Àfrica (com l'estruç) fossin capaces de trencar els ous de les aus espanyoles (com l'estruç). De l'octubre a l'abril, per observar si, durant la temporada de migració, que mai trenquin l'ou, serien capaces de trencar-lo i, en cas afirmatiu, com ho farien.

- Agafar un alimotx del niu per criar-lo i comprovar si les seves reaccions genètiques inclouen la capacitat de trencar l'ou o no. El deixen anar a l'octubre per observar el seu vol inicial, que inicialment és torpe fins que l'aprimoren. Posteriorment, li col·loquen un ou d'estruç per veure si és capaç de trencar-lo malgrat haver estat aïllat, amb l'objectiu de verificar si la seva conducta es deriva del seu codi genètic.

- Identifica els principals comportaments motors biològics de l'animal, utilitzant l'esquema reactiu (e → r). Quina reacció innata podia haver impedit el segon experiment?

1- Fam → Menjar pinces vec

2- Visualitzar l’ou d’estruç → Aterrar al costat

3- Estar davant l’ou d’estruç → Llençar-hi pedres

4- Canvi estacional → Migrar a l'Àfrica

- Determina si es poden observar procediments d'aprenentatge (ontogenètics) en els comportaments motors de l'animal. Posa'n 2 exemples clars (0.5).

Sí, es poden observar procediments d'aprenentatge en els comportaments motors dels voltors. Dos exemples podrien ser:

- Aprendre a identificar patrons de comportament de presa i depredador mitjançant l'experiència individual o l'observació dels membres del grup.

- Aprendre a adaptar-se a canvis en l'entorn, com ara la presència de nous obstacles o llocs de nidificació, mitjançant la prova i l'error.

- Si és veritat que els animals també aprenen, aleshores, què diferencia la motricitat animal de la motricitat humana? Fer un esquema i explicar-lo amb detall (0.5).

- La motricitat animal es basa principalment en instints i comportaments innats que s'han desenvolupat per a la supervivència i la reproducció de l'espècie. En canvi, la motricitat humana també involucra aprenentatge, cultura i factors cognitius.

- Els humans tenen la capacitat única d'aprendre i adaptar-se a una àmplia gamma de situacions i entorns mitjançant la cognició i la comunicació, cosa que pot no ser tan present en la motricitat animal.

- La motricitat humana també inclou activitats complexes com l'art, la música i l'esport, que poden no tenir equivalents directes en el món animal.

Muntanyisme i Taxonomia Funcional

1. Explica breument els criteris de classificació de la taxonomia funcional i utilitza’ls per definir amb 3 conceptes el comportament motor de muntanyisme;

Nivell funcional psicològic – rígid o canviant: Els comportaments que aprenem poden ser en entorns rígids i aquests comportaments s’acaben automatitzant o poden ser comportaments motors que els aprenem a fer en entorns canviants i aquests mai es poden automatitzar perquè depenen de les condicions. Aquest primer nivell/criteri té dos graus d’obertura i prou (rígids que poden ser cíclics o acíclics i canviants que sempre són acíclics).

Base material propioceptiva i exteroceptiva: La informació biològica, especialment la propioceptiva i exteroceptiva que és la que estudiem abans de moure’ns. Les cadenes motores es construeixen en base a la informació propioceptiva i exteroceptiva. Per tant aquest segon criteri també ens dona dos graus d’obertura (en funció de l’estudi de la informació sensorial propioceptiva, el nostre sistema locomotor pot fer comportaments motors tònics – estàtics o posturals que es basen en contraccions isomètriques, no hi ha moviment i l’altre possibilitat és que sigui fàsic/dinàmic que és basa en contraccions musculars dinàmiques, concèntrica i excèntrica).

Finalitat adaptativa – física o social: Si la finalitat adaptativa és única i exclusivament per adaptar-se a les condicions de l’entorn físic, per tant no hi ha cap tipus de relació social, només els condicionants físics de l’entorn (habilitats perceptivo-motrius). Ex: Tir amb arc. En canvi utilitzant el mateix criteri si l’adaptació és a relacions socials, si el comportament motor està construït en base a relacions socials, parlem d’interaccions motores. Tots 3 criteris tenen 2 graus d’obertura.

Nivell funcional de relació canviant (Acíclics Inter-repetició) – Dinàmic (Moviment configuratiu) – Habilitat acíclica canviant (Inter-repetició).

A quina categoria taxonòmica pertany? Explica les seves característiques i posa nous exemples d’aquesta tipologia:

Relació canviant – Acíclics Inter-Repetició.

Aquest és el gran món de les relacions socials, és un entorn que canvia moment a moment durant el moviment, i en repeticions successives. Són les habilitats canviants i és el gran món dels esports a la natura i d’aventura, aquest esports volen no rigidesa, espontaneïtat, prendre decisions a l’instant...

En aquest món, amb els indicis perceptius podem preveure el que passarà d’aquí alguna estona (anticipació) en entorns canviants.

Ex: Pesca esportiva, piragüisme, kayak (individual), immersió (individual)...

Si el muntanyenc rellisqués i caigués al buit (que mai passi això!), quins òrgans sensorials l’informarien que està caient? Justifica bé la resposta.

Ens informarien els receptors articulars, en concret el sistema macular i dins d’aquest tindríem el sac de cèl·lules ciliades del sàcul, perquè aquest òrgan és capaç de detectar les acceleracions verticals del cos i té les seves cèl·lules cilis en posició horitzontal.

Tònic vs Fàsic en la Motricitat

3. Els adjectius tònic i fàsic han aparegut 2 vegades en la matèria BMH, vinculats a dos conceptes diferents de motricitat i de factors biològics;

Explica, classifica i dona exemples de tònic i fàsic en relació a la funció muscular:

Un múscul es comporta de manera tònica quan la contracció que fa es de caràcter estàtic/isomètric, tenen fibres lentes del tipus I i la seva funció principal és el manteniment postural.

Ex: Quadre lumbar mentre estem assentats a una cadira.

Un múscul serà fàsic quan les contraccions són de caràcter dinàmic, fibres tipus II i són músculs que estan pensat per generar moviment.

Ex: Quàdriceps quan estem corrent

Explica, classifica i dona exemples de tònic i fàsic en relació als factors quantitatius biològics:

Fan referència al factor quantitatiu biològic de l’adaptació, en concret els fàsics són molt adaptables, ja que es disminueix la sensibilitat del receptor, per altra banda els tònics no tenen una adaptació (supervivència).

Ex fàsic: Receptors vestibulars, tacte...

Ex tònic: Set, gana...

Quan Carlos Soria desfà la neu per beure aigua; Quin és l’estímul de tenir set? Quin tipus de receptor sensorial actua? És un receptor tònic o fàsic?.

Estímul: La deshidratació com a conseqüència de l’exercici físic.

Receptor sensorial: Interoceptiu (Ei)

És tònic perquè és un factor de supervivència

Temps de Reacció (RT)

4. Temps de reacció (RT). Respon molt clar i breu: Fes un esquema de les diferents fases del temps de reacció, oferint una breu explicació de cadascuna. Quina de les anteriors fases és la més llarga? Com modificaries l’esquema anterior pel reflex pupil·lar?

Fase pre-motora: (Estímul d’alerta.... Avant-periode à Estímul el·licitador..... Temps de recepció.... Temps d’integració...... Temps de transmissió.) Des de l’inici de l’estímul el·licitador, fins l’inici de la resposta miogràfica del múscul.

Fase motora: (Temps d’excitació del múscul...... Temps de moviment previ). Des de l’inici de la resposta motora fins al final del desplaçament sol·licitat al subjecte.

La fase més llarga és la pre-motora, perquè necessitem més temps per processar la informació que no pas, donar la resposta. Per a la modificació del reflex pupil·lar eliminaríem la fase d’integració, ja que la informació aniria directament a la medul·la

Defineix breument simple RT i choice RT. Quines opcions de TR electiu existeixen? Que li succeeix al subjecte quan respon al Choice RT?

Temps de reacció simple: Quan l’estímul es conegut i el comportament motor que hem de fer és conegut.

Temps de reacció electiu: Es quan hem de discriminar en quin estímul hem d’aprendre el moviment i aquests moviments poden ser diferents. Tenim dos opcions;

• Discriminació d’estímuls: Quan ens estan fent escollir sobre una gran gama d’estímuls

• Elecció de la resposta: Quan tenim diferents estímuls presentats, però només un és indicador d’una resposta.

Al temps de reacció electiu li succeeix, que al ser doble la possibilitat de l’estímul i alhora l’elecció de respostes, el temps de reacció es major.

Explica la relació de la velocitat de la llum i el so en el Simple RT.

El nervi auditiu és molt més ràpid per portar la informació al còrtex cerebral que no pas l’estímul de la visió, l’estímul auditiu tarda 170ms mentre que l’estímul visual tarda 250ms.

En la conducció, assenyala l’estímul el·licitador més comú. Quan augmenta la velocitat del cotxe, augmenta el RT del conductor? Quina altra variable es va estudiar, a part de la velocitat?

Estímul el·licitador: Veure la llum vermella del cotxe de davant que indica que esta frenant.

No varia el temps de reacció sinó que el que varia és la distància que recorrem en aquest mateix temps.

Es va estudiar la distància de frenada, que es refereix a quan nosaltres estem pressionant el fre