La Casa Romana: Domus, Insula i Villa - Característiques i Parts

La Domus: La Casa Unifamiliar Romana

La domus era l'habitatge d'una sola família.

Característiques:

• Estava orientada cap a l’interior; l’aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.
• No hi havia vista a l’exterior perquè no tenia finestres.
• Normalment tenia un sol pis.
• Les diverses habitacions eren destinades a un ús determinat.

La domus consistia en una sola sala, l’atri (atrium), on es desenvolupava la vida familiar i domèstica. També hi havia tabernae, sales amb accés al carrer.

• Atrium: L’atri era el centre de la casa. Solia tenir una forma rectangular i una obertura al mig del sostre, el compluvi (compluvium), per on entraven l’aire, la llum i l’aigua de la pluja, la qual queia en una piscina, l’impluvi (impluvium).
• Cubiculum: Era una gran habitació situada a la paret de l’atri. Era destinada per al pater familias.
• Alae: Eren dos recintes que s’obrien als dos costats de l’atri, però dels quals no es coneix l’ús.
• Triclinium: A la domus primitiva es menjava a l’atri. El triclinium és l’habitació destinada exclusivament a fer els àpats.
• Andron: Era el passadís que comunicava l’atri i el peristil.
• Peristylium: El peristil era un jardí interior voltejat per un pòrtic amb columnes. Acostumava a haver-hi un estanyol (piscina). També hi havia dormitoris (cubicula), salons (oeci) i sales d’estar (exedra).
• Culina: Era una sala petita i modesta amb un fogó d’obra. Al costat de la cuina solia haver-hi els lavabos i el bany.

L’Insula: Blocs de Pisos Romans

L’insula eren blocs de pisos de lloguer, on habitaven famílies en petits apartaments.

Característiques:

• Podien tenir 3 o 4 pisos.
• Hi havia balcons i finestres exteriors, per poder aprofitar tot l’interior.
• Les habitacions no tenien un ús determinat; cada llogater les utilitzava segons les seves necessitats.

Les insulae es construïen amb fusta. No tenien aigua corrent i usaven latrines comunitàries. Ens parlen de finestres tan juntes que els veïns es podien donar la mà.

La Villa: La Casa de Camp Romana

Els romans més benestants solien tenir una casa de camp, villa, situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu o del mar, i amb bona vista.

Dues parts ben diferenciades: D’una banda, hi havia la granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels treballadors (villa rustica), i de l’altra banda, la residència del senyor i la seva família, on es retiraven a descansar (villa urbana).

La villa rustica constava d’una part destinada a les feines agropecuàries: hi havia dos corrals, un d’interior i l’altre exterior, i en cada un d’ells un abeurador (piscina). Els magatzems que podien comportar perill d’incendi es construïen en un edifici a part.