Casa Milà i Pavelló Alemany: Dues Joies Arquitectòniques de Barcelona

Casa Milà (La Pedrera)

Fitxa Tècnica

• Autor: Antoni Gaudí
• Cronologia: 1906-1912
• Tipologia: Civil
• Materials: Ferro, pedra, ceràmica i maó
• Estil: Modernista
• Localització: Barcelona

Descripció i Anàlisi Formal

La línia corba domina la façana, formada per una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre tota la façana i li confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i balconades, modelades amb motius vegetals en ferro forjat, segueixen l'estil curvilini. A la coberta, hi ha les xemeneies. A l'interior, un pati privat descobert aporta ventilació i llum natural. Al voltant d'aquest pati, es distribueixen les plantes de manera irregular, resultant en habitacions poligonals.

Materials: Construïda amb pedra i maó, incorpora materials nous com el ferro, el vidre i la ceràmica pintada. La pedra, amb una talla granulosa, li atorga una consistència gairebé geològica. La combinació de blocs de pedra amb formes orgàniques i el ferro de les balconades crea una forta expressivitat. Gaudí utilitza la pedra amb intencionalitat escultòrica.

Anàlisi i Interpretació

Elements constructius: L'estructura de ferro, combinada amb pedra i maó, elimina els murs de càrrega, substituïts per arcs parabòlics i columnes inclinades. La façana, autoportant, utilitza un complex sistema de bigues i tensors de ferro, permetent la lliure distribució de l'espai interior.

Espai interior: La distribució és lliure i capritxosa, organitzada al voltant de dos patis desiguals que Gaudí converteix en façanes interiors. Els patis, originalment decorats amb pintures al fresc, trenquen amb la simetria tradicional. Aquest joc és possible gràcies a la substitució dels murs de càrrega per estructures de ferro, concentrant el pes en punts concrets i introduint la línia corba, donant sensació de moviment.

Espai exterior: La façana, amb blocs de pedra ondulats, és una estructura autònoma que s'uneix a l'edifici mitjançant tirants i bigues de ferro. Les balconades s'onden, i les baranes de ferro forjat imiten formes orgàniques marines. Les nombroses finestres, amb formes ondades i rematades corbes, donen sensació de moviment i unitat plàstica. La terrassa, amb les xemeneies helicoïdals i les caixes d'ascensors i calderes amb formes escultòriques, és un element fonamental. La golfa, coberta amb volta d'arcs parabòlics, actua com a càmera aïllant.

Tema, Significat i Funció

Originalment residencial, el matrimoni Milà va encarregar l'edifici per a ús propi i per llogar la resta de pisos a famílies burgeses.

Context

Història: El Modernisme, arrelat a Catalunya, va ser impulsat per la burgesia industrial de finals del segle XIX.

Influències: Influència de les formes de la natura. El tractament escultòric de la pedra és un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya.

Pavelló Alemany

Fitxa Tècnica

• Autor: Ludwig Mies van der Rohe
• Cronologia: 1929
• Tipologia: Pavelló d'exposició
• Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer
• Estil: Racionalista
• Localització: Barcelona

Descripció i Anàlisi Formal

S'aixeca sobre un podi de travertí, amb accés per unes escales que també condueixen a una piscina. Darrere, una zona de serveis s'integra al conjunt mitjançant un mur de travertí. La coberta plana, en voladís, deixa al descobert un pati rectangular amb un estany i una escultura. L'estructura mural, majoritàriament vidriada, permet la interrelació entre interior i exterior.

Materials: Els nous materials permeten que la coberta es sostingui sobre vuit pilars metàl·lics, alliberant els murs de la funció de càrrega. L'ús de marbres de colors i vidre transparent crea un recinte obert i polivalent.

Anàlisi i Interpretació

Elements constructius: Vuit pilars cruciformes d'acer inoxidable, disposats en retícula, alliberen els murs de la funció de càrrega.

Tema, Significat i Funció

Mostrar els avenços alemanys a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El pavelló contrastava amb els edificis clàssics i anunciava l'arquitectura moderna i racional.

Context

Història: El Pavelló va representar l'Estat Alemany a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, la primera ocasió per presentar-se com un país pacífic després de la Primera Guerra Mundial. Mies van der Rohe, amb experiència en disseny d'exposicions, va projectar l'exposició dels productes alemanys i el Pavelló.

Estil

El Racionalisme, moviment arquitectònic del segle XX (1920-1933), precedent de l'Escola de Chicago, defensa la funcionalitat com a interès principal de l'arquitectura, supeditant la forma a la funció.