Casa Kaufmann o Casa de la Cascada

La casa Kaufmann o casa de la Cascada va ser construïda per Frank Lloyd Wright (Wisconsin, 1867 - Pheonix, 1959) al 1938. És una casa unifamiliar, està feta de formigó armat, pedra, vidre i alumini. Té un estil organicista i està localitzada a Bear Run, Pennsilvània (EUA).

El seu context històric es situa en el període d'entre guerres, en la supració del crack del 29 i la pujada del nazisme a Alemanya.

Wright va treballar entre 1887 i 1893 al taller de Sullivan a Chicago. Els seus primers fins són diferents per l'excés de racionalisme funcional. Per això Lloyd proposa una arquitectura en la qual el més important és que la construcció es derive directament de l'entorn natural i es racionalitzi, cosa que permetia que els seus edificis estiguessin en harmonia tant amb les necessitats de l'home com amb la natura. Aquesta formulació va donar peu a l'anomenada arquitectura organicista, on Wright va ser el màxim representant.

La casa de la Cascada consta de 3 plantes, està construïda a partir d'una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneies) i horitzontals de formigó (terrasses en voladís). Els plans horitzontals estan en equilibri amb la superfície natural, que consequentment evocan la cascada que es troba sota. Això potencia l'asimetria entre horitzontalitat construïda i verticalitat natural. Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són 3: l'encreuament continu de volums damunt dels altres, la projecció de l'interior a l'exterior i la integració a l'entorn natural. L'asimetria dels blocs respon a un disseny figuratiu que reflecteix el desordre de la natura. A l'interior cada planta té una disposició única, de manera que s'adapta a les necessitats concretes de cada zona. L'ús del vidre i el fet que l'espai s'estengui pels balcons facilita la relació entre l'interior i l'exterior, evitant la sensació d'estar tancat dins d'una caixa hermètica.

La integració de l'edifici amb l'entorn és total i va ser establerta com una de les premisses principals de l'arquitectura organicista. Està envoltada d'arbres, roques i cascades, s'articula per mitjà de diferents nivells de voladissos que funcionen com a sostre i terrassa, de manera que l'estructura que en resulta s'assembla a la reproducció arquitectònica de la natura.

Va ser pensada com a casa unifamiliar i encarna les profundes conviccions de l'arquitecte sobre la unitat entre éssers humans i natura. Per això aquest edifici és la materialització d'un ideal de l'arquitectura organicista.

Wright va assentar-se en el funcionalisme. La planta única és una prova, encara que també es va inspirar en els "isms" i en els pragmàtics i sensibles arquitectes japonesos. El seu afany innovador el va dur a acunyar el terme arquitectura orgànica, amb el qual pretenia unir l'home, l'arquitectura i la natura, sense abandonar el concepte de funcionalitat. Va introduir el concepte de confort, en un intent de proporcionar als propietaris de l'edifici totes les comoditats possibles, tal com es pot observar en les importants innovacions com la de l'aire condicionat, la il·luminació i els panys de calefacció. Aquesta fusió de funcionalisme i organicisme va ser utilitzada també per l'arquitecte Alvar Aalto, que va optar per la integració de l'arquitectura en la natura i l'ús de llum natural per la il·luminació dels interiors.