Casa Kaufmann: Arquitectura Orgànica de Frank Lloyd Wright

Casa Kaufmann: Una Obra Mestra de l'Arquitectura Orgànica

Autor: Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin 1867 - Taliesin West, Arizona 1959).

Cronologia: 1935-1939.

Materials: Formigó armat, fonamentat en les roques del terreny i pedra natural. També s'utilitza acer, fusta, vidre i alumini.

Sistema Constructiu: Arquitravat, amb materials industrials.

Ubicació: Bear Run (Pennsilvània), EUA.

Estil: Organicisme.

Funció: Habitatge unifamiliar exempt.

Context Històric

Wright, deixeble de Sullivan i de l'Escola de Chicago, va desenvolupar un llenguatge propi que el va portar a formular els principis de l'arquitectura orgànica. El seu caràcter independent el va aïllar de qualsevol escola, tot i haver fet importants aportacions tècniques i conceptuals que el van fer encapçalar una tendència organicista en l'arquitectura. Una de les seves característiques és la preocupació tant pels volums exteriors com pels espais interiors.

Anàlisi Formal

L'edifici té tres plantes esglaonades irregulars que s'adapten a l'orografia i s'integren en el paisatge. Els tres nivells estan compostos per terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l'exterior i s'obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra, que fa d'eix de les diverses plantes. A l'interior, les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega, deixant l'espai lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris.

Elements de suport: Pilars amplis de formigó armat, el mur de pedra i la pròpia roca natural que s'integra a l'edifici.

Elements suportats: La coberta de l'edifici és allindada a l'interior i per sistema de terrasses a l'exterior.

(Pisos de formigó armat que sobresurten de l'edifici en forma de grans terrasses). Wright va aprofitar les grans roques del terreny per sostenir parts de l'edifici (com la gran sala d'estar de la planta inferior), i es va ajudar de murs verticals de pedra i columnes de formigó. Sobre aquests elements recolzen els plans horitzontals que presideixen la construcció i que es troben disposats en forma esglaonada, adaptant-se als desnivells del terreny. L'eix vertical de l'edifici és l'enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural; tots els espais s'articulen prenent-la com a punt de referència.

Interpretació

Wright es va inspirar en les típiques cases de camp americanes en forma de creu per fer les seves construccions anomenades cases tipus “prairie”, tot i que a la Casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera un símbol de l'arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, integrada en l'entorn, implicada amb l'aigua, els arbres i les roques. També tenia un sentit pràctic, ja que havia de ser la segona vivenda d'una família.

Models i Influències

Villa Mairea d'Alvar Aalto (1940).