El Carnaval dels Animals de Saint-Saëns

Camille Saint-Saëns (1835-1921): El Carnaval dels Animals

Gran fantasia zoològica

Forma: Suite

Instruments: 2 pianos, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, flauta, clarinet, xilòfon i celesta.

Gènere: Música còmico-descriptiva

Estil: Romàntic

Història

Saint-Saëns, compositor del Romanticisme francès, va estrenar aquesta obra el 1886, un dimarts de Carnestoltes. Poc després, va prohibir que s'interpretés. Abans de morir, però, va aixecar la prohibició.

És una composició de caire humorístic en què l'autor descriu una sèrie de personatges "animalístics" que diferencia, entre altres coses, amb canvis d'instrumentació. Els instruments bàsics són dos pianos i la família de la corda fregada. Hi intervenen també instruments de fusta i de percussió, però no hi trobem cap de vent metall.

Estructura

L'obra té forma de suite, un seguit de números o parts diferenciades entre si, però que configuren una unitat. En aquest cas, són 14 parts, cadascuna de les quals porta el títol de l'animal suggerit.

Tortugues

Trobem un Andante maestoso que contrasta amb l'anterior. Aquí, un piano i tota la corda ens mostren la pesantor i lentitud del moviment de les tortugues. La melodia de la corda és un motiu de l'obra "Orfeu als inferns", del compositor francès Jacques Offenbach.

L'elefant

És el primer escrit en compàs ternari. El compositor ha volgut ironitzar entorn dels moviments de l'elefant, al qual fa ballar un vals. La melodia la porta el contrabaix acompanyat d'un piano.

Cangurs

Part molt curta, a càrrec dels dos pianos que van saltant.

Aquari

A l'inici, escoltem una melodia molt suau repetida dues vegades per la flauta, els violins, la viola i el violoncel, mentre els dos pianos fan arpegis, l'un descendent i l'altre ascendent. La celesta fa una mena de ressò de la melodia i el contrabaix marca una nota greu de suport de conjunt. Els arpegis ens ofereixen l'ambient de l'aigua per on llisquen els peixos suaument.

Fòssils

També fa desfilar aquells animals que van morir fa milions d'anys: els fòssils. Imita el soroll dels seus ossos amb el xilòfon. A més, hi podem sentir la corda, els pianos i el clarinet. Fa servir en aquest número un motiu de la seva pròpia Dansa macabra, en què també se sent el soroll dels ossos, així com melodies de cançons populars franceses.

El cigne

És l'escena més lírica i potser la més coneguda perquè s'ha utilitzat molt en el ballet. La melodia la porta dolçament el violoncel, mentre l'acompanyen els dos pianos. Acaba molt lentament i pianissimo. Observa la diferència entre aquesta melodia i la de l'elefant, tot i que són tocades per dos instruments de la mateixa família.